Eleccions a la Guerra de les Galàxies

Un servidor va començar a anar al cinema al Monterrosa, la històrica sala del raval de Jesús on ara mateix hi ha instal·lat el ZARA, aquesta gran botiga de roba on moltes dependentes semblen, precisament, artistes de cine. El “Rosa”, com se’l coneixia popularment, va ser una sala de referència al Món de Reus. Per exemple, s’hi va projectar una de les primeres pel·lícules en tres dimensions de la història de la ciutat, la terrorífica “Los Crímenes del Museu de Cera”. Estem parlant –atenció!- de meitats del segle passat. Jo hi vaig començar a treure el cap en motiu de les cèlebres sessions matinals adreçades a la canalla que servien per revisar alguns dels clàssics de Disney. Són les mateixes pel·lícules que ara els meus fills s’empassen asseguts al sofà de casa una vegada i una altra. Sempre m’ha sorprès –per cert- la capacitat que tenen les criatures de mirar-se contínuament la mateixa pel·lícula sense cansar-se’n.
Però la imatge que no se m’esborrarà mai del Monterrosa és la del dia que hi vaig anar a veure la Guerra de las Galàxies. L’empresari Zúñiga, artífex del “REUS PALACE, el complejo cinematográfico más grande de Europa” com s’anunciava als anys 70 en motiu de la construcció de les sales del carrer Batán, es va fer amb la gestió del cinema del raval. I per aconseguir revitalitzar l’espai va decidir programar-hi un dels grans èxits de la història del setè art com era el primer lliurament de la saga galàctica dirigida per George Lucas. Se’n van fer multitud de sessions atenent l’altíssima demanda dels espectadors que frissaven per veure les aventures de Luke Skywalker lluitant contra el malèfic Darth Vader. L’èxit de públic de la projecció a Reus només és comparable a ocasions excepcionals i puntualíssimes, com la que es va viure al Fortuny amb l’estrena de Superman, amb cues quilomètriques a la Plaça Prim.
El relat d’aquestes pàgines viscudes ve a propòsit d’aquest remake i/o adaptació de la Guerra de les Galàxies en versió local, que burxa en les disputes viscudes al PSC i que des d’ahir es pot visionar al You Tube i també a les pàgines electròniques d’alguns mitjans com al Diari de Tarragona o al delcamp.cat. Si el lector visiona el vídeo (el trobarà al final d’aquest article) veurà una de les mítiques escenes de la història del cel·luloide, el duel d’espases làser que protagonitzen Darth Vader i Luke Skywalker. Però en el cas que ens ocupa un i l’altre són personatges ben propers a la nostra realitat. S’endevina en els subtítols. L’home de veu profunda és Lluís Miquel Pérez i l’heroi del western espacial per excel·lència és Eduard Ortiz que al final de la disputa cau pel precipici sobre una mena de xarxa on es dibuixa amb claredat la imatge del “candidat afable, amb un somriure reconfortant, sense corbata ni fixador al cabell” que no és cap altre que Carles Pellicer. La seqüència finalitza amb un eslògan que, per cert, trobo prou imaginatiu “REUS, renovem la CIUtat”. Per cert, després del rebombori inicial que va provocar la descoberta del vídeo a la xarxa, Convergència va emetre d’immediat un comunicat de premsa desmarcant-se d’aquesta producció. Que ningú es pensi, doncs, que hagin fitxat a David Madí –autor d’ocurrents films electorals produïts per la coalició nacionalista- o que en les seves estones lliures, el cap local Màrius Pàmies hagi fet el curset de muntatge de pel·lícules al Mas Carandell. El que si he trobat significatiu d’aquesta anècdota -l’enèsima d’una precampanya electoral realment apassionant- és com alguns ja reclamen l’autoritat intel·lectual del muntatge. Als comentaris del delcamp.cat l’intrèpid comunicador del @canaldimoniet, Jordi Pinyol, afirma que tot plegat és molt sospitós. “Fa uns dies –escriu Pinyol- vaig piular al twitter un comentari irònic en referència a la notícia de la roda de premsa de Pérez i Ortiz al Mercat del Camp. La piulada deia el següent: Poden escenificar una lluita amb espases làser estil Darth Vader-Luke Skywalker de la ‘Guerra de les Galàxies’.. XD A veure si hauré de demanar drets d’autor. S’imposa un registre de la propietat intel·lectual 2.0 d’immediat !!!”. La conyeta de Pinyol és de nota. Perquè és una conya, no?
En tot cas, i per anar acabant, jo veient el vídeo tampoc me’n faria mala sang si fos un dels implicats -directes o indirectes-. Està bé, fa gracieta i em sembla innocent. Reus sempre ha estat una ciutat on ha imperat aquesta conyeta sana, sovint punyent. “Riu-te’n del proïsme com de tu mateix” és la màxima que molts apliquem a la nostra existència reusenca. I a més això de la política ja sabem que és com el futbol. No te’n pots alegrar gaire de les desgràcies del rival perquè qui sap si demà et tocarà el rebre a tu. Per això no ens estranyi que d’aquí uns dies siguin als convergents a qui se’ls travessi el croissant a l’esmorzar al veure a la xarxa un altre remake amb el Gary Cooper a “Sol davant del Perill” amb veu del Jordi Cervera. Perquè segurament a cal PSC si que hi deu haver algú que deu haver fet el curs de muntatge de pel·lícules al Mas Carandell. Caldrà està ben atents a les estrenes de la cartellera del Món de Reus en aquesta precampanya. Promet molt i molt.
Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s