David Vidal, “l’increïble home normal”

Alcaldes amb pedigrí, diputats de prestigi, parlamentaris de carrera meteòrica, ex alts càrrecs de l’administració autonòmica,  tècnics de contrastada solvència o cantants extravagants. Aquests serien alguns dels perfils dels principals candidats de les formacions polítiques que concorren a les eleccions del 22m. Com és lògic tots els partits intenten presentar com a cap de cartell a un líder amb un currículum enlluernador per seduir al ciutadà que el seu és el millor de tots. Per això he de reconèixer la meva sorpresa a l’haver descobert a “l’increïble home normal” d’aquestes eleccions municipals al Món de Reus. Naturalment no em refereixo a “Super Montilla” que va fer servir aquest qualificatiu a les passades autonòmiques sense gaire fortuna. “L’increïble home normal” en qüestió és el cap de llista de la CUP, el David Vidal, que dijous passat va protagonitzar una nova sessió del cicle #reusfutur2015 que programen Punt6, Reusdigital, Canal Reus i la Cambra de Comerç. La normalitat en política és excepcional. I Vidal n’és el millor exemple.  El jardiner del camp municipal (aquest és el seu ofici) afronta aquesta aventura política sense cap mena de pressió més enllà de correspondre la confiança que han dipositat en la seva persona els companys de partit. La CUP es presenta per primera vegada a Reus amb un projecte sense urgències de cap tipus, amb terreny per recórrer. Vidal, per tant, no té res a perdre i en canvi molt a guanyar.
Pel que vaig veure dijous i també arran d’una conversa prèvia que vaig poder mantenir amb el candidat, crec que estem davant d’un personatge interessant. Té les idees clares i les manifesta amb una senzillesa i normalitat absoluta, construint un discurs prudent, mesurat. A mi m’agrada com diu les coses. I també m’agraden algunes de les coses que diu. En unes municipals la doctrina ideològica de cada partit tendeix a diluir-se i el protagonisme l’adquireixen les qüestions bàsiques de ciutat que sovint fugen d’un esquema tancat. Per tant hi ha propostes de la CUP que acaben sent transversals ja que, al final, el que volen tots és fer ciutat. Vidal ja ha elaborat, amb els seus companys, 150 propostes per aplicar-les a la realitat ciutadana. I durant la conferència en va desglossar algunes a tenir en compte. Recomano donar un cop d’ull a la notícia publicada a reusdigital i Canal Reus on s’informa abastament del seu contingut.
Vidal es presenta a les municipals amb un equip d’on destacaria, per citar només alguns noms, el Miquel Saperas, que cada dia, gràcies al seu virtuosismes en les noves tecnologies, treu tot el suc a una fruita seca com l’avellana…digital, és clar; l’activista cultural Salvador Palomar –a qui aviat haurem de proclamar “Bé cultural d’interès local” per les seves valuoses aportacions a la nostra etnografia- que després d’abandonar Iniciativa sembla que viu una segona joventut fent de “cupaire”; Agnès Toda, filòloga de fràgil aparença que, això sí, quan convé carrega el trabuc -el dialèctic i també el físic- per parlar clar i català; el Tito Salvat, dinamitzador cultural i del que faci falta que, per cert, té a la seva germana Laura -dona d’alçada en el més ampli sentit de la paraula- a la llista d’ARA REUS fent costat al Jordi Cervera; el Jordi Brunet, que si és capaç de carregar sobre les seves espatlles aquesta responsabilitat política amb la mateixa solvència amb la que sovint es carrega al Gegant Carrasclet té altíssimes possibilitats d’èxit; o el Joan Zaragoza, artífex del gran Despertaferro, l’equip de futbol més català de tots els que es fan i es desfan.
Pel que diuen i pel que representen la CUP pot ser una de les sorpreses d’aquestes municipals a la nostra ciutat. Potser és prematur pensar que puguin obtenir representació, però si que poden arrossegar un bon pessic de vots que els estimuli a seguir treballant per intentar l’assalt a l’ajuntament, el de debò, a les municipals del 2015. Això sí, Vidal ha de continuar jugant aquest paper d’”increïble home normal”,  sense deixar-se emportar pel vertigen del candidat que busca el titular fàcil i superficial entrant en inadequades denúncies partidistes que poden cansar a l’elector. Per això el que va sorprendre més del seu discurs de dijous passat va ser una curiosa constatació que un servidor desconeixia. Va lamentar, pel que suposa de manca de cohesió de la ciutat amb els seus barris perifèrics, que al Barri Montserrat es fes una cavalcada de reis paral·lela on, segons ell, es repartien caramels de CiU i del PP. Vaig quedar sobtat per la revelació. Els partits, que se les pensen totes per fidelitzar electors, volen dir que ja han entrat en el terreny de seduir a les noves generacions amb els caramels reials? o potser és que Gaspar, Melcior i Baltasar ja avalen un “dolç” pacte entre nacionalistes i conservadors a l’ajuntament de Reus després del 22m? Jo ja m’ho crec tot.
Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s