Si em punxen no em treuen sang

Imatge del Ple (E.Canovaca/reusdigital.cat)

A nivell professional el portaveu socialista Andreu Martín fa de mestre al Domènech i Muntaner. I dins d’aquest àmbit fa poques setmanes es convertia en el flamant director de l’Institut de la carretera de Castellvell. Tot un repte que constitueix un reconeixement a la seva activitat docent i al seu compromís amb l’equip directiu. Però paradoxalment divendres passat el mateix Martín, durant el ple municipal que serviria per autoritzar la privatització de la funerària, devia tenir la sensació de patir una regressió al passat. Perquè l’esbroncada que li va dedicar l’alcalde Pellicer de ben segur no la desitjaria ni pel pitjor dels alumnes del seu institut. Van ser quinze minuts d’una contundència inclement, d’una virulència sagnant realment sorprenent. És cert que enmig de l’esbravada també van rebre de passada el cupaire David Vidal i el municipalista Jordi Cervera. Però comparat amb el rebrec que li va dedicar a Martín, allò van semblar pessigolles. Fins i tot en un moment donat al regidor Jordi Lamas, assegut al costat de Martín, se li va escapar un riure per sota el nas. De vegades passa quan renyen al teu company de pupitre. I noi, l’alcalde no va passar per alt el gest i va aprofitar per picar la cresta al charmant socialista. Pellicer va treure el fuet dialèctic en una intervenció antològica en aquest Món de Reus on del cèlebre oasi ja no en queda ni el miratge, sinó més aviat un malson.

El ple de divendres va servir per tancar una setmana “horribilis” pels socialistes reusencs. A la cèlebre roda de premsa on de manera tan involuntària com innocent van convertir a Vidal en el líder de l’oposició, calia afegir l’errada “inexcusable” del primer secretari dels socialistes reusencs, Francesc Vallès, que en qualitat de diputat al Congrés havia votat en contra del Corredor del Mediterrani. Una pífia que va estar molt present a la xarxa durant el Ple que havia d’autoritzar la venda de la funerària. La “Bèstia”, Guillem Ramos, s’arrencava irònicament  “Buscant titular pel #pleReus: “Els Socialistes no s’equivoquen en la votació i voten en contra de la privatització de la Funerària?” #Reus. I el consultor Xavier Plana feia un aiguabarreig amb tota la intenció: “Seguint el #pleReus des d’una distància prudent, no sigui q m’enterrin per error i després demanin disculpes! #Reus”.

Però tot va quedar en un segon terme amb el discurs de Pellicer, replicant les intervencions de l’oposició i –especialment- la dels socialistes. En el seu discurs Andreu Martín havia afirmat que amb els diners de la privatització l’equip de govern “faria una festa, deixant una herència funesta per la ciutat”.  I a l’alcalde se li va acabar la paciència. Si volen escoltar íntegre l’arenga ho poden fer en un podcast que Ràdio Reus -amb molta habilitat- penjava a la xarxa poc després del Ple.  Ignoro si era un discurs elaborat prèviament. Ara bé, es va notar que l’alcalde feia dies, setmanes i fins i tot mesos que tenia ganes de buidar el pap amb aquesta miscel·lània dedicada al socialistes. Vet aquí algunes perles:

“La seva actitud (senyor Martín) a mi m’ha fet pena, llàstima. Perquè vostè ha de justificar un tema que no pot. Improvisen coses.”

“Hem de posar a la venda la funerària perquè no tenim més remei. Que no ho veu? Que no se n’ha adonat? Insisteix en aquesta demagògia barata que és patètica.“

“Vostès, els socialistes, no poden sortir del forat on són. I espero que s’hi estiguin (en aquest forat) molt de temps.”

“En un moment tan complicat com aquest vostès van i diuen que ho venem a uns empresaris privilegiats. Visca la política empresarial del PSC! Però quan els hi convé fer negocis ja en fan vostès, ja.”

“Ens han deixat un negoci ruïnós (en referència a la gestió econòmica de l’Ajuntament). Que no ho veu que hem de pagar tot allò que vostès van fer tan malament? Som l’ajuntament que més deu a Catalunya. Fantàstic. I un dels ajuntaments amb més dèficit. Fantàstic. I som l’ajuntament que cada dia surt als diaris per marrons i marrons. Fantàstic!.”

“Sr.Martín, per què s’entesta en defensar-los (als regidors de l’anterior equip de govern) si no és culpa seva? Quan més els defensa més s’enfonsa. Actuïn per vostès mateixos i no teledirigits. I després passen coses com això de Madrid. Ja són nassos votar en contra del corredor del Mediterrani.”

“Paguem més impostos del què volíem perquè no podem fer res més amb l’herència nefasta que ens han deixat.”

“Aquest és el nostre model i vostès no hi tenen res a dir, perquè no governen afortunadament.”

“Ja en volem fer de coses, però no podem. Hem de curar les ferides que hi ha, i les vies d’aigua. Això de la funerària és per tapar una via d’aigua. I si només hi hagués aquesta via d’aigua estaria tranquil i me n’aniria de vacances. Però tenim moltes vies que ja veurem com taparem. I n’hi ha alguna de molt grossa de via d’aigua, molt groooossa.”

“Vostès no saben la magnitud de la tragèdia. M’al·lucina  no entenguin res. Vostès no donen solucions ni res. És d’un cinisme. Només riuen.”

Insisteixo, són només alguns extractes d’un discurs d’una contundència insòlita en el fons i en la forma. “#Vendeta de @Carles_Pellicer contra @andreu_martin y el @reuspsc. Se ha perdido el respeto al portavoz de un partido politico.” piulava a la xarxa el líder veïnal Bartolomé Pluma donant a entendre que l’alcalde s’havia passat de frenada. Però hi havia d’altres que ho interpretaven des d’una altra òptica ben diferent com l’Anton Tapias: “Abans del #plereus els socialistes ja estaven públicament enterrats. Després del #plereus, han quedat privadament incinerats.” I sobre el resultat final del Ple el republicà Alfred Pitarch –membre de la nova executiva que lidera Jordi Torres- deia al twitter: “Aprovat el plec de condicions de venda de la Funerària. El Govern no sols puja el preu de viure, ara també el de morir #pleReus #noanembégensbé”.

Són només alguns dels impactes d’un ple que tanca un any inaudit per aquells que vivim amb passió la política municipal. Un ple que va servir per privatitzar la funerària i on un servidor es va quedar mort amb la intervenció de Pellicer. Un joc de paraules fàcil però que s’ajusta, fil per randa, a la realitat insòlita que estem vivint al Món de Reus. A mi si em punxen no em treuen sang.

About these ads

About Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s