Mira que eres linda

Durant anys l’escriptora Teresa Pàmies va protagonitzar una secció als Matins de Catalunya Ràdio a l’època del Josep Cuní titulada “Coses de la vida a ritme de Bolero”. Pàmies il·lustrava cada setmana un fet d’actualitat amb una d’aquestes composicions per demostrar que a la vida hi ha un bolero per cada ocasió. Jo sovint hi penso en aquell espai ja que crec fermament que un servidor podria també escriure el Món de Reus amb la banda sonora d’aquest popular gènere musical. Sense anar més lluny ahir mateix em va passar pel cap a propòsit de la conferència del #reusfutur2015 que va pronunciar a la Cambra la candidata del Partit Popular, Alícia Alegret. En veure-la vaig imaginar una història i també una melodia per il·lustrar la seva intervenció. Però em calia un cantant, un intèrpret per acabar-ho de fer bonic.
Si per aquelles coses l’Antonio Machín fos viu i hagués actuat al Fortuny, ahir l’hauria anat a veure. De ben segur me’l trobaria fent temps al vell Negresco, al carrer de Sant Joan, jugant amb la màquina del “millón”. La imatge sovint l’evoca l’Àngel Vilaseca, el propietari del popular establiment -ara traslladat al carrer de Sant Llorenç- recordant com de petit veia aquell homenot tan popular a les Espanyes dels temps estranys barallant-se amb les “tragaperres” de l’establiment. Després de convèncer-lo, l’hauria portat a la Cambra a veure a la candidata més popular del món de Reus. I abans de començar Machín li regalaria, en un moment únic, una de les seves composicions més celebrades “Mira que eres Linda”. Perquè l’Alícia és una noia físicament agraciada, que quan vol pot ser simpatiquíssima, i amb una gran capacitat de seducció  per convèncer a l’elector de les virtuts i les excel·lències de la seva proposta política.
Però no ens enganyem. L’Alícia no és només una nena mona i prou. Darrera de la bella també s’hi amaga una bèstia, política és clar. I ahir a la Cambra ens va oferir un bon repertori de la contundència dels seus plantejaments que defensa aferrissadament. Com acostuma a passar en aquests casos la candidata tenia una audiència entregada als seus encants. Entre ells al seu antecessor Miquel Àngel López Mallol que vaig tornar a veure molt “Alegret” assegut a primera fila. Precisament una de les preguntes que va traslladar el moderador, el Jaume Vich, l’home “empresa” de Canal Reus, incidia en les relacions d’ells dos durant aquests últims mesos. L’Alícia va dir, explícitament, que la seva convivència havia estat com el Dragon Khan. Jo crec que hagués estat millor definir-la com el Passatge del Terror. Alegret també es va apuntar al tema de les retallades i va anunciar, en el supòsit d’arribar a governar, que hauran d’aplicar un bon cop de tisora. Paradoxalment va afirmar que si aconsegueixen reduir la despesa es podran plantejar rebaixar algun dels impostos públics. Però –atenció!- la retallada pot ser tan generalitzada que fins i tot podria afectar la durada de la festa major “si per garantir l’atenció a les persones l’hem de reduir a tres dies, ho farem” va sentenciar. Vaja, que serà tan justeta com el cartell de la Ruscalleda. Els tècnics de l’IMAC ho tindran fàcil per omplir la programació. Amb les varietés de Sant Pericu del Jaume Amenós i les havaneres del Risueño tindran la feina feta.
