Ens veiem als ENGANXEN

Dimarts 22

Ja hi tornem a ser. Per tercer any consecutiu els lectors d’aquest bloc ens han regalat desenes de nominacions pels premis ENGANXEN d’aquest 2014. Un fet que demostra, novament, que el millor d’aquesta ciutat és la seva gent i la seva capacitat de fer bullir l’olla. Per tant ja ho tenim tot a punt per la gran gala dels premis que realitzarem dimarts 22, a partir de dos quarts de vuit del vespre, al Bravium Teatre, la bombonera del carrer de la Presó. Seran una trentena els guardons que lliurarem amb diversos mestres de cerimònies de categoria i amb l’acompanyament musical d’un dels millors percussionistes del Món de Reus, l’inigualable Gerard Pouget.

Ara només hi falteu vosaltres per arrodonir la gran festa dels ENGANXEN. Us espero dimarts vinent al Bravium.

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

La presentació de “De Prim a Plim”

La presentació de "De Prim a Plim" al Reus Digital

La presentació de “De Prim a Plim” al Reus Digital

Dimarts a la nit, quan molts catalans estaven pendents de Reus (no parlo de la ciutat, sinó del jugador del Borussia), a Cal Massó presentàvem el segon llibre del Món de Reus, el “De Prim a Plim”. Dic “presentàvem”, en plural, perquè l’acte va ser possible gràcies a la interpretació coral d’un autèntic Orfeó de periodistes locals: amb el locutor-actor, el Marc Càmara de Ràdio Reus;  amb la periodista de veu portentosa, la Silvia Sagalà, de Canal Reus; el doctor maratonià, l’Enrique Canovaca del Reus Digital; la Bèstia, el Guillem Ramos-Salvat del Delcamp.cat; el periodista de llarg recorregut, el Joan Carrión, de la NW Revista de Reus; el periodista més “in” del Món de Reus, el Francesc Gras –Gras III- del Diari de Tarragona; o el locutor-cuiner, el Jordi Escoda, de Punt 6 Ràdio.

Només va faltar l’Olívia Molet, la fotògrafa Més del Diari del mateix nom, per arrodonir una formació de luxe de la canallesca local a qui he d’agrair la seva immensa complicitat per fer possible no només l’acte sinó també el llibre, ja que aquest no s’explicaria sense el seguiment acurat de l’actualitat que ha generat el Prim i el Plim durant aquests últims mesos. Per això em va agradar reivindicar, per enèsima vegada, el bon fer d’aquests periodistes que fan possible que la gent del Món de Reus estiguem ben informats dia a dia. I per això també vaig voler agrair al jutge d’Innova que dimarts no imputés ni cridés a declarar a ningú ja que –en aquest supòsit- els presentadors del llibre haurien d’haver fet guàrdia a les portes del jutjat i qui sap si un servidor m’hagués quedat tot sol davant del perill.

En el capítol d’agraïments també recordar a l’Isaac Albesa, el gestor de Cal Massó, sempre atent i amatent amb aquest bloc i el seu autor; al Marcel·lí Pasqual d’Edicions Salòria, per apostar novament pel Món de Reus; al Sergi Herrera d’Ovni Comunicació, per una portada que enganxa amb un Prim ben condecorat; al Toni Orensanz per un pròleg excepcional que introdueix de manera acuradíssima la temàtica del llibre; i el Gerard Pouget, per haver fet una correcció immaculada. I naturalment gràcies als lectors que em fan confiança cada dia, molts dels quals em van acompanyar de manera entusiasta dimarts al vespre. Sense ells res de tot això tindria cap sentit.

I he deixat pel final un agraïment obligat al criminòleg Francisco Pérez Abellán sense el qual, certament, aquest llibre no hagués existit mai.

Per tant, gràcies a tots. I ara toca gaudir d’aquest “DE PRIM A PLIM”, el viatge d’un insòlit criminòleg al país de la fantasia de fruites.

