La dona que pot copilotar l’ajuntament de Reus

Ni fet expressament. Els dos secundaris que poden ser els autèntics protagonistes de la nit electoral de diumenge van fer el seus actes finals de campanya l’últim dia i a la mateixa hora. Si Jordi Cervera apostava per la seva troupe de coristes (com s’explica a l’article “Cervera “O fabuloso” de la política local”), l’altra artista del món de #reus22m, l’autèntica vedette d’aquestes municipals, l’Alícia Alegret, triava un escenari de referència com el Bartrina per oferir l’espectacle amb el que vol triomfar diumenge vinent, l’Estrena un nou Reus. La dona políticament més desitjada de la ciutat, l’obscur objecte del desig de convergents i socialistes, va tornar a estar pletòrica dalt de l’escenari. Però em va cridar l’atenció un detall, el seu new look. La candidata devia passar hores abans per la perruqueria per enfosquir-se el cabell. Dels reflexos rossos que llueix habitualment no en queda res de res. Potser pensant que a partir de dilluns haurà de despatxar amb els seus pretendents i decidir amb quin d’ells vol viure una apassionada història d’amor durant els propers quatre anys, deu haver pensat, fent seu el títol del llibre d’Anita Loos “Los hombres las prefieren rubias, pero se casan con las morenas”. Deu ser això.
Els populars ahir van treure pit. Perdó, això ho van fer els d’ARA REUS. amb les seves brasileres En que devia estar pensant. Volia dir que els del PP van omplir el Bartrina. I ho van fer amb un ambient, també s’ha de dir, molt familiar. Em va cridar l’atenció el Joan Gallardo amb la seva filleta –dedueixo- molt petita que no parava d’anar amunt i avall pel passadís de la platea. Fins i tot, en un moment de distracció del seu pare, la criatureta va pujar dalt de l’escenari mirant al públic com si res. Això ja vol dir alguna cosa. Genèticament té fusta de candidata. També hi havia el fillet de l’Alícia de qui n’estava pendent, abans no comencés el míting, el seu marit, sempre atenent en un discretíssim segon pla,de les evolucions de la seva esposa. El petitó s’entretenia amb els nombrosos globus blaus que èren al peu de l’escenari. Entre el públic hi vaig veure alguns referents del PP a Reus com els fundadors del partit a nivell local. D’una banda, el Jacinto Grandío acompanyat de la seva muller, la senyora Capdevila, que durant tants anys va regentar la botiga de cal BEBÉ del carrer Monterols. No cal dir, amb aquest nom, quina era la tipologia de l’històric establiment. Grandío sempre ha esta un secundari de luxe d’Alianza Popular -primer- i del Partit Popular, després. És d’aquells ciutadans compromesos amb la causa, treballador infatigable, grandíssim col·laborador amb la dinàmica de partit, però que a l’hora d’elaborar les llistes sempre ha preferit quedar-se en un segon pla, per sumar i ajudar en el que faci falta. Una manera de ser molt lloable. I de l’altra, l’Anton Borràs, el senyor Borràs de la Nectina, la popular crema d’ametlla. Aquest borgenc arrelat a Reus és un personatge entranyable, vinculadíssim durant anys a la Cambra de Comerç. És un dels devots més fervents de la mare de Déu de Misericòrdia i activíssim en la seva tasca en benefici de la gran família sacerdotal de la parròquia de Sant Francesc. Borràs és, possiblement, la persona que al cap de l’any va eamés enterraments al Món de Reus, fruit de les seves quantioses i celebrades amistats i coneixences.
Abans de començar, un altre dels clàssics del PP –tot i la seva extremada joventut- l’actiu dependent de comerç i inquiet activista del carnaval de Reus repartia entre el públic les banderes blaves amb l’anagrama del PP. I a continuació, sobre la sintonia oficial dels populars, la sortida a escena de l’Alícia a qui semblava que portés enlaire un Sebastià Domènech a qui ahir vaig veure pletòric. I al seu darrera la Dolors Comte, el Marcos Massó, la Cori Bofill, la Tona Duch i la cambrilenca Carme Cros que va assistir a l’acte en condició de responsable comarcaldel PP.
Després de la intervenció inicial de la Dolors Comte i de la salutació de la rarme Cros, va ser el torn del Sebastià Domènech que, com he dit anteriorment, desbordava felicitat. No l’havia vist mai en plan “mitinero” (com diria el charmant socialista Jordi Lamas) i certament em va agradar. Se’l veia crescut, com alliberat. Va recordar que amb 18 anys ja era el responsable de Nuevas Generaciones i que 33 anys després és el secretari general del partit. Curiosa la xifra. Domènech ha viscut tota la seva dilatadíssima vida política en l’àmbit municipal a l’ombra del govern socialista. Per això no es va poder estar de dir que “s’està respirtant un canvi”. Va elogiar la manera com s’ha fet el relleu al capdavant de la candidatura “Una renovació ben feta i no com la d’altres partits. Amb el Miquel Angel López Mallol tancant la llista”. El número 2 popular va afirmar que, en el supòsit de governar, no retallaran cap servei bàsic d’atenció a les persones. En canvi si que faran estisorada a la “propaganda, el protocol i a la festa”. Quina mania amb la festa, vaig pensar. Aquesta no és una bona política de comunicació ja que estàs donant a entendre al ciutadà que el deixes sense l’única opció d’oci que l’administració pública t’ofereix al cap de l’any. A un servidor de l’ajuntament només li arriben rebudets a casa com l’IBI, la brossa, l’aigua, els pàrquings, les multes, alguna bonica contribució especial, alguna llicència, etc. Doncs, home, al menys que em paguin la ballaruca per festa major ja que altrament  és per tancar la paradeta i tocar el dos.
