El Jordi Cervera s’ha mullat i ha esquitxat

Al Jordi Cervera sempre li ha agradat mullar-se. Ho va demostrar fa una colla d’anys nedant durant 24 hores seguides a la piscina dels Ploms i assolint un rècord mundial a l’abast, només, dels grans esportistes. Després van venir les seves heroïcitats travessant el Canal de la Mànega, l’estret de Gibraltar o fent la travessia de Palma a Salou amb la gent del seu club, entre d’altres proves de resistència. Uns extraordinaris mèrits esportius que li van valer el qualificatiu de “tragamilles” reusenc i l’admiració de tota una ciutat que ell sempre ha portat el cor. Cèlebre és la seva frase “Sang del Prim” per evocar aquest profund sentiment reusenc que impregna totes i cadascuna de les seves accions. Un sentiment que de ben segur és el que ha motivat aquesta sorprenent i traumàtica decisió d’abandonar Convergència –el seu partit de tota la vida- i encapçalar una opció independent que ajudarà a convertir les properes eleccions municipals a Reus en un dels comicis més multitudinaris –pel que fa a partits en lluita- dels últims anys. Al twitter, i amb l’etiqueta #reus22M, algunes fonts ja parlen de fins a 12 candidatures a les municipals de la capital del Baix Camp. Cervera, per tant, s’ha mullat al prendre aquesta decisió. Però al fer-ho a esquitxat incomprensiblement al partit de tota la seva vida, al que estava afiliat des del 1986. Un partit que vivia amb passió, del qual era un veritable prescriptor cantant, sempre, les lloances dels seus referents, des de Pujol fins a Maldonado passant per Artur Mas. Com és que en política es pot passar de l’amor a l’odi tan fàcilment? Ni que m’ho haguessin jurat m’hauria cregut mai que Cervera acabés prenent aquesta decisió que, poc o molt, perjudica al seu partit en un moment que pot ser històric per les seves aspiracions d’accedir a l’alcaldia d’un ajuntament que sempre se’ls ha resistit als nacionalistes. I tot això, per què ho ha fet? Què hi surt guanyant amb tot aquest escarafall? Doncs crec que res, absolutament res. I, en canvi, qui en surt perjudicada d’aquesta decisió és la imatge de la classe política. Als ciutadans no ens agraden aquesta mena d’espectacles i menys ara que tots tenim molts, masses maldecaps. Convé estabilitat i visualitzar equips cohesionats que treballin en benefici de la comunitat. Accions d’aquest tipus només ajuden a alimentar aquesta desafecció que impregna la relació entre polítics i ciutadania. En tot cas, com deia al principi, una cosa se li ha de reconèixer a Cervera, i és aquesta capacitat de mullar-se una vegada més fidel als seus principis, que són els seus i que, per tant, cal respectar. S’ha mullat, això sí, a contracorrent i, potser, en aigües equivocades. Cal donar-li, però, el benefici del dubte fins a la nit del 22 de maig. Aquell dia tindrem la resposta a totes les incògnites que ens planteja una actitud com la seva.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s