PAM PAM a l’Ajuntament

Els hi de confessar una cosa. La setmana passada em van proposar formar part d’una candidatura electoral. L’interlocutor em trucava per telèfon per oferir-me, si acceptava, un bon sou i poca feina per fer de regidor de fires, festes i saraus diversos. Se’m va identificar com el líder del PAM, acrònim que descobreix el nom del candidat en qüestió “Partit de l’Avi Miquel”. L’home em garantia la glòria municipal si li feia costat en una candidatura formada pel que seria una mena de lliga de reusencs extraordinaris amb d’altres candidats que –entre nosaltres- fregarien la línia del “juantxisme” més genuí. Evidentment es tractava d’una broma telefònica que em gastaven des del Canvi de Torn de Punt 6 Radio que dirigeix i presenta la Sílvia Sagalà, radiofonista de veu portentosa. El seu programa acaba cada dia amb l’espai l’Òrbita R que fan i desfan un trio de galifardeus encantadors com són el Ramon Bergadà, el Sergi Artiga i el Pere Rius. Precisament aquest últim és l’encarregat de donar vida a l’Avi Miquel que, en essència, vindria a ser la versió ganxeta del Marcel·lí Virgili del gran Jaume Nolla del programa del Clapés o, remuntant-nos més anys enrere, l’històric Sr.Casamajor del Xavier Sardà. La broma, s’ha de reconèixer, va tenir molta gràcia. Rius broda el seu personatge fins a convertir-lo en versemblant tenint en compte que individus com el que ell retrata són més habituals del que ens pensem a la nostra ciutat. Iaios encantadors que cada dia, fent el cafè o jugant a la botifarra, arreglen el Món mil vegades i les que faci falta. El Món de Reus, és clar.
Una de les coses que em va quedar de la proposició indecent o deshonesta de l’Avi Miquel -no sabria ben bé com definir-la- és l’eslògan del partit “PAM, PAM a l’Ajuntament”. Aquest PAM vindria a ser l’onomatopeia amb la que molts amenacem als nostres fills petits si no creuen quan els hi demanem una cosa. “Et faré PAM PAM al cul” diem sovint. I precisament -ves quines casualitats- dos petitons, amb bolquers i tot, han estat els grans protagonistes de l’altra crònica política de la nostra ciutat durant les últimes hores. Ahir transcendia la darrera creació d’aquesta productora cinematogràfica “filoconvergent” que s’està especialitzant en adaptar clàssics del cinema buscant el seu interès partidista. Si la setmana passada li tocava el rebre al duet Lluís Miquel Pérez i Eduard Ortiz en un celebrat “remake” de la guerra de les galàxies, ara les “víctimes” propiciatòries són els dos “Jordis” d’ARA REUS -Cervera i Pouget- que l’enginyós muntador ha convertit en els nadons protagonistes de “Mira qui parla ara” en versió titulada “Mira qui mana ara” en clara referència als anhels ciutadans de l’il·lustre nedador (el poden visionar al final d’aquest article). Naturalment la conversa és inintel·ligible però els subtítols ens ajuden a interpretar quina és la voluntat de l’excels creador de l’obra: posar en evidència la teòrica improvització d’aquesta nova proposta política independent. A diferència del que va passar amb el “remake” de la pel·lícula de Lucas, el comitè local de Convergència no va emetre ahir cap nota de premsa desmarcant-se de l’autoria d’aquesta creació. Deu començar a pensar que qui es fica al llit amb nens acaba mullat. I veient com va tot plegat queda clar que hi ha molta criatura entremaliada fent de les seves i que no pararà fins el 22M.
Precisament ahir Cervera -sense bolquers, és clar- s’encarregava d’inaugurar el cicle #reusfutur2015 organitzat per Reusdigital.cat, Punt 6radio, Canal Reus TV i la Cambra de Comerç. A primera fila el seu company de partit o –en el cas que ens ocupa- de repartiment, Jordi Pouget. I també hi era el número tres, l’advocat Josep Maria Pujol. Faig un incís en la curiosa personalitat de Pujol. El seu currículum polític crec que deu ser únic al nostre país. Durant els últims vuit anys ha participat de tres partits independents diferents. Va ser el número 2 de Machado a la FIC el 2003, l’u de la PRIM el 2007 i el tres d’ARA REUS aquest 2011. Però –atenció!- l’Ariel em va confessar que va ser l’assessor legal que el va guiar per crear la CORI. Per tant, directament o indirecta, és al darrere de quatre candidatures independents a la ciutat. Tot un rècord.
Pel que fa a la conferència de Cervera aquesta va tenir un moment culminant quan, responent les preguntes de l’àrbitre moderador Enrique Canovaca (dit això d’àrbitre amb tota la intenció atenent la condició de col·legiat futbolístic del company del reusdigital.cat) va alçar el to de la seva intervenció tot dient  “jo mai he dit que volia manar, MAI!. Se’m va mal interpretar. Si no mano ni a casa meva com vol que mani en el meu partit”. D’aquesta manera Cervera replicava amb contundència una de les crítiques que se li va fer arran d’aquella cèlebre frase “Jo vull manar” que va deixar anar el dia de la seva primera roda de premsa per justificar la creació del nou partit. Una afirmació que inspira aquesta nova “penícula” –o potser n’hauríem de dir “flim”?- de la cartellera del #reus22m. Una realització que s’ha d’interpretar com un simbòlic “Pam Pam al cul” al líder d’ARA REUS i –atenent la criaturada- donant a entendre que com no es porti bé li enviaran l’home del sac. Un home del sac que en els pitjors malsons de Cervera deu tenir cara de Pellicer. En el cas de Pouget, però, el maligne té una altra aparença, segur, la de Josep Machado. Mame por.
Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s