Sempre ens quedarà l’Expro Profit

El Carnaval a Reus sempre genera polèmica. Forma part, de manera consubstancial, de la seva pròpia idiosincràsia. Cada any, des que tinc ús de raó, es van repetint de manera periòdica els mateixos interrogants: Aquest és el Carnaval que volem? Què se n’ha fet de la crítica ciutadana més mordaç i punyent que imperava en aquesta celebració durant els primers anys de democràcia? Ens hem de plegar de braços davant de la suspensió de la guerra de tomàquets que, segons diuen alguns, ja fa anys que agonitzava? S’hauria d’intentar que la rua de lluïment fos, com indica el seu nom, una desfilada amb cara i ulls enlloc d’aquesta mena de desmanec que hem de suportar durant hores, any rere any, els soferts espectadors? Caldria fer una mica de pedagogia demanant a les colles més crítica ciutadana, més punyeteria en la seva disfressa, enlloc de conformar-se en apostar -com fa la majoria- per models tan repetits com descafeïnats que acaben avorrint al personal? Si volem que sigui un espectacle, no hauríem de procurar per una desfilada més harmònica, amb certa gràcia, amb menys alcohol i més respecte per les criaturetes? (dissabte un dels que desfilava es va posar a orinar al costat dels meus tres xiquets petits. Sense comentaris.)
I dels “personatges” del Carnaval, què me’n diuen? Des de l’omnipresent Dolors Solé fins a l’incombustible Jordi Cisa, passant pel peculiar govern de la FRAC, l’insòlit ressorgiment de l’ACOCA, l’ombra allargada de l’IMAC, les estranyes relacions entre Colles –“amb amics com aquests ja no ens calen enemics” deuen pensar les unes de les altres- i tantes i tantes coses que serveixen per posar salsa a una festa que viu d’això, de la polèmica, del debat, fins i tot del cos a cos.  I és que altrament no seria Carnaval.
Però hi ha una cosa que genera unanimitat i que fa goig de viure i veure. Ahir la Plaça Prim va tornar ser l’escenari de l’Expo-Profit, aquesta festa gastronòmica que  serveix per alimentar l’estómac però també l’esperit. Al voltant d’un bon àpat s’aparquen totes les diferències, s’ensucren les relacions, i acabes relativitzant totes aquestes qüestions “transcendents” que t’ocupen i et preocupen en l’anàlisi del nostre Carnaval. La feina de les colles és admirable i digne de tot elogi. Ahir al twitter, l’alcalde Lluís Miquel Pérez ens regalava una de les perles de la jornada “Ja he passat per una de les meves cites preferides: la clotxa a l’Expo-Profit.” Perquè al final enmig de tanta crisi i d’altres galindaines hom intenta buscar el costat més agraït de la nostra existència. Per això, malgrat tot, sempre ens quedarà Expo-Profit. I que sigui per molts anys.
Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s