L’Ariel, el Buenafuente i les “mones més mones” del Forn Huguet

Sempre he pensat que la gent que es dedica al món de la pastisseria hauria de ser declarada espècie protegida. La seva raó de ser és endolcir la nostra existència i només per això mereixen tota la nostra consideració. Però al Món de Reus, a més a més, hi ha una colla de pastissers als qui caldria afegir l’adjectiu d’artistes. Són autèntics mestres artesans que ens regalen delicioses creacions que recomanen, a parts iguals, la nostra observació i degustació.
El cas que avui ens ocupa és un exemple molt il·lustratiu d’aquesta evidència. El Ramon de la Fuente i la Pili Huguet són el matrimoni que actualment regenta el Forn Huguet al carrer alcalde Joan Bertran. Durant els últims anys han aconseguit una important notorietat pública gràcies a les figures de xocolata que han creat jugant amb elements del nostre seguici festiu com ara la Mulassa o l’Àliga. Realitzacions molt celebrades que, fins i tot, han merescut l’atenció d’un reusenc il·lustre com l’Andreu Buenafuente que no fa gaires dies va fer-nos dentetes amb la Mulassa més dolça del món al seu programa.
Però la gent del Forn Huguet no paren. I per enguany ja tenen a punt la seva última creació, el “Xiquet” i la “Xiqueta”, la parella de nanos més populars de la ciutat que presentaran aquest dimecres a partir de les cinc de la tarda amb una festa on també hi seran els nanos de debò. Els de Reus, que sempre ens omplim la boca parlant de les excel·lències de la nostra festa major, podem demostrar que ens agrada tant i tant que fins i tot ens arribem a cruspir els seus referents més populars. Passa, però, que després et sap greu fer-ho. Les creacions són tan fidelíssimes que hi ha canalleta que pateixen per la seva desaparició. Fa un parell d’anys els Baiges petits es van negar en rodó a menjar-se la Mulassa de xocolata. “No podem menjar-nos la mulassa, pape, no podem!” em deia el meu fill gran amb els ulls enrabiats.
Parlant de mones i d’una Pasqua que gairebé serà l’últim preàmbul a la campanya electoral, em pregunto si alguna pastisseria s’animarà a fer alguna figura inspirada en algun dels candidats a les municipals. O si, fins i tot com passava abans amb alguns referents locals, s’atrevirà a construir-la a tamany natural. Una rèplica de l’Ariel seria espectacular. Ahir me’l vaig trobar passejant per la Plaça Prim i vaig veure’l encara més gras, amb una panxa de proporcions descomunals. Sembla la bóta del Masclet. Diria que ni els amics del Forn Huguet tindrien prou xocolata per construir-ne la rèplica. Val més que ho deixem estar. Al cap a i la fi segur que a l’Ariel li agrada més la mona clàssica, la d’ous. I no ho dic pas amb segones… o potser sí.
Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s