Domènech va tornar a insistir en el tema d’Innova i les Societats Anònimes “Aprimarem les SAMS. N’hi ha 27 (és la xifra que va donar) i ni els regidors les coneixem totes”. S’ha dit tant això que aprimaran INNOVA que a un servidor, cada vegada que es comenta, se’m representa la imatge del gerent, l’excel·lent professional senyor Prat, fent el règim del PRONOKAL. Mirin, va així, no hi puc fer més. I finalment Domènech es va encarregar de cridar a la “primera dona que serà alcalde de la ciutat de Reus. És treballadora, exigent, està molt ben preparada. Al PP. no necessitem de les quotes per posicionar a les nostres dones. Són on són per mèrits propis. Ha arribat l’hora del canvi, ha arribat l’hora del PP.” I en aquest punt van punxar un vídeo de la candidata amb diversos moments de la campanya i amb alguns inserts amb declaracions seves. I a continuació, la vedette va sortir a l’escenari acompanyada d’una ovació extraordinària que s’aniria repetint durant tota la seva intervenció. Diria que ha estat el míting d’aquesta campanya on més s’ha aplaudit al candidat i a on més se l’ha interromput de manera entusiasta. Hi va ajudar la perfecta coordinació existent amb el responsable de la claca que s’encarregava d’encendre la metxa a cada moment. Res a dir, al contrari. Els mítings estan per això. He assistint a alguns actes on el de la claca dormia o havia marxat a fer el café. En canvi ahir al Bartrina el responsable dels aplaudiments va fer correctament la seva feina.
Alícia va estar en la línia habitual. Solvent, correcte, professional. Darrera del faristol, gairebé sense mirar el guió. Creia que s’atreviria a anar més enllà, a fer el discurs circulant per l’escenari, com el dia d’Esquerra amb el Cortadelles. Però en aquest sentit va ser més “conservadora”. És el que toca en el seu cas. I així va anar explicant el programa i deixant anar alguna perla. “Això no és cosa de dos (en referència a PSC i CIU). Ja n’ hi ha prou de 32 anys de socialisme. Nosaltres som la garantia del canvi”. I precisament per avalar aquesta garantia va demanar la confiança dels assistents per ser decisius en qualsevol escenari “A mi em fa més por un govern del Carles Pellicer en majoria absoluta que no pas que es torni a repetir un triparit”. L’asseveració em va semblar molt contundent. Alegret tampoc va descartar una sociovergència “perquè aquests dos (altra vegada PSC i CIU) el que volen és un govern a qualsevol preu”. L’Alícia també es va queixar de la hipocresia que, segons ella, gasten alguns per criminalitzar constantment al PP “Molt bé ho hem estat fent durant els últims anys quan tothom parla de nosaltres” i va destacar el sentit comú que ha imperat en la presa de decisions.
La candidata popular també va reivindicar la capitalitat comercial de Reus i va advertir que no tolerarà que “cap tarragoní qüestioni la nostra capitalitat. Ni que posi en dubte el nom de l’aeroport, ni la ubicació de l’estació intermodal. Defensem amb orgull la capitalitat de la nostra ciutat” va dir Alegret en una referència que, particularment, vaig entendre que s’adreçava al seu company a la Imperial, Alejandro Fernández, que ha fet precisament de la lluita “capital” amb Reus un dels eixos de campanya. També va defensar la seva campanya “limpia, sin insultos. Bueno, un dia hice callar a mi compañero comunista (en referencia a l’Ernest París) porque ya no podía más” va dir en castellà, idioma que també va utilitzar en el seu discurs.
I després de diverses referències al programa, amb especial atenció també a qüestions com la lluita contra l’incivisme o la regulació de la immigració, va tenir paraules d’agraïment cap a la seva família i també una evocació sentida per la seva mare, la Cèlia Martí, que va morir pocs dies abans de les eleccions autonòmiques de la tardor. La Senyora Cèlia, com ja hem recordat en d’altres ocasions, va ser una dona avançada al seu temps, pionera en el camp de l’aviació. Va ser la primera dona de la ciutat que es treure el títol de pilot. Ja és curiós. La seva filla, i en funció dels resultats de diumenge, podria convertir-se en copilot de l’aeronau municipal durant els propers quatre anys. Veurem, si és capaç d’enlairar el vol. Ahir, com a mínim, va quedar clar que d’electors per fer girar les hèlix no li faltaran.
Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s