El carrer de l’Amigó

Ramon Amigó (reusdigital.cat)

Un dels meus llibres de capçalera, d’aquells de consulta permanent i obligada, és el “Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus” del Ramon Amigó Anglès. Publicat l’any 1988 per les Edicions ROSA DE REUS de l’Associació d’Estudis Reusencs, aquest llibre de més de sis-centes pàgines constitueix una autèntica bíblia per descobrir el nostre riquíssim patrimoni onomàstic. Ja ho diuen que conèixer és estimar. I per això puc dir amb certesa que Ramon Amigó m’ha ajudat a estimar encara més el Món de Reus explicant-me el perquè d’aquells noms que formen part de la meva realitat quotidiana.

Amigó moria divendres a Reus, a la seva ciutat. I ho feia deixant una obra fecunda, d’una amplitud immensa. Se’n va un mestre, una referència. L’última vegada que vaig coincidir amb ell va ser en una de les interessantíssimes sessions organitzades per la Fundació Reddis a la seva seu de la plaça de la Llibertat i que programava el seu amic Josep Maria Sugranyes que, dissortadament, també moria fa pocs mesos. Em va tocar moderar la taula rodona al costat de dos seguidors i continuadors de la seva obra com són el riudomenc Eugenia Perea i el borgenc Ferran Jové. En aquella sessió Amigó se’ns va descobrir una vegada més com un enamorat de la seva activitat de recerca, investigació i anàlisi. El Catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Veny, en el pròleg del llibre que citava a l’inici de l’article, destacava precisament que “el que és important és que Amigó frueix amb la seva feina, aquesta li constitueix un “divertiment”, com ell mateix ha confessat en algun lloc. Aquesta és la base del treball ben fet: el plaer, la fruïció que hom hi troba tot portant-lo a terme. Conjuminant ciència i delectació”. Aquest divertiment constitueix un dels llegats més importants a la nostra cultura. Tot i que sovint no es valora prou la seva feina. N’hi ha que en tenen un desconeixement absolut. El mateix Eugeni Perea, en la mateixa sessió de la Fundació Reddis, va explicar amb molta gràcia com algunes persones es pensaven que els que es dedicaven a l’estudi de l’onomàstica centraven els seus esforços en conèixer la vida dels sants. Precisament “la paciència d’un sant” és la que han demostrat aquests estudiosos per continuar la seva feina en un entorn, de vegades, tan ingrat.

Malgrat aquesta incomprensió, però, Amigó no va defallir mai. Deu fer un parell d’anys em va explicar que estava realitzant un estudi sobre la toponímia d’un poble del Priorat. I que havia demanat una subvenció a una d’aquestes institucions públiques on els seus representants polítics cobren, sovint, xifres astronòmiques. L’escriptor havia sol·licitat un ajut simbòlic de 600 euros “per pagar-me la gasolina i prou” va precisar. La resposta al seu prec, però, va ser negativa. Em va fer reflexionar aquella experiència. Savis com ell haurien de tenir totes les facilitats per poder desenvolupar la seva obra de recerca i d’investigació. Perquè segurament sense l’Amigó hores d’ara ja hauríem perdut una part important de la memòria històrica d’aquest territori. I això, senzillament, no té preu.

L’Amigó ens ha deixat. Però ens queda la seva obra. I l’exemple de la seva profunda estimació a la ciutat que va canalitzar en entitats de referència com el Centre de Lectura o l’Associació Excursionista. I l’assessorament al consistori a l’hora de regular de manera coherent els noms dels carrers. Per això espero que ben aviat puguem passejar pel carrer de l’Amigó. Un home que va treballar tant per evitar que es perdessin els noms que formen part de la nostra realitat, mereix que el puguem tenir sempre ben present en el nomenclàtor de la ciutat. És el millor homenatge que li podem fer.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s