El Corte Inglés s’ha instal·lat a Reus!

Dijous es va inaugurar el Trapezi, la fira festival de circ o, més ben dit, la fira de l’elefant com la coneixen els petits de casa. Fa cosa d’un any vaig coincidir amb el David Ventura, l’artista gironí que el va crear. Li va encarregar el Jordi Aspa, director artístic del festival amb el que havia col·laborat en d’altres ocasions. El Ventura, dotat d’un especial do de l’oportunitat per encertar-la amb les seves creacions, va fer una petita obra mestra que s’ha convertit en “l’altre element” del bestiari festiu de la ciutat, vinculat de manera única i excepcional al Trapezi.
L’elefant ha fet aquests dies el tradicional i entranyable recorregut per escoles i llars d’infants. La canalleta ja esperaven la seva arribada per mirar-lo, tocar-lo i, els més agosarats, enfilar-s’hi. L’animal es conserva bé, amb plenitud de facultats, i aliè a la polèmica que ha envoltat aquestes últimes setmanes la fira festival de circ. L’esdeveniment ha entrat en campanya electoral. I això sempre aixeca polseguera. Una polèmica que s’ha alimentat a partir d’algunes reflexions, fetes per diversos caps de llista, que han posat en qüestió la inversió econòmica que requereix un festival d’aquestes característiques. Una inversió que, segons ells, potser no es justificaria pel retorn que l’operatiu genera en la ciutat.
Possiblement falta un estudi científic, ben fet, sobre el terreny, que permeti corroborar amb dades si realment el Trapezi produeix un benefici objectiu. Però particularment l’estudi a mi no em fa cap falta per convencem de les virtuts del festival i de la reversió real que genera a la ciutat. Per això em sorprèn observar com, amb certa lleugeresa, alguns partits han qüestionat la idoneïtat de l’esdeveniment. És evident que l’actual situació econòmica obligarà a fer alguns ajustaments a partir de l’any vinent, a redefinir algunes propostes, però el que hauria de ser una evidència i un compromís de tots és la necessitat de mantenir el festival. Construir un TRAPEZI com aquest requereix d’esforços i recursos i, molt especialment, de temps. Aquest no és el projecte d’un partit polític, sinó de tota una ciutat. Qui sigui que governi a partir del mes de juny que faci l’anàlisi en fred i que no es deixi portar pel populisme d’aquells que consideren que no té cap sentit destinar tants diners per portar a la ciutat “quatre peluts amb els seus gossos llardosos”. N’hi ha molts a Reus que l’anàlisi l’acaben amb reflexions d’aquesta profunditat. No cal dir res més.
El Trapezi arriba enguany al quinzè aniversari i ho fa gràcies a l’enginy dels directors artístics, la gent d’Escarlata Circus, el Jordi Aspa i la Bet Miralta amb la suport constant, excel·lent, de la gent de l’organització, especialment ara i abans dels tècnics de l’IMAC i del CAER, la feina dels quals mereix tot el meu reconeixement i la meva consideració. El duet Aspa/Miralta s’acomiada tot just enguany del festival que van fer néixer i créixer i que ara abandonen convertit en un eixerit adolescent. Aquesta parella és entranyable al Món de Reus. Recordo una de les primeres vegades que la Bet va venir a la ràdio a explicar el projecte d’aquell incipient Trapezi. L’entrevistava el Quico Domènech, l’actual Director de Canal Reus TV, que aleshores editava l’informatiu de vespre, el Redacció Oberta. Miralta, en un lloable exercici de conciliació de la vida personal i laboral, havia vingut a l’emissora amb el seu nadó de poques setmanes  i en un moment de l’entrevista, en rigorós directe, la criatureta va comença a plorar. Unes llàgrimes de cocodril que eren perfectament perceptibles en antena. La Miralta, amb una naturalitat absoluta, ho va solucionar d’immediat, descordant-se la brusa i traient-se un pit en plena conversa per alletar al nadó. La imatge en un estudi de ràdio i enmig d’un programa en directe era realment insòlita. Per això s’ha de reconèixer la gran professionalitat del Quico que va continuar fent la seva feina com si res hagués passat. Ell, aquell dia, també va donar el “do de pit”.
