M’havia quedat un acte al calaix, el de SI

Dijous al vespre la marató d’actes electorals era considerable. I un servidor es va veure obligat a fer un autèntic número de circ, més propi del Trapezi que no pas de la responsabilitat periodística, per intentar mínimament estar al cas de tot el que passava. Els actes centrals de la CORI, la CUP i el PSC van fer que únicament pogués treure el cap -i realment va ser així- a l’acte que Solidaritat va realitzar a la Cambra de Comerç de Reus. Només vaig poder escoltar la intervenció inicial de la Carme Massagué amb una dicció impecable. Va ser un discurs abrandat en el sentiment però mesurat amb l’entonació. Un discurs que rebien complaguts molts dels assistents. A primera fila primers de la llista com la Dolors Solé, la Mercè Ferrer-Argote i el Josep Maria Bru. De tots tres s’ha de destacar el seu comprimís amb la ciutat i amb el país des de diversos àmbits. Bru, farmaceútic d’alçada, va ser un element important a Esquerra, figurant en llocs principals de les llistes republicanes ja fa anys. Ara sembla que ha trobat encaix en el partit independentista. També hi havia el Xavier Jiménez, persona compromesa amb la defensa dels valors de l’ecologia, amb un llarg currículum en aquest àmbit i que ara aporta aquesta experiència a la iniciativa política. Un altre dels candidats, el Joan Rius, seia cap al mig de la sala. El Joan té un nebot que es presenta a la candidatura de la CORI. Una demostració més que el Món de Reus és un mocador. I també vaig veure a l’Emili Argilaguet, un candidat amb bona òptica com ho demostra la seva contrastada habilitat fotogràfica que l’ha convertit en un dels referents d’aquest art a la nostra ciutat. Ben aprop seu, activíssim amb l’Iphone, el Cesc Invernon. I també el Benet Oriol que va tenir l’atenció d’obsequiar-me amb uns magnífics dibuixos del meu pare. Tot un detall.
Carme Massagué, a l’hora dels agraïments, va voler fer un incís en la figura de la Montserrat Marcer, membre de Solidaritat i,  segons ella, persona cabdal per fer possible l’organització de l’acte. Marcer és filla del primer síndic de greuges de la ciutat, Ramon Marcer i Buti. El dia que es va anunciar la concessió de la Menció Honorífica Municipal a Francesc Palacín, un dels portaveus municipals que va prendre la paraula va destacar l’encert de la decisió al tractar-se del “primer síndic de greuges de la història de la nostra ciutat”. Als nostres representants polítics se’ls hauria d’exigir un mínim de referència històrica i més quan estem parlant de coses que van passar fa quatre dies. L’advocat Marcer fou una persona compromesa en l’àmbit associatiu i, no cal dir, el gran suport de la seva esposa, la pedagoga Àngels Ollé, fundadora de l’escola Mowgli de la nostra ciutat. L’Àngels era entre el públic que formaven persones de l’òrbita nacionalista però de formacions molt heterogènes. Sense anar més lluny al marxar la vaig fer petar amb l’Anton Baiges, l’home “transversal” que era d’Esquerra, va a les llistes de CiU, circula amb la bicicleta d’un d’Iniciativa i va finançar simbòlicament la campanya de la CORI fa quatre anys. Amb l’Anton al veure’ns em va passar com amb molta gent del món de Reus aquests dies. Enlloc de parlar del temps o de futbol la primera pregunta que ens vam creuar va ser “Com ho veus per diumenge?”. Les eleccions del 22m s’ho mengen tot. I mentre la fèiem petar va arribar el Pere Borràs, el fill de cal Negrito, la històrica botiga de teixits del carrer Monterols. Borràs, que es mou ara en l’àmbit dels Irreductibles, venia també a escoltar les reflexions dels conferenciants vinculats a la Fundació Catalunya Estat.
I entre una cosa i l’altra vaig marxar per fer la meva marató d’actes tot recordat l’espectacular míting que Solidaritat va realitzar al Fortuny per les autonòmiques amb Laporta, López Tena, López Bofill i Uriel Bertran. Aquell dia vaig ser al teatre de la plaça Prim i feia temps que no respirava tant entusiasme en un acte polític. Després va passar el que ja sabem. I la incògnita és saber si el partit podrà recuperar aquella energia que a molts es va sorprendre. Veurem que passa diumenge.
Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s