L’enxufisme i el martiri de Sant Sebastià

Una de les imatges religioses que he trobat sempre més impactants és la de Sant Sebastià a qui se’l presenta sovint  en el moment culminant del seu martiri. Condemnat a morir assagetat, a Sant Sebastià el van lligar despullat en un arbre i va servir de blanc perquè els seus propis soldats tiressin contra ell els seus dards. Només de pensar-hi ha fa esgarrifar. La imatge m’ha vingut a la memòria a propòsit del martiri que un altre Sebastià, en aquest cas del Món de Reus, estan patint durant aquests últims dies. Em refereixo al Sebastià Domènech, el regidor d’esports de l’ajuntament. A ell també li plouen dards de tots costats, alguns fins i tot d’enverinats, per la contractació del seu fill per Reus Esport i Lleure. Això sí, com molt bé va puntualitzar l’Ajuntament es tractava “d’un contracte menor, per una tasca concreta i limitada en el temps”. Que ningú es pensi, per tant, que el van fer gerent d’Innova. A Reus som especialistes en fer la bola grossa, especialment a l’hora d’alimentar segons quins rumors.

Tot plegat ho va desencadenar divendres el David Vidal,  l’increïble home normal que comença a fer coses extraordinàries. Vidal, davant dels mitjans de comunicació, va revelar la sospita que a l’ajuntament es van fer, durant l’anterior legislatura, contractacions “a dit” sense atendre a criteris objectius. És el que el líder de la CUP va definir d’indicis “d’enxufisme” escrit així, d’aquesta manera. Sembla, doncs, que alguns polítics haurien “enxufat” a familiars i es podrien acabar enrampant.  Divendres mateix em trucava un amic periodista i em deia que això no és notícia, que tothom ho sap que n’hi ha de col·locats a l’Ajuntament. “El que seria remarcable és que no n’hi hagués ni un “d’enxufat!” va rematar.

Realment aquesta és una història curiosa. D’entrada sorprèn com la informació arriba a les mans de Vidal. Segons sembla a la taula del grup municipal hi va aparèixer un sobre anònim, sense remitent, a l’atenció de la CUP. A l’interior hi havia el document en qüestió on s’apuntaven aquestes possibles irregularitats. Això és sensacional! L’alcalde insistint en dir que això no és Hollywood i, en canvi, ja tornem a tenir entre mans un altre guió cinematogràfic, un thriller d’espies amb documents anònims, comprometedors, que corren de taula en taula. Algú amb ganes de buidar el pap per entendre’ns, articulant una mena de wikileaks domèstic, d’anar per casa. El que donaria per descobrir qui s’amaga darrera del Julien Assance del Món de Reus!

El que va venir després de la roda de premsa de Vidal és de tots conegut. Tot i no transcendir el contingut del document comprometedor, Sebastià Domènech va reconèixer per iniciativa pròpia que el seu fill hauria estat contractat durant un mes per Reus Esport i Lleure. Una contractació que es va iniciar en l’anterior mandant, abans que ell fos el responsable de la regidoria d’esports. I a partir d’aquí el polític popular que es converteix en el centre de la notícia. He de reconèixer que és un tema delicat. Estèticament el procés fa mal a la vista. Hauríem de recuperar allò de “la dona del Cèsar no en té prou de ser honrada, també ho ha de semblar”. I en aquest cas els fets parlen per sí sols. Però el que també trobo injust és convertir al regidor popular en l’ase dels cops. Ha comès una relliscada però la seva confessió espontània en bona part el redimeix. Tant de bo tots fessin el mateix. Ara bé, els dards que li estan clavant al bon jan del Sebastià són increïbles. Per internet n’hi ha que no paren, demanant la dimissió i comparant-lo amb el Camps de València. Per l’amor de Déu! Una mica de seny. Deixem que les aigües tornin al seu lloc i que el cas que ens ocupa sigui l’últim al Món de Reus. I personalment, per l’afecte que li professo, espero que el regidor popular se’n surti d’aquest martiri com va fer el mateix Sant Sebastià que després de l’impacte de tants dards enverinats va aconseguir sobreviure. I això que ell no era polític.

Per cert, ahir l’alcalde i el mateix Domènech rebien en una visita protocol·lària l’equip de Salvament i Socorrisme del Club Natació Reus Ploms a l’Ajuntament. Una colla d’atletes, ben preparats i capacitats per salvar i socórrer a qui faci falta en les situacions més adverses i perilloses. No em negaran que a la visita se li podria treure molta punxa. Però ho deixarem aquí que encara prendrem mal.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s