Llistes, llestos i miracles

Dimecres a la nit, mentre païa les emocions viscudes al Bartrina amb la proclamació del Carles Pellicer, pel twitter anava rebent la informació referent a l’assemblea d’ERC que havia de servir per definir, de dalt baix, la llista per les municipals. Al duet Cortadelles-Alberich s’hi afegia, en la tercera posició, el sempre atenent i diligent Alfred Pitarch, persona compromesa a nivell associatiu gràcies, en bona part, a la seva activa participació a la Jove Cambra, autèntica escola de ciutadania d’aquest Món de Reus. Pitarch, em consta, ha estat objecte de desig d’altres partits convençuts de la seva estela mediàtica en l’àmbit local.
La llista la tancaven pesos pesants com Benach, Pont i Bergadà. Curiosament mentre llegia les piulades escoltava l’entrevista que la Cori Sebastià li feia, al Tribuna, al Jordi Bergadà com a  regidor d’urbanisme. Em va venir a la memòria el primer dia que l’arquitecte va fer cap a la tele, ara fa 12 anys, poc després de la seva elecció com a regidor. Va ser una entrevista complicada ja que no se’l veia còmode. Vaig tenir una feinada per arrencar-li les paraules de la boca. Ahir, en canvi, semblava que estigués al salonet de casa fent-la petar amb la sempre encantadora Sebastià. Queda clar que la veterania i l’experiència són un grau en política i, també, en televisió.
La llista dels republicans, en essència, oferia poques sorpreses i noms propis previsibles. L’Òscar Subirats, l’home que va deixar per la posteritat la història de la Secció Excursionista del Centre i que ara vol, precisament, fer història amb els republicans, especialment des dels fogons conduint la campanya. O l’Eduard Ferran, inquiet i efectiu director de l’escola Isabel Besora, de qui sempre recordaré les seves excel·lents interpretacions fent de Lluquet o de Rovelló -sempre em confonc- als pastorets de La Salle dirigits pel Josep Bargalló. Parlo de fa molts anys. Potser masses i tot.
Però de la llista em va sorprendre un nom en concret, el de Maria Montserrat Barenys. Aquesta octogenària militant independentista la tenia ubicada a Reagrupament i a mi no em constava cap tipus de pacte “oficial” que permetés visualitzar una llista d’unitat. La qüestió, però, és que al document que em van enviar des d’Esquerra, al costat del cognom Barenys hi figuraven les sigles del partit de Carretero. Pel Twitter alguns irreductibles –nom amb els que es coneix als inquiets independentistes del Baix Camp que busquen el seu espai i que trobareu a l’adreça http://irreductiblesbc.blogspot.com, començaven a esmolar l’eina amb aquest tema. Tot plegat feia preveure, per tant, que en passaria alguna de grossa. I, dit i fet, ahir mateix al matí el cap visible de RCAT al Camp, Ferran Pujol, feia unes contundents declaracions al delcamp.cat  lamentant l’estratègia de Cortadelles. Segons Pujol des de la seva formació no s’havia pactat amb Esquerra i, per tant, la candidata Barenys no podia utilitzar les sigles de Reagrupament. Donava a entendre, en definitiva, que en tota aquesta història algú s’havia passat de llest.
No entrarem a valorar l’enèsim enfrontament entre les forces independentistes a casa nostra. Sembla mentida que costi tan l’entesa. Però voldria aturar-me mínimament en el perfil de la Maria Montserrat Barenys. Més enllà de la seva activitat política, aquesta mestra jubilada va aconseguir fa pocs mesos certa notorietat pública al transcendir el seu testimoniatge en el procés de beatificació d’Antoni Gaudí. La seva experiència és corprenedora: va curar-se dels seus greus problemes de vista gràcies a la seva devoció per l’insigne arquitecte. A Internet hi trobareu una entrevista sobre el tema que li va fer el passat mes d’octubre el Josep Cuní als Matins http://www.3cat24.cat/video/3182230?tc=0 .
No voldria semblar irreverent i més parlant de miracles, un tema que em mereix tot el respecte i més tenint en compte la implicació de Gaudí, l’home que només arribar al món ja va fer el seu primer miracle, el de néixer simultàniament a Reus i Riudoms. Però darrere de la sorprenent decisió de Barenys -això d’anar a la llista d’un partit amb les sigles d’un altre en una decisió unilateral- s’hi deu amagar alguna raó espiritual que se’ns escapa. Potser se li va aparèixer un àngel que li va marcar el camí a seguir, arrencant-la de les grapes d’un dimoni amb cara de Carretero. Un àngel… Cortadelles és clar. Després d’això ja no sé pas que més pot passar al nostre Món de Reus.
Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s