Les Magnòlies de l’alcalde

En tot aquest debat que s’ha accentuat en els últims temps sobre la desafecció política que pateix la nostra societat, s’ha posat sovint l’accent en els sous que cobren els polítics afirmant que en molts casos són desmesurats i excessius. Aquest és un debat complex, que en ocasions es fa de manera apassionada i poc reflexiva el que condueix a conclusions molt demagògiques. Sobre el tema m’agrada apuntar que, particularment, estic en desacord amb el que cobra l’alcalde de Reus. Crec, sincerament, que hauria de cobrar molt més. S’imaginen el que és fer d’alcalde les 24 hores del dia en contacte constant amb la ciutadania? Tenir expectants més de 100.000 persones que en qualsevol moment et poden dir com has de fer la teva feina? Perquè, no ens enganyem, tots, absolutament tots tenim un alcalde dins nostre i ens creiem capaços d’administrar la ciutat. La pressió que ha de suportar la màxima autoritat municipal –la de Reus o la de qualsevol altre municipi- és infinitament superior a la d’altres càrrecs públics que, atenent  l’impacte immediat de la seva feina en relació als seus conciutadans, de vegades sembla més que estiguin vivint un retir daurat que no pas una altra cosa.
He volgut fer aquesta introducció per situar la història que avui em ve de gust recuperar. Recorden les Magnòlies que l’alcalde Pérez va fer instal·lar al Mercadal l’any 2007? Aquella decisió va generar una polèmica insòlita on tothom, absolutament tothom hi volia dir la seva. Fins i tot la CORI –qui havia de ser!- va presentar una pregunta al Ple de l’Ajuntament interessant-se pel tema. Això és molt propi de la gent de Reus. Aquí ens estimem la ciutat com s’hi fos casa nostra i això fa que de vegades, temes que serien trivials en d’altres ciutats, a Reus generen gairebé una revolta popular. Ahir precisament em vaig topar amb algunes de les famoses magnòlies que ara viuen exiliades a la zona del Passeig Misericòrdia. Lluny del centre de la ciutat sembla que intentin trobar el seu lloc agrupades, en el cas que ens ocupa, en formació de quatre. Per cert, i a la fotografia es pot observar, els vàndals de l’esprai i el retolador permanent també han fet de les seves a les torretes de les plantes. Aquesta gent no respecten a res ni a ningú.
La visió de les magnòlies m’ha fet entendre, una vegada més, que l’activitat política d’un alcalde està plena de contrastos. La culminació de grans projectes de ciutat com el nou Hospital o la nova Fira s’avaluen, sovint, amb la mateixa perspectiva ciutadana que la col·locació d’unes plantes ornamentals al Mercadal. I l’alcalde ha de suportar els comentaris fotetes, sorneguers d’alguns veïns posant bona cara. N’hi ha que deuen pensar que això també va amb el sou. Però no m’estranyaria que un dia d’aquests l’alcalde Pérez acabés esclatant tip i cuit que li toquin, per dir-ho finament, les Magnòlies. Són coses que només passen al Món de Reus.
Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s