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

La Campanya Gegant

La Campanya Gegant del 2000 per renovar el vestuari dels Negres

La Campanya Gegant del 2000 per renovar el vestuari dels Negres

La tardor de l’any 2000 vaig tenir el goig de coordinar, conjuntament amb l’Enric Tricaz i el Joan Ramon Mestre, la Campanya Gegant de Ràdio Reus. Sota el paraigua de l’emissora degana, vam moure cel i terra per aconseguir renovar el vestuari dels Gegants Negres coincidint amb el 75è aniversari de la ràdio. La iniciativa va arrencar amb un programa en directe que vam fer a l’antiga plaça del Palo Santo (com es pot veure a la imatge) plena a vessar d’escolars. I va ser el Ramon Ferran, el pare dels gegants, l’encarregat de donar el tret de sortida a una campanya que va ser tot un èxit, gràcies a l’entusiasme dels oients de l’emissora que van aportar generosament tots els diners per finançar el nou vestuari.

Aquella iniciativa recollia en essència el que Ràdio Reus sap fer millor que ningú: engrescar a la ciutadania per fer bullir l’olla. Els Gegants Negres en són la millor demostració, apadrinats per l’emissora l’any 1989. O els Japonesos, del 56. O d’altres elements festius, com els vells nanos de Modest Gené, per citar només uns pocs exemples. L’emissora de la ciutat sempre ha estat quan se l’ha necessitat per mobilitzar la seva gent.

Precisament l’altre dia vaig saber que la Colla Gegantera ha iniciat una campanya per renovar el vestuari dels Negres. Calen 6.000 euros. I per aconseguir-los muntaran la paradeta al mig de la ciutat per recollir les aportacions voluntàries dels ciutadans. Hi seran el proper dissabte (12 d’abril), el 9 i 23 de maig, 14, 19, 21 i 27 de juny i 5 de juliol. I com no podia ser d’altra manera Ràdio Reus ajudarà a difondre la campanya.

Des del Món de Reus també aportarem el nostre petit gra de sorra, publicitant una iniciativa que necessita de qualsevol implicació, per petita que sigui, per fer-la viable. Segur que entre tots aconseguirem l’objectiu.

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

El Derbi

Imatge del derbi al reusdigital.cat

Imatge del derbi al reusdigital.cat

Ahir tot el Món de Reus estava pendent d’un partit de futbol. I encara que sembli mentida, no el jugava el Barça, sinó el primer equip local, el Reus Deportiu, que defensava l’orgull ciutadà davant del totpoderós Nàstic de Tarragona. S’enfrontaven dos equips de futbol amb dues realitats diferents, en alguns casos fins i tot antagòniques. A la xarxa el neguit de l’afició era evident. I els polítics locals no eren l’excepció. El republicà Àlfred Pitarch deixava sentir el seu profund amor als colors amb un bon arreplec de piulades encoratjant al club roig-i-negre. En canvi el socialista Francesc Vallès només va piular una vegada amb aquest contingut: “Partits que fan afició. Comença el @cfreusdeportiu @NASTICTARRAGONA Tensió a l’ambient. Es juga més que un partit”. Vaja, que no vaig aclarir si era del Reus o del Nàstic. O -millor dit- si piulava com alcaldable o Diputat. D’això se’n diu una piulada políticament correcte en l’àmbit esportiu.

“NerviTs de dèrbiT” apuntava l’@amplim Laia Solanellas a qui vaig veure amb el seu virolat peto taronja captant les imatges del partit pel reusdiari.cat. Per cert, el seu company de fatigues, la Bèstia Ramos Salvat lamentava que malgrat les dues retransmissions televisives del partit “Que @canalreus i @tac12_tv no donin el derbit #ReusNàstic per internet és molt dels anys 90.!”. Parlant de retransmissions televisives,  una de les millors jugades del partit la va protagonitzar el presentador de Canal Reus, el Jaume Vich, que s’encarregava del micròfon autònom. Elegantment vestit, amb el micro a la mà, va fer un control a l’escalfament que va valer l’ovació de la graderia. Semblava un anunci del Corte Inglés. La retransmissió de Canal Reus la conduïa el Joan Alfons López que l’última piulada la va fer 7 hores abans del partit dient “Que guanyi el futbol i el fair play.  En el mateix missatge anunciava la presència de Santi Castillejo com a comentarista. El morbo estava servit. A TAC 12 el meu admirat Carles Cortés també es servia d’un històric dels dos equips, Joan Antoni Pallarès, per ajudar-lo en la conducció.

I del partit, què es pot dir? Poca cosa. En condicions normals hauria d’haver acabat zero a zero i gràcies. Però es va decidir per una jugada puntual, una maleïda pèrdua de pilota al mig del camp que li va servir al Nàstic per perforar la porteria de Badia. Es veia venir que qui marqués primer s’enduria el derbi. I l’èxtasi tarragoní estava servit. Semblava que haguessin guanyat la champions.

