Toby, el tobogan feliç

Foto de família del Toby (image del facebook de la Isabel Moreno)

Aquest passat cap de setmana vaig decidir donar certa solemnitat al retorn del Món de Reus. I per això, per inspirar-me a l’hora de redactar el primer article d’aquesta nova època, vaig voler descobrir una de les noves icones de la nostra ciutat. S’ha de reconèixer que després del tancament a finals de juliol del Bar Iris del carrer del Vent, escenari cabdal del #reus22m convertit en el plató cinematogràfic de les superproduccions de campanya de Pérez i Pellicer, vaig quedar tocat, fotut. Perdia un referent cabdal a l’hora d’entendre la manera de fer i d’actuar dels nostres principals líders polítics en la seva forma d’aproximar-se al ciutadà. Fins i tot amb el locutor-cuiner, el Jordi Escoda, vam organitzar una peregrinació al santuari en qüestió per acomiadar-nos del local donant compte d’un bon entrepà de pernil. Va ser emotiu, corprenedor. Especialment la degustació d’aquella menja excepcional. Per cert, que la regidora Misericòrdia Dosaiguas comparava, en un article publicat en els mitjans locals, el tancament de l’Iris amb el del cèlebre Bulli. Entre un i l’altre un servidor no té cap dubte. Sempre vaig menjar molt millor al bar del carrer del Vent. Serà, potser, perquè al restaurant de l’Adrià no hi vaig posar mai els peus.

Però precisament la setmana passada vaig veure que la meva orfandat simbòlica es pal·liava amb el ressorgiment d’un nou estendard reusenc, d’una icona ganxeta. Em refereixo, com molts dels meus amables lectors hauran endevinat, al Toby. Malgrat que el nom sigui més propi d’un gos o d’un dels nens que es converteix en GORMITI a la cèlebre sèrie de dibuixos animats que els Baiges petits devoren a la petita pantalla, aquest és el nom que ha fet seu la canalleta de les Parcel·les Casas a l’hora de designar al seu tobogan, element central del parc infantil del Barri. Un tobogan que li ha pres el protagonisme local al seu homònim de la riera Miró, el més famós de la ciutat. Em refereixo, concretament,  al Bar Tobogan, al capdamunt de la riera Miró. El primer bar de Reus, per cert, que va disposar de terrassa per atendre als clients. Una dada a tenir en compte ara que, precisament, les terrasses dels establiments de restauració surten com bolets gràcies a la generositat municipal.

Doncs bé, al que anàvem. La història del Toby, que ha transcendit durant els últims dies, és sorprenent i meravellosa alhora. La desaparició del tobogan en qüestió, instal·lat a la plaça Manuel Ortega, va motivar un missatge de “socors” dels nens al facebook de l’alcalde que, per cert, treu fum. Havien vist com un camió de les Brigades s’emportava l’element recreatiu generant una onada d’inquietud, de desassossec entre les criaturetes. I Pellicer, veient l’angoixa dels infants, va posar a treballar tot l’engranatge municipal per pal·liar tanta aflicció. Li va faltar temps per donar resposta als precs dels seus joves convilatans a la mateixa xarxa social. “L’hem portat a l’hospital” va escriure Pellicer. Això sí, no a l’hospital de Sant Joan. Als soferts pacients que pateixen les retallades només els hi hagués faltat veure com un tobogan els hi passava per davant a la cua d’Urgències. L’hospital en qüestió era el magatzem de brigades on tot, absolutament tot és possible. I d’immediat va posar a treballar a l’engranatge municipal. I en un tres i no res Mr.Increïble (és a dir, l’Hipòlit Montseny) es va personar al barri per tranquil·litzar a la població i deixar ben clar que farien el que convingués per salvar la vida al tobogan. I a la fi, un mes després de l’impactant episodi, dijous passat el Toby retornava a casa superant amb èxit les “cures intensives” de pintura i serralleria que, per cert, van costar 723 euros a l’erari públic segons s’informa en una diligent nota de premsa enviada des del departament de comunicació de l’Ajuntament. Una xifra a la que s’hi hauria d’afegir el cost de la xocolatada que es va servir per celebrar el prodigi.

