La Vella Quaresma d'enguany al Món de Reus
Això del correu electrònic és demolidor per la quantitat i qualitat de missatges que et poden arribar al cap del dia. Un servidor -que es passa més hores que un rellotge davant de l’ordinador- va mirant sempre de cua d’ull les missives que m’envien gràcies als flashos d’alerta que se’m projecten a un dels extrems de la pantalla. Són unes dècimes de segon que et permeten visualitzar l’encapçalament del correu i –en funció del seu contingut- determinar si és urgent o no la seva lectura. Aquests flashos recullen amb prou feines la primera línia del correu. Per tant és informació parcial i esbiaixada que de vegades pot conduir a més d’un equívoc divertit.
Tot això ho explico a propòsit de la situació que vaig viure ahir al matí. Estava en plena producció literària quan de cop i volta em va arribar una d’aquestes alertes amb un encapçalament molt revelador que deia “L’alcalde i el president de la Federació de Veïns serren la cama”. Em vaig quedar glaçat. I d’immediat, amb la mateixa agilitat mental amb la que havia llegit el missatge, vaig intentar interpretar-lo. I el primer que em va venir al cap és el tema de les retallades a l’Hospital de Sant Joan. “Si l’alcalde i el president de la FAVR es dediquen a serrar cames, és que la situació al centre sanitari és caòtica” vaig pensar. I a continuació se’m va representar la imatge de tots dos a la sala d’operacions, abillats amb sengles bates de cirurgià amputant l’extremitat d’un sofert pacient. Un impacte que em va colpir. Vaig seguir reflexionant en veu alta. “Qui li havia de dir al pobre Valentín Rodríguez que el seu compromís ciutadà l’acabaria portant a fer d’operador ocasional. I l’alcalde, amb l’insomni que ja va reconèixer que patia, tindrà el pols ferm per poder realitzar una intervenció tan delicada?”.
Commogut per tot plegat vaig deixar de picar el teclat per ampliar aquesta informació i sortir definitivament de dubtes. I en obrir el correu vaig adonar-me’n del meu increïble equívoc. Pellicer i Rodríguez efectivament –com diria el Lluis Canut- van serrar una cama. Però no pas la de cap pacient de l’hospital sinó la de la Vella Quaresma que aquests dies penja a les Peixateries Velles. Vaig respirar alleugerit. I no només per la notícia en sí –molt tranquil·litzadora- sinó per l’efecte balsàmic i terapèutic que tallar la cama d’atrezzo podia tenir sobre l’ànim de l’alcalde. Fer exercici genera endorfines que fan pujar la moral. Potser per això últimament hi ha tants representants municipals que es dediquen a fer anar el xerrac. La regidora d’educació Dolors Sardà i el responsable de cultura Quimet Sorio van fer el mateix divendres passat, enfilar-se a l’escala per tallar la cama de la Vella Quaresma. M’imagino a la canalleta que assisteixen a l’espectacle arribant a casa i explicant a la mame i al pape que a les Peixeteries han vist a polítics tallant i retallant. Als seus pares segur que no els vindrà de nou. Ja ens entenem.