I he deixat pel final l’actitud de l’afició tarragonina, segurament un dels actius més importants que té el club grana. Però ahir es van passar de frenada: més que animar al seu equip es van dedicar a insultar al rival i a la ciutat veïna. Mal estil i males formes, especialment quan véns de visitant. En això el derbi si que el van guanyar el Reus i la seva gent.

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

Queda inaugurada aquesta webcam

Ramos-Salvat i l'Alcalde Pellicer inaugurant la webcam de Reus

Ahir els amics del ReusDiari.cat van estrenar la seva webcam que ens permetrà, especialment quan siguem lluny del Món de Reus, amortir el terrible enyor amb una perspectiva apassionant de l’skyline de la nostra ciutat. La Bèstia Ramos-Salvat, acompanyat de la resta de l’equip del mitjà digital, va voler donar certa solemnitat a la presentació del nou dispositiu emissor. I per això es van enfilar a un terrat del raval de Robuster amb l’alcalde per inaugurar la webcam. La foto és prou il·lustrativa de l’instant, amb un Carles Pellicer adreçant-se als assistents amb la Bèstia circumspecte, conscient d’haver fet història ciutadana amb una càmera d’alçada que molts -inclòs el mateix Pellicer- s’han cansat de reclamar per poder treure el cap a la informació meteorològica de TV3. Ara ho podrem fer periòdicament al ReusDiari.cat que amenaça -en el bon sentit- d’escampar més càmeres d’aquestes arreu del món de Reus.

L’alcalde va participar ahir d’aquesta inauguració -que va finalitzar amb un aperitiu al selecte Bar Americà del mateix raval- just l’endemà de liquidar Innova (si ens ho haguessin dit fa uns anys que assistiríem a l’extremunció del totpoderós holding d’empreses municipals no ens ho hauríem cregut) i també d’inaugurar un  carreró, en concret el pas públic del passatge que comunica el raval de Martí i Folguera amb el carrer de Barreres. Serà el Portal del carrer Nou i permetrà donar continuïtat a l’eix de vianants procedent del passeig Prim que passa pel portal del Carme i comunica a partir d’ara amb el carrer de Barreres i el carrer de l’Abadia. En la inauguració Pellicer va voler destacar que són aquestes petites coses les que ajuden a viure a la ciutadania. I em va venir al cap la deliciosa cançó de Serrat que també podria servir per això de la webcam: Aquellas pequeñas cosas que nos dejó un tiempo de rosas. Bé, això de les roses no s’hi escauria atenent l’actual moment polític. Ja ens hem entès, oi?

Però abans d’acabar l’article d’avui em permetran que traslladi públicament la meva felicitació al gran Josep Maria Martí, flamant Creu de Sant Jordi. Un reconeixement merescut a la seva dilatada trajectòria en benefici de la comunicació en general i de la ràdio en particular. Un servidor va abraçar la fe radiofònica escoltant, de ben petit, al Martí i companyia a l’estudi del meu pare on Ràdio Reus era la referència obligada. Celebro aquesta distinció a l’insigne periodista. Però posats a treure punxa no em puc estar de fer la brometa: mentre a Barcelona Martí té la de Sant Jordi, a Reus la seva creu –si rellegim els seus últims articles al Diari de Tarragona- és una altra de ben diferent: la Bèstia Ramos-Salvat. Quines coses.

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

El 8 a les 8, De Prim a Plim

prim-plim

L’amable lector/a haurà observat durant els últims mesos que una de les constants d’aquest bloc ha estat el seguiment a les esbravades del criminòleg Pérez Abellán. Gairebé sense voler he acumulat un bé de Déu de material amb el relat de les seves conjectures sobre la mort del General en infinitat de mitjans de comunicació. Fa unes setmanes un bon amic, en una d’aquestes converses de cafè aparentment intranscendents, em feia notar aquesta evidència, i rematava la seva conclusió afirmant que “en podries fer un llibre”. Va ser aleshores quan, encuriosit, vaig començar a recollir de debò tots els articles de l’afer que ens ocupa. I efectivament el material era dens i intens. Vaja, un no parar, atenent la incontinència mediàtica del criminòleg que es va posar al descobert –per enèsima vegada- divendres passat amb la seva presència a Reus per presentar el seu llibre “Matar a Prim”. De fet m’han explicat fonts ben informades que va dinar en un cèntric restaurant de la ciutat i que va demanar un plat de la carta anomenat “Els ous de l’alcalde”. Davant d’aquesta sorprenent revelació m’estalviaré qualsevol comentari perquè podríem prendre mal, molt de mal.