Ni Frank Capra hagués pogut imaginar un guió semblant per alguna de les seves ensucrades pel·lícules. S’ha de dir, això sí, que bona part de culpa d’aquest petit miracle la té la Isabel Moreno Reyes, sol·lícita activista veïnal de les parcel·les Casas i una de les lectores més fidels d’aquest blog. La Isabel explica al seu facebook la història real d’en Toby, “un conte d’estiu amb final feliç” com el defineix ella mateixa. I m’ha agradat una de les seves sentències. Petites coses, petits detalls, fan molt grans a les persones” escrivia la Isabel. Certament Pellicer s’ha marcat un bon “tanto”. Aquell alcalde proper, dialogant i atent que se’ns descobria a la pel·lícula del Bar Iris dirigida per la Laia Solanellas, ha signat la seva millor interpretació en aquest registre amb la història de “Toby, el tobogan feliç”. James Stewart no ho hauria fet millor. I s’ha posat a la butxaca a un bon plegat de veïns del barri en qüestió. En el fons això també ens demostra el que realment preocupa a la majoria dels mortals que viuen a la nostra ciutat i que un servidor va poder constatar sempre en el FIL DIRECTE amb l’Alcalde que fèiem periòdicament a Ràdio Reus donant veu als oients. Més enllà de grans projectes i dissenys ambiciosos de ciutat, el que vol la gent al sortir de casa és que l’entorn més immediat estigui en condicions. La vorera, el contenidor, el fanal o el tobogan. I això, que per alguns deuen ser foteses, és el que sovint marca el grau de satisfacció real dels nostres veïns a l’hora de viure al Món de Reus.

Per cert, parlant de “petites coses i petits detalls”, divendres passat vaig tenir l’honor de fer el pregó de les festes del Mas Iglesias gràcies a la gentil invitació del president de l’Associació de Veïns, el Jordi Balust (aquell candidat que es “teletransportava” als cartells electorals de CiU), canalitzada a través del membre de junta i gran col·leccionista local Eugeni Biosca. I em va passar una cosa insòlita. N’he fet una colla de pregons a barris de la ciutat i sempre hi havia representats de l’equip de govern de torn. En canvi l’altre dia ningú. Només tres regidors de l’oposició (Dosaiguas, Pallarès i Cervera). Però dels altres, dels que manen, cap ni un. No vull carregar els neulers sobre l’alcalde. Pellicer, tot i estar lligat de peus i mans per les seves múltiples responsabilitats municipals, continua fent de Mr.Houdini desafiant a totes les seves obligacions i sent gairebé a tot arreu. Però cap altra regidor va poder representar a l’Ajuntament a l’acte protocol·lari d’inici de les festes? No ho dic pas per mi (jo, com diria aquell, sóc un “mindundi”) sinó per donar satisfacció als soferts organitzadors. Clar, ara ho entenc. Tots devien estar baixant pel tobogan. Devia ser això.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Toby, el tobogan feliç

  1. Pep, bentornat de nou. El teu blog és un port obligatori en la navegació diària per la web. Agrair-te que ens permetis comentar els articles, el Món de #Reus no seria El Món si no comentèssim el que llegim o sentim… i qui diu comentar, diu criticar (que també és molt de El Món).
    Una abraçada i endavant,
    Xavi

  2. I tant, amb lo que ens agrada criticar a Reus!
    De bon matí, com sempre, llegirem els articles d’en Pep i durant el dia anirem rellegint l’article acompanyat dels comentaris… estarem més enganxats, si cap, al Món, de Reus és clar.
    Endavant i bona temporada, Josep!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s