Els cocodrils del Carrilet

Aquests dies he tingut l’oportunitat de comprovar com ha quedat el “nou” passeig del Carrilet. Aquesta és una zona de la ciutat que, particularment, m’estimo molt. La ràdio és a tocar i gairebé es pot dir que durant els quinze anys d’activitat professional a l’emissora hi vaig fer vida per aquelles qüestions més domèstiques. I he de reconèixer que ha quedat un pam bé. És cert que els veïns han hagut de suportar estoicament les molèsties habituals que genera una obra d’aquesta envergadura que, per altra banda, s’ha efectuat en un temps rècord. Però aquest és el peatge que hem de pagar tots els ciutadans quan s’executa una actuació de millora al costat de casa. I la millora, en aquest cas, és evident.
Perquè les obres han dignificat una zona de la ciutat situada a tocar del tomb de ravals i amb un grandíssim simbolisme històric per la gent d’aquesta ciutat. El Carrilet i tot el que va generar durant els seus anys d’activitat, forma part de la memòria col·lectiva més agraïda de la nostra població. Quan s’utilitzava aquest mitjà de transport era per baixar a Salou bàsicament a passar-se-la bé. I és lògic que la majoria en tinguin un record afectuós d’aquest popular tramvia i de la seva zona d’influència.
Ara el que cal esperar, també, és que els vàndals que continuen fent de les seves a places i carrers no ataquin els diversos elements urbans del nou passeig, especialment la històrica màquina de tren. Una màquina que sovint, massa sovint ha patit els despropòsits d’aquesta colla de depredadors de la cosa pública. A propòsit d’aquest fet em ve de gust recordar l’anècdota que vaig viure en motiu de la restauració de la locomotora i la seva posterior col·locació a la primera rotonda que es va construir al passeig, ja fa alguns anys. El dia de la seva instal·lació el Carles Busquets, l’entranyable Niepce de la Plaça Prim i membre actiu dels incansables “Amics del Ferrocarril”, confessava en una entrevista radiofònica que per garantir la seva correcte conservació i evitar aquestes agressions caldria construir, a tot el tombant de la rotonda, un canal d’aigua amb cocodrils i tot. Potser d’aquesta manera s’aconseguiria eradicar aquesta xacra.
Per cert, parlant de cocodrils, dels que mosseguen de veritat, on són ara els que van criticar de manera ferotge l’obra del Carrilet fent-ne, fins i tot, una causa ciutadana? Realment no hi ha resposta més contundent que els fets per tancar segons quines boques, per grosses i sorolloses que siguin.
Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s