Però tornant al llibre que ens ocupa, aquest es titula “De Prim a Plim” perquè la màxima efervescència de la polèmica sobre la mort del General es produïa coincidint amb un altre fet traumàtic que va trasbalsar la ciutat: la desaparició del Plim del nostre imaginari comercial, allò que l’Anton Tapias va definir amb tant d’encert com “la gran trompada a la línia de flotació de la marca Reus”.

Dimarts vinent a Cal Massó farem una presentació coral del llibre amb un dream team del periodisme local que descobriré durant els propers dies. De moment, per tant, apunteu-vos d’aquí una setmana -el vuit a les vuit- fer cap a les antigues destil·leries del carrer Pròsper de Bofarull per comprovar com anar de Prim a Plim és ben fàcil, especialment amb un somriure als llavis i un pensament de bon humor. Fins aleshores, al Món de Reus, seran dies de Plim i Roses. O no era ben bé així…?

Publicat dins de El Món de Reus | 1 comentari

Escriptors locals

Ningú és un Zombi

A mesura que ens acostem a la tradicional diada de Sant Jordi, la ciutat comença a viure un degoteig constant de presentacions de novetats editorials. Aquest és un fenomen que es reprodueix cada any a Reus i que –afortunadament- la crisi no ha estat capaç d’amortir. La nostra és una realitat que genera infinitat de creacions literàries gràcies a la inesgotable inspiració dels escriptors que viuen i bateguen en aquest racó de món. Avui mateix en tenim un bona demostració amb dues presentacions que s’encavalcaran en el temps i que ens obligaran a fer una autèntica corredissa per treure al cap a totes dues convocatòries.

Per ordre cronològic, la primera ens situa a la llibreria Abacus on a les set el Jordi Folk presenta l’obra triomfadora al 12è premi Barcanova de literatura infantil i juvenil titulada “Ningú és un zombi!” amb il·lustracions de l’Òscar Julve. Compartirà protagonisme amb l’altra guanyadora d’aquest prestigiós premi literari, la Margarida Aritzeta, que ens descobrirà “La nit de la Papallona”. Folk és un personatge extraordinari, que t’enganxa des del primer moment gràcies a la seva insultant energia que sap traslladar de manera agraïda a totes i cadascuna de les seves creacions literàries, publicitàries, fotogràfiques i un llarg etcètera d’activitats on excel·leix sobradament. Aquest esperit inquiet és el que impregna les seves obres, i això explica el perquè ha connectat amb tant d’èxit amb el públic infantil i juvenil.

Després de l’Abacus caldrà córrer per arribar-nos a Cal Massó, on a les vuit la poetessa Montse Farrés presenta les seves “Converses amb ningú”, un acte que conduirà la mítica llibretera Maria Pallach i on hi intervindrà l’editor Manuel Rivera. A més, hi haurà l’actuació musical del Pau Terol i llegiran poemes Joaquim Sorio, Josep M. Roig, Dolors Quintana i Òscar Ramírez. La Montse és una altra persona excepcional que ha irromput en el panorama poètic d’aquesta ciutat amb una força espectacular. La seva curta però intensa producció poètica ja s’ha vist recompensada amb nombrosos premis que li han concedit en diversos certàmens d’arreu de Catalunya, el que fa albirar molt bones perspectives per una carrera hores d’ara encara incipient.

Per tant, bones notícies per les lletres d’aquesta ciutat en un dijous farcit de propostes literàries i amb l’oportunitat sempre interessant de gaudir-ne amb els seus autors, que a més són de casa. Posats a fer, si volen acabar-ho bonic, tinc una proposta per quan arribin a casa que els permetrà recuperar l’alè després de tanta corredissa:  el documental de la 2 dedicat a Gabriel Ferrater i que es va emetre el passat 21 de març coincidint amb el dia mundial de la poesia. És un programa molt recomanable que ens acosta a la realitat d’un creador irrepetible.

Publicat dins de El Món de Reus | 1 comentari