Viu la Reus Viu el Vi

Una de les premisses bàsiques que em vaig marcar a l’hora de confeccionar aquest blog va ser la de no robar ni un segon del meu temps a la dedicació familiar i professional. Es tractava, per tant, d’intentar generar una dinàmica de treball equilibrada, sense provocar perjudicis a cap dels àmbits que són bàsics per tenir el cap clar en cada circumstància. He de reconèixer que ho he aconseguit. El blog no m’ha obligat a robar temps als meus ni a la feina. Però ha tingut algun efecte col·lateral inevitable. He robat un bé de Déu d’hores al descans. Vaig curt de son. Vaja, molt curt. Diria que ara mateix sóc un dels mortals que dorm menys al món de Reus. Només em deuen superar el periodista amb millor percepció ciutadana, el David Fernández, que per tard que pengi el meu article sempre és el primer lector. Un detall que li agraeixo molt especialment. O també la bèstia de la canallesca local, el Guillem Ramos-Salvat, que te’l pots trobar enviant missatges a totes hores al twitter fent anar una de les etiquetes que ha fet fortuna entre els noctàmbuls piuladors, el #nodormo. Suposo que Ramos-Salvat deu recuperar hores de son clapant en algunes soporíferes rodes de premsa, amagat darrera de la seva frondosa cabellera.
Tota aquesta disquisició que he fet d’entrada ve a propòsit de l’hora indecent en la que estic escrivint aquest article. Diria que he superat totes les meves marques. Les busques ocupen hores d’ara una posició al rellotge del despatx certament inèdites per un servidor pel que fa a moments de creació periodística. Però tinc excusa. Demà o, millor dit, avui, d’aquí poques hores, obrirà portes la tercera edició de la REUS VIU EL VI. Me’l sento molt meu aquest certamen. Com totes les grans idees va sorgir d’una manera espontània, en una conversa de cafè, gràcies a l’ímpetu  del president de la Cambra, l’Isaac Sanromà.  Ell va encarregar la definició i l’articulació de l’entramat del certamen a l’incansable Carles Tubella. Potser per deformació professional –Tubella és gemmòleg- la precisió derivada de la seva feina l’ha aplicat fil per randa a l’organització. Ha tingut la sort de comptar amb la complicitat d’ un equip tècnic compromès i entusiasta, liderat per la seva mà dreta en tot aquest operatiu, l’encantadora Cristina Roda, sots-directora de la fira. I a partir d’aquí, generant sinèrgies amb la casa gran, s’ha aconseguit en només dues edicions convertir la REUS VIU EL VI en un dels certàmens de referència del sector en el seu àmbit a tot Catalunya. Cada cop estic més convençut que l’explosió d’aquesta fira és un d’aquells petits grans miracles que només poden passar en una ciutat com la nostra.
Avui arrenca la tercera edició. Amb més de 50 cellers i 12 estands gastronòmics de primeríssima qualitat. Amb una dinàmica atractiva i positiva pel visitant. Amb serveis complementaris com l’espai 2.0 o el punt d’atenció als infants que coordinen les extraordinàries professionals del Centre MAS PINTAT. Però a més enguany la fira s’enriqueix amb noves propostes engrescadores, com la REUS NON STOP SHOPPING, aquesta iniciativa de promoció comercial pionera al territori que permetrà comprar a les botigues de l’eix Llovera-Monterols obertes fins a les dotze de la nit. En un entorn insòlit gràcies a la decoració específica que s’instal·larà als carrers. Tot just a mitjanit arrencarà també el cicle REUS VIU EL VI i la Música amb l’actuació del cantautor Joan Masdéu a les Peixateries. Serà la primera proposta d’una programació que també inclourà l’actuació dels Lax’n’busto (dissabte al Parc de Sant Jordi) i la formidable The Street Sous Machine (diumenge a la Llibertat).
Podria afegir moltes altres coses del certamen, del que representa, del que suposa i del que genera. Però possiblement algú m’acusaria de no ser objectiu atenent la meva estretíssima vinculació amb l’operatiu. Per tant crec que el més aconsellable és que l’amic/ga lector/a visiti la fira, amb temps, si pot ser ben acompanyat, amb ganes de descobrir els millors cellers del País del Vi. I després de viure i veure aquesta experiència, que tregui les seves pròpies conclusions. N’estic segur que tot plegat no els decebrà. I si no que els hi preguntin a qualsevol dels 45.000 visitants de l’any passat. Gairebé res.
Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s