100 dies suant la samarreta

Dissabte a la tarda els amics del Masclet van tenir l’atenció de convidar-me a fer de jurat del tast de la plaça Prim. Una experiència agraïda en el més ampli sentit de la paraula. Això és com la fira del vi. Tastant Masclet tothom està de bon humor, impera el bon rotllo. I per això l’alcalde Carles Pellicer –que com diria el Francesc Domènech domina a la perfecció l’art de la “micropolítica”- es movia com peix a l’aigua saludant amb complaença a tots els que l’envoltaven. Per emmarcar l’abraçada afectuosa que va dedicar al periodista de millor percepció ciutadana, el David Fernández, un dels referents d’aquesta lliga de reusenques i reusencs extraordinaris que han aconseguit fer del Masclet la beguda de la festa major gràcies al seu treball incansable.  A Pellicer el vaig veure també a la nit a la desfilada organitzada per Càsting  Agència al Pallol. Una desfilada, per cert, excepcional. Les propietàries de Càsting (les germanes Massó) estan consolidat l’esdeveniment com un dels referents per conèixer les tendències de la moda a les botigues del Món de Reus. Comença a recordar l’esperit de l’Hona Reus, aquella macro desfilada que durant molts anys ens va fer pujar l’autoestima de la capitalitat comercial. L’alcalde va arribar amb l’espectacle iniciat. Res a dir. Si quan era a l’oposició Pellicer anava a tot arreu, ara en condició de màxim representant institucional gairebé ha de desdoblar-se. I això del do de la ubiqüitat no es tan fàcil com sembla.

Tot i ser una desfilada de moda, Pellicer no va sorprendre a la concurrència. Es va presentar amb l’uniforme habitual: americana blau marí, camisa blau cel, corbata a joc i pantalons grisos. Em crida l’atenció això de l’americana. Dedueixo que en deu tenir vàries del mateix color perquè sempre va igual. Però com anava vestit Pellicer no té la més mínima importància tenint en compte que a ell no li tocava desfilar.  Ja ho havia fet el dia abans a l’antic Hospital de Sant Joan, en motiu de la valoració dels primers cent dies de govern. L’Hospital sempre ha estat un lloc de contrastos, on s’hi barregen penes i alegries. Potser per això, perquè n’hi hagut de verdes i de madures, aquest va ser l’indret triat per l’equip de govern per valorar els 100 primers dies de govern municipal. Pellicer va justificar l’elecció de l’emplaçament com una mostra evident de la seva política d’austeritat, aprofitant i rendibilitzant els equipaments públics. La posada en escena va ser impecable, amb Pellicer i Alegret junts davant del faristol i acompanyats al darrera de totes les regidores i regidors de l’equip de govern dempeus. La corporació semblava l’Orfeó Reusenc. Hi havia, però, una baixa, la del regidor de via pública, l’Hipòlit Montseny. “Potser l’han requerit d’urgència per arreglar un tobogan” va posar al twitter un d’aquests piuladors compulsius i ocurrents de la nostra ciutat. El tobogan TOBI planant novament sobre la realitat política municipal. Però l’absència de Montseny no va desmerèixer la posada en escena, ni la imatge d’unitat. Passa, però, que divendres feia calor. I els focus que es van posar per il·luminar als protagonistes de l’acte van fer augmentar la temperatura de sensació. I en aquest punt els regidors em van fer patir. Les imatges parlen per sí soles. Se’ls veia esblaïts. I també estaven molt seriosos, potser massa i tot. Ni el Miquel Domingo es va deixar anar. Devia intentar agafar aire després de l’esprint que havia fet fins a les oficines d’urbanisme per posar-se l’americana. I fins i tot hi havia dues regidores d’un negre rigorós. Només reia el Quim Sorio. Però això no és notícia tenint  en compte que ell sempre gasta un somriure constant. Per fer-se passar la calor, el regidor de cultura de tan en tan s’arrambava a la popular Dolors Comte, que feia anar el ventall amb vehemència. Sorio va acabar negat. La camisa el delatava.

Aquesta calor em va semblar un element a tenir en compte en aquests primers mesos de govern municipal. El mateix Pellicer va ser explícit a l’advertir en el seu balanç que aquests 100 dies havien tingut “l’agost pel mig”. Això sempre ho condiciona tot. I d’aquí –potser- que la seva intervenció i la posterior d’Alegret no deparés gaires sorpreses. Algú em va comentar que li va semblar sentir novament el discurs d’investidura. Una declaració de bones intencions i poca concreció. Ja ho deia Josep Cruset al Diari de Tarragona, que si hom  esperava una proclama al més pur estil Kennedy estava equivocat. Les prioritats ara són unes altres i passen per una auditoria interna per saber del cert com estan les coses. A cal PSC, mentrestant, els hi va faltar temps per replicar. Ho van fer minuts després afirmant que no s’ha vist “cap tipus de gestió” durant els primers cent dies d’un govern que actua al dictat, segons ells, de Barcelona i Tarragona. Els socialistes van fer la compareixença a la seu de la plaça del Castell, amb tots els regidors (a excepció del Jordi Lamas i la Rosa Garrido) també dempeus darrera de la Teresa Pallarès.

En tot cas s’ha de reconèixer que aquests cent primers dies han donat per molt si del que es tracta és d’analitzar els “inputs” que han transmès a l’opinió pública els dos partits que governen. Dijous a la portada del diari Més hi vaig trobar una foto de l’encantadora Olívia Molet que, en una sola instantània i de manera involuntària, evoca alguns dels missatges que ha llençat l’equip de govern sobre la realitat de la ciutat. Es veu a l’alcalde a l’acte de col·locació de la primera pedra a la futura seu del Consell Internacional de fruita seca, al Mas Barrufet. La imatge és per sucar-hi pa. Un alcalde amb la pala a les mans que ben bé podríem definir que està “Tapant forats” o “Enterrant el passat”. I un edifici al darrera que només té les quatre parets. “Així ens hem trobat l’ajuntament, tot era façana” o, directament, “Aquesta casa es una ruïna”. Ja ho diuen que una imatge val més que mi paraules. I més quan l’alcalde està suant la samarreta. Això, com a mínim, no li pot negar ningú.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s