Magrinyà, volem la novel·la romàntica de les municipals!

Els de la meva generació sovint identifiquem la novel·la romàtica amb la Corín Tellado, autora de prolífica carrera, creadora d’uns 4.000 títols, amb més de 400 milions d’exemplars venuts i amb obra traduïda a 27 idiomes. Està considerada l’escriptora espanyola més llegida després de Miguel de Cervantes. Durant anys i panys se’ns presentava aquesta distingida senyora com l’autèntic referent d’aquest tipus de literatura que el tòpic ha definit d’ensucarada i un pèl carrinclona. Això ha fet que molts sentin certa basarda, encara ara, quan se’ls ofereix una novel·la romàntica pensant que es tractarà d’una literatura menor, senzilla, fàcil, superficial, previsible i poc elaborada.
Ves per on resulta que, ara que la Corín Tellado ja és història, al món de  Reus tenim una de les millors escriptores romàntiques del país, la Marta Magrinyà. Però com acostuma a succeir és a casa on possiblement no se la reconeix com cal. Això ja passa. En aquest ciutat nostra, tan acostumada a la crítica gratuïta, n’hi ha molts que fins i tot se’n foten “Aquesta la Magrinyà escriu novel·letes d’amor” n’hi ha que et diuen amb una rialleta irònica. Evidentment són gent que no han fet l’esforç -per altra banda deliciós- de llegir cap ni una de les seves obres. Els llibres de Magrinyà són d’una altíssima qualitat literària. I a les proves em remeto.
Després de les seves dues primers novel·les (Esperant bones notícies i Terra Endins) l’escriptora té ara a les llibreries Madame Sorescu editada per Barcanova -la seva editorial de capçalera- i que és una de les millors opcions per aquest Sant Jordi si el que volem és llegir un bon llibre i, alhora, reconèixer a una escriptora de casa. En ella se’ns presenta a l’autora en la seva plenitud creativa descobrint-nos una trama realment fascinant. La seva novel·la és romàntica en la mesura que els protagonistes viuen un enamorament apassionat, per bé que tota l’obra ens ofereix multitud de situacions i escenes que van més enllà d’aquest àmbit i que serveixen per configurar el gruix d’una novel·la interessantíssima.
Però em permetran també que més enllà de l’escriptora parli també de la persona. La Marta és un ésser humà amb una sensibilitat excepcional, amb una personalitat desbordant. Que ningú pensi, per tant, que estem davant d’una figaflor que viu en un núvol i que somnia truites fent novel·letes de pa sucat amb oli. Aquest, també, és un dels estereotips que s’alimenten artificialment al voltant de les creadores d’aquest gènere. Darrere de l’escriptora hi ha una persona formadíssima acadèmicament i amb un currículum professional impecable. L’últim èxit que acredita és la gerència de la Borsa de Comerç Europea que es va realitzar el passat mes d’octubre a la nostra ciutat i que va ser un èxit clamorós.
L’altre dia parlava amb la Marta de la seva obra. És persona de conversa agraïda i complaent. I em deia que ella prefereix inventar i imaginar que parlar de les realitats físiques i concretes que coneix. Possiblement algú intentarà veure en els personatges que recrea a gent i situacions característiques del Món de Reus. Però la Marta insisteix, una vegada i una altra, que no hi ha cap doble intenció en la seva creació literària i que el lector no cal que s’hi escarrassi intentant trobar paral·lelismes amb la nostra vida real perquè senzillament no els trobarà. Per això a mi m’agradaria que la Marta un dia s’arranqués a fer la novel·la romàntica per excel·lència de la ciutat. I tenint en compte la voràgine electoral en la que estem immersos considero que hauria de centrar la seva òptica creativa en la política local. Comencem a estar cansats de tanta pel·liculeta i tenim ganes de llegir una bona novel·la sobre el tema. Jo hi vec el plantejament i el nus d’aquest llibre. Veuran, la cosa podria anar així:
El candidat del Partit Conservador local té una relació estable, de tots coneguda, amb la directora del principal diari digital de la ciutat. El poder polític i mediàtic que acumulen tots dos és innegable. Ell lidera un opció política que governa a l’estat espanyol i tothom coincideix a assenyalar que serà la força emergent a les propers municipals. Ella, com dèiem, és la màxima responsable d’un mitjà digital que s’ha convertit en el referent de la comunicació local. Tothom, ja sigui amb l’ordinador o a través dels dispositius mòbils, hi està enganxat. Però un bon dia la relació, que a tothom li sembla exemplar, és trenca i la ruptura causa un autèntic rebombori a la ciutat. La gent es pregunta què ha passat, quin ha estat el motiu de la trencadissa d’aquesta teòrica parella ideal del Món de Reus. Ells dos callen però guarden un secret explosiu. El candidat del Partit Conservador s’ha enamorat perdudament -en un amor correspost- de la candidata del Partit Fot-li Independència, una formació esquerranosa que reclama l’autodeterminació del seu país. Ideològicament estan a les antípodes. Però l’amor no entén de les barreres que marquen els ideals i viuen una passió sense límits en plena campanya electoral. Els debats són encesos, les acusacions creuades contínues. Però ells dos guarden les formes enmig d’aquesta gran farsa malgrat que en el fons el que desitjarien és viure en llibertat, de manera desacomplexada la seva passió comuna. I la periodista, mentrestant, què? Doncs es mossega la llengua malgrat que coneix qui és la culpable de la ruptura amb el seu enamorat. Si la veritat transcendís, seria una autèntica bomba informativa. El seu diari digital assoliria fites inaudites de visites, les marques publicitàries locals matarien per un banner a la seva capçalera. Però ella, periodista impecable, enèrgica, intractable, quedaria al descobert com la ultratjada d’aquesta història. La situació, per tant, és de màxima tensió. Fins que arriba el dia de les eleccions i el caprici de les urnes fa que la candidata del Partit Independentista tingui la clau de la governabilitat. D’ella depèn que el seu estimat -aquest amor impossible que viu en secret, gairebé amb nocturnitat i traïdoria per no comprometre al seu propi partit- pugui arribar al govern municipal. I la periodista, que se sent ferida després de la ganivetada que li han clavat per l’esquena -cosa molt pròpia del món de Reus darrerament- es debat entre posar al descobert el seu drama personal o complir amb el deure periodístic amb una exclusiva de les que farà època.
I com acaba la història? Quin pot ser el desenllaç? Doncs aquí és on hi entra la  Marta Magrinyà, que s’hi posi ja! Volem la novel·la romàntica de les municipals! Només falta això en aquesta campanya increïble que estem vivint.
Avís al lector: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i els protagonistes i els partits representats en aquesta simulació literària són pura invenció. Només faltaria.
Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s