El Trapezi ens permetrà viure i veure números malabars, pallassos, trapezistes, equilibristes, dansaires, acròbates i un bé de Déu d’especialitats vinculades a les arts escèniques pròpies d’aquest festival. Seria fàcil establir un paral·lelisme entre aquestes disciplines i allò que fan els nostres candidats en campanya. N’hi ha més d’un que fa autèntics equilibris i més d’un triple salt mortal per intentar convèncer a l’electorat de la idoneïtat del seu projecte electoral. Però enguany els polítics no cal que s’hi escarrassin per cridar l’atenció ja que em sembla que passaran absolutament desapercebuts. El motiu? Molt senzill. Una de les atraccions del festival serà el número anomenat “Buscant el Corte Inglés”. No, no cal que intentin localitzar-ne la referència a la programació. No el trobaran. Es generarà de manera espontània, provocant l’aparició d’un bé de déu #Theobservers de procedència diversa a la Plaça Llibertat. Això sí, amb un únic objectiu, trobar els grans magatzems del triangle verd.
Anem a pams. Enguany els principals espònsors del Trapezi són, d’una banda, l’asseguradora REALE, l’antiga REDDIS. Bé, això és un dir. Ja han passat anys del canvi de propietat però la meva mare en continua dient la REDDIS. És com el CARREFOUR que sempre serà el PRYCA o el CASA VIVA que continuem anomenant GERPLEX. Vaig conèixer una senyora que d’aquesta botiga del raval Santa Anna en va dir tota la vida PERFLEX. Senzillament extraordinari.
I al costat de REALE, l’altre espònsor és el Corte Inglés. Sí, ho han sentit bé. L’ajuntament ha fet un triple salt mortal buscant la complicitat d’aquesta gent per finançar el festival. Això del salt mortal ho dic per les ferides que pot obrir entre els comerciants reusencs. És evident que el salt l’han fet sense xarxa i la patacada pot ser de consideració. N’hi ha molts que ho interpreten com si el consistori s’hagués venut l’ànima al dimoni per pagar el Trapezi. Al dimoni comercial, és clar, que en aquest cas representen aquests grans magatzems.
No entraré en l’anàlisi d’aquesta qüestió on possiblement defensors i detractors del patrocini tenen la seva part de raó.  A nivell particular considero que estèticament això del Corte Inglés pel centre no queda massa bé. Però els que ho defensen argumenten que no s’ha d’oblidar que aquesta marca no és només la mastodòntica botiga de Tarragona. A Reus tenen també un establiment obert, una agència de viatges situada al començament de l’avinguda Sant Jordi. Una botigueta si la comparem amb els grans magatzems de la ciutat veïna. Des d’aquest punt de vista res a dir, tenen raó. Però, insisteixo, en una ciutat on el comerç és alguna cosa més, estèticament això del Corte Inglés pel mig de Reus a mi em fa mal efecte, no hi puc fer més.
Com és lògic i natural, per vincular-se amb Reus els dels grans magatzems, i després d’afluixar la mosca, han volgut posar la bandera del seu establiment reusenc al mapa que acompanya el programa del Trapezi. I precisament aquí rau l’essència de l’embolic. La botiga del Corte Inglés en qüestió no s’ha assenyala als baixos de l’immoble que ocupa actualment, al capdamunt del carrer Doctor Robert, sinó gairebé al mig de la plaça, a tocar de l’antic cinema Kursal on actualment s’hi aixeca un bloc de pisos important. La meva sorpresa ha estat majúscula. Com s’ha d’interpretar aquest fet? Ens han descobert, com aquell qui no vol la cosa, el gran projecte d’expansió del Corte Inglés al centre de Reus? Obriran, per tant, uns grans magatzems en aquest cèntric indret de la ciutat? És evident que aquesta circumstància generarà la programació espontània d’aquesta atracció a la via pública, una autèntica performance, la del “Buscant el Corte Inglés”. De la gent de fora vila que ens visitin –i que pel Trapezi en són una bé de Déu – n’hi haurà una colla que aprofitaran un moment o altre per anar a donar un tomet pels grans magatzems. A l’edifici s’hi està fresquet i sempre pots triar i remenar entre l’àmplia oferta de productes. Però clar, quan el busquin per la plaça Llibertat es poden tornar micos. No entendran res mirant una vegada i una altra el plànol i observant com a l’edifici en qüestió no hi ha cap “Corte” ni res semblant. Pensaran que els hi han venut una pel·lícula com aquelles tan boniques que es programaven tot just al cinema Kursal. I als botiguers… bé, als botiguers deixem-los en pau que em sembla que amb la que està caient no estan per gaires pel·lícules. I menys de terror com aquesta del Corte Inglés.
Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s