Sóc com el Carles Pellicer

De ben segur l’amable lector/a es deu haver sorprès al llegir el títol d’aquest article. No es pensin pas que m’he tornat “locu” com adjectiven diverses venerables senyores del Món de Reus la manera de fer d’alguns dels nostres excèntrics convilatans. La meva identificació amb l’alcalde bé donada per la sensació que ahir al vespre vaig experimentar: la de ser en dos llocs alhora, de manera simultània. Allò que sabia fent tan bé el Carles Pellicer quan era a l’oposició i que ara ha perfeccionat d’ençà que és alcalde. Per tant puc afirmar que el beuratge Pellicer, el que atorga el do de la ubiqüitat, funciona.

Anem a pams. D’entrada la primera cita obligada era a l’Ajuntament. Al punt de les vuit del vespre s’iniciava el lliurament dels guardons de la ciutat. Possiblement l’acte més entranyable dels que es realitzen a Reus al cap de l’any. No hi ha res més gratificant que reconèixer la feina, la dedicació i la trajectòria dels nostres conciutadans i entitats. Però a l’arribada al Mercadal em va sorprendre la imatge d’un cotxe de bombers just davant del palau municipal. Tenint en compte que ahir va ser un dia on els rumors i les xafarderies periodístiques van encendre totes les alarmes, produint un reescalfament de les estructures municipals, em vaig témer el pitjor. Però aviat vaig sortir del meu equívoc. El vehicle dels bombers -una autèntica relíquia- era a la plaça aprofitant que el cos d’elit local era reconegut en motiu del seu 150è aniversari. Per tant, falsa alarma. Tot i que no estaria gens malament tenir les mànegues -la dels bombers- a prop. Sempre pot anar bé per apagar algun foc.

A punt d’entrar a l’Ajuntament en vaig trobar a un nou element del Món de Reus com és l’Alba Tosquella, flamant directora de la tele local. No ho negaré, m’agrada més que el Quico Domènech. Per qüestions òbvies, és clar. L’Alba, de cabell rinxolat, és una persona que transmet energia i dinamisme. Pot fer bona feina. Entre d’altres coses perquè a Canal Reus té el millor capital per fer rutllar qualsevol projecte. Em refereixo al capital humà, és del milloret. I cregui’m, sé del que parlo. A les escales vaig coincidir amb la Natàlia Elias, la vídua del Carles Macaya, ànima dels retaules i persona de provat compromís ciutadà. La  Natàlia encapçalava la llarga representació familiar que va mantenir més viu que mai l’esperit del seu progenitor en el dia que es recordava la seva trajectòria.

I mentre esperava l’inici de l’acte tot xerrant amb la Pilar Llauradó, periodista maspujolenca amb moltíssima IMACginació, vaig veure sortir de l’alcaldia als guardonats i als regidors. Semblava una desfilada de models. Elegantíssims. Amb les millors gales i els millors somriures. Per un moment em va semblar reviure l’excel·lent desfilada de CÀSTING AGÈNCIA de dissabte passat al Pallol. Especialment al veure a l’Alícia Alegret amb un vestit espaterrant. Podria dir que, per un instant, se’m va aparèixer novament la imatge de la vedette que va fer els millors espectacles a la campanya electoral del #reus22m. Però m’estalviaré l’adjectiu ja que –em consta- a ella no li fa el pes.

Iniciat l’acte encara vaig tenir temps de treure el cap per la porta del darrera del saló de sessions després de veure l’aperitiu -de disseny, és a dir molt mono però amb poca quantitat- que havien preparat pels assistents. Només obrir la porta em vaig trobar a la ceramista Neus Segrià, una de les meves debilitats. I també a la doctora Anna Lafuerza que gentilment em va oferir seure al seu costat, invitació que vaig rebutjar ja que materialment no tenia temps. Em vull aturar un instant en la figura de la doctora. Fa 20 anys que vaig patir un tràngol molt dolorós arran de la malaltia del meu pare, i encara tinc ben present les atencions que ens va dedicar, amb la màxima sensibilitat, la Doctora Lafuerza a la planta d’oncologia de Sant Joan. Un fet que demostra que si el nostre hospital és dels millors en bona part és gràcies als seus professionals.

Amb tot això eren  gairebé dos quarts de nou i havia de marxar. Ho vaig fer just després que l’alcalde donés pas al presentador, el locutor-artista Marc Càmara. I Pellicer s’hi va recrear tan en la presentació del company de Ràdio Reus que per un moment vaig pensar que li donarien una menció honorífica al deixeble de la Torrents. La veritat, val més així. Que un polític sigui agraït amb els periodistes és certament destacable, malgrat que pels passadissos el discurs sigui un altre.

Vaig sortir de l’ajuntament com ho fan alguns regidors a l’acabar la legislatura, per la porta del darrera. I veloçment, en un tres i no res, em vaig plantar al Círcol. Havia  de fer la presentació de l’exposició del Josep Maria Gort,  persona entranyable i artista genial. La mostra de Gort s’ha d’anar a veure, és una delícia. Allà vaig coincidir amb d’altres valents que havien fet com jo, intentant simultanejar els dos actes com va ser el cas del col·leccionista i cronista local Domènec Solé i l’escultora Mercè Bessó. Al Círcol la vaig fer petar amb el Ramon Ferran