Quan vaig començar a redactar aquest blog mai m’hagués pogut imaginar l’impacte que acabaria tenint. El número de visites ha estat senzillament esgarrifós. I per això he de reconèixer que m’he sentit extraordinàriament afalagat per la confiança dels lectors i el reconeixement i l’afecte dels meus companys de professió. Només puc donar les gràcies per aquestes mostres de consideració que m’han fet enormement feliç.
El blog m’ha servit per fer el mateix que durant anys vaig fer a la ràdio i ala televisió. Explicar el què hi passa al meu món, el món de Reus. Un món que estimo per damunt de tot. I el motiu és ben senzill, perquè aprecio a la seva gent. I en aquest sentit tots els comentaris sempre han estat amables, reconfortants, positius. Em dono, per tant, per satisfet.
L’evolució d’aquesta iniciativa, però, m’obligava a prendre’m un recés. Fer un punt i a part. Aquests mesos d’estiu són propicis per endreçar les idees i analitzar cap on pot anar tot plegat. I de pas dedicar més temps a la família, protagonistes d’aquest món més íntim i proper que s’han quedat una mica orfes durant aquests últims mesos de tanta intensitat.
Ha arribat l’hora, per tant, de fer aquest punt i a part, esperant retrobar-me amb l’amable lector/a, si Déu vol, d’aquí uns mesos. Perquè el món de Reus no s’atura. I un servidor no voldria, precisament per res del món, deixar de viure’l, ni veure’l, ni escriure’l.
Gràcies per tot.
El Món de Reus 