Alegret també va parlar de les Mesquites de Reus. No pateixin, no va amenaçar -com altres- de disfressar-se de pernil per aconseguir tancar-les. Ella va afirmar que aquests llocs de culte poden ser focus d’integrisme islàmic. I va alertar que Reus, Barcelona i Badalona (res a veure, per tant, amb l’històric Reus, París i Londres) dibuixen l’eix de l’islamisme mediterrani.  Fins i tot va advertir que un dels sis imans salafistes investigats per les forces de seguretat pel seu extremisme és de Reus. “És ganxet? Potser el conec.” vaig pensar. I a continuació, de manera pública,  l’Alícia va demanar al Jordi Escoda, el locutor cuiner del Bon Matí de Punt 6, que li confirmés on és la Mesquita que no compleix la normativa vigent. Vaig quedar astorat. Volen dir que l’Iman en qüestió és l’Escoda? De la mateixa manera que ningú hagués pensat mai que el Bin Laden vivia tan tranquil a un barri residencial d’Islamabad, qui no ens diu que el locutor cuiner és en realitat l’Iman integrista? He posat la seva foto al final de l’article per si vostès no el coneixen. Si tenen temps i imaginació li poden afegir un turbant. Facin la prova i ja em diran el què. Mama por.
Després van arribar les preguntes de les entitats. I l’incorregible Anton Tapias del Círcol, donant per fet el seu pacte amb Pellicer, li va preguntar que farien al descobrir “que les arques municipals estan més buides que el solar de Metrovacesa”. Alegret va respondre amb cintura “Posar un ciri a la Mare de Deú de Misericòrida per aconseguir que reverteixi la situació econòmica.” donant a entendre que la tresoreria municipal només la pot salvar un miracle. I el president dels Amics de Reus Joan Maria Mallafré, l’home que jugant a futbol botons va arribar a la presidència de l’entitat de la Casa Boella barallant-se en “Camps” –dit amb tota la intenció- molt complicats, li va demanar que es mullés en la reivindicació ciutadana de recuperar els papers de l’arxiu de la Prioral espoliats amb nocturnitat i traïdoria, i que ara dormen dia i nit a Tarragona. Alegret va assegurar que treballarà per retornar els papers a Reus, que és on haurien de ser. Caldria saber si el seu amic tarragoní Alejandro també troba tan raonable aquesta reivindicació.
I una última cosa. Pel twitter li van preguntar si pensava retolar tota la senyalització dels serveis municipals també al castellà. Alegret va dir que seria el més lògic però que la crisi no feia prioritària la inversió necessària per executar aquesta actuació. Al sentir-ho, els “Irreductibles independentistes” del Gibert, l’Andreu, l’Esporrín i companyia devien fer la onada. Mai m’hauria imaginat que la delicada situació econòmica que estem travessant pogués repercutir positivament en la normalització de la llengua. Com deia la Trinca, són coses de l’idioma. O, millor dit, de la pela.
I així es va acabar la intervenció d’Alegret que se’n va anar de la Cambra per participar, gairebé a la mitjanit, al programa Àgora de TV3 que presenta aquell senyor tan gran i gros que es diu Xavier Bosch. Al veure-la marxar, emportant-se els afalacs i els elogis dels assistents, vaig tornar a deixar volar la imaginació pensant en el que pot passar després del 22m i amb quina pot acabar sent la cançó de l’estiu al Món de Reus. Com que l’Antonio Machín ja fa anys que és mort, em sembla que al juny el “Mira que eres linda” li cantarà el Carles Pellicer en la seva versió més melòdica amb l’acompanyament a la guitarra del Màrius Pàmies. I ella, l’Alícia, li acabarà dient allò que ha fet popular l’Albert Espinosa jugant amb un clàssic de los Panchos “Si tu me dices ven lo dejo todo, pero dime ven”. I és que els Convergents de moment no s’han declarat públicament al PP. Ja ho tenen això els enamorats, fan el ronso i sembla que els hi costa donar el pas. A més a més cal tenir en compte que això de reconèixer obertament que vols casar-te amb la dreta electoralment no ven i suposo que fins després de les eleccions -i sempre que acompanyin les matemàtiques- els nacionalistes no consumaran el matrimoni amb aquesta cançó que interpretarà el Pellicer en un repertori que inclourà d’altres boleros amb missatge com Tengo una Debilidad, El dia que me quieras o Sabor a mi. Això, és clar, si durant les negociacions la bella no s’acaba transformant en bèstia. Aleshores podria acabar passant qualsevol cosa.
Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s