A Reus les bicicletes i els miracles són pels republicans

La pedalada popular d’aquest diumenge va servir per tancar el conjunt d’activitats que ha organitzat durant les dues últimes setmanes l’associació Bicicamp al Món de Reus. En aquesta entitat s’ha de destacar la bona feina d’equip que realitzen tots els seus integrants i per això la metàfora s’ajusta al peu de la lletra a la seva realitat: tots pedalen en la mateixa direcció per arribar a la meta. L’èxit de la pedalada n’és el millor exemple. L’entitat va aconseguir superar fins i tot les seves pròpies previsions i els amics del Lizarrán van haver de fer mans i mànigues per donar esmorzar a tothom. Per cert, que el propietari del popular establiment de restauració del carrer Pubill Oriol, el Joan Pere, és un entusiasta de la bicicleta i en aquest sentit sempre està disposat a esponsoritzar qualsevol activitat que tingui a veure amb l’esport de les dues rodes. Dóna gust tenir a la ciutat empresaris amb aquest sentiment de col·laboració, de sumar en benefici de la comunitat.
El bon fer del Bicicamp segurament tampoc s’explicaria sense l’eficient activitat d’un dels seus impulsors, el Josep Maria Galofre, que fou regidor de cultura i esports de l’ajuntament de Reus durant el període 95-99 després d’una intensa activitat associativa i teatral vinculada al Bravium i al Col·lectiu La Vitxeta. Ja en vam parlar en alguna ocasió de la gestió de l’il·lustre ciclista. Durant la seva època, entre d’altres fites, van néixer festivals com el Trapezi o el COS, es va acollir un mundial de patinatge i es van crear les instal·lacions aquàtiques del Parc dels Capellans que molts identifiquen, fins i tot regidors de l’actual equip de govern, com les Piscines Galofre. La mateixa actuació contemplava la construcció del circuit de patinatge adjacent que un servidor va tenir l’oportunitat d’inaugurar “televisivament” acompanyat d’un tal Albert Casanovas, un vailet que en aquella època començava a despuntar a les categories infantils del Reus Deportiu d’Hoquei. Dotze anys després, l’Albert pot ser un dels herois que el proper 28 de maig ens faci tocar la glòria guanyant el títol de l’OK lliga després de 38 anys de sequera. Tant de bo sigui així.
De la cursa popular de diumenge se’n va parlar ahir, de manera profusa, als mitjans de comunicació locals. L’èxit de la iniciativa bé ho mereixia. És el cas, per exemple, de la notícia publicada al Diari de Tarragona. Era de preveure que tractant-se d’un acte que coincidia amb el  primer cap de setmana de campanya electoral, a l’esdeveniment hi participessin diversos candidats. Però he de reconèixer la meva sorpresa al descobrir, en la notícia signada per Maria Pedrerol, com semblava que a la prova només hi haguessin pres part gent d’Esquerra Republicana. En un apartat de la notícia la periodista va anar a buscar als “usuarios” i tots tres resulta que eren membres de la candidatura dels independentistes. Hi sortia el número 1 Àngel Cortadelles. I també la número dos, l’Ester Alberich, a la que veiem retratada amb un casc al cap no sé si pel fet d’anar en bicicleta o per protegir-se de la que està caient per la seva cèlebre oposició. Però el tercer testimoni també és membre de la candidatura, la Cori Roig. I precisament em voldria aturar en el seu perfil. Aquesta inquieta militant republicana ha tingut també una notable activitat vinculada al món del teatre, de bracet amb el seu marit, l’Eduard Ferran. Entre d’altres papers destacats, Roig s’ha posat en la pell de la Verge de Misericòrdia en el popular Ball de la Mare de Déu dirigit per Josep Bargalló. Curiosa coincidència. Ja ho saben, i així s’explica en l’ article “Llistes, Llestos i Miracles” d’aquest mateix blog, que els republicans compten entre les seves candidates amb la Senyora Maria Montserrant Barenys, testimoni del procés de beatificació de l’arquitecte Antoni Gaudí. I ara descobrim que també tenen entre els seus a l’altra Mare de Déu de Misericòrdia del Món de Reus, amb tota l’estela miraculosa que l’acompanya. Val la pena fixar-se en l’estreta vinculació del matrimoni Ferran-Roig amb la nostra Patrona. Ell és director de l’escola Isabel Besora (la pastoreta) i ella cap d’estudis de l’escola Misericòrdia. A més es diu Cori i fa de Mare de Déu al ball del mateix nom, on també hi actua al seu marit. Queda clar que a aquest matrimoni, per força, ens l’hem de “mirar amb ulls d’amor” com canta el goig en honor a la verge. Resumint, amb tot el que hem explicat és evident que a Reus els miracles són pels d’Esquerra i veient com capitalitzen la notícia al Diari, les bicicletes també. Al comprovar-ho al París li deu haver agafat una “pájara” que no me la vull ni imaginar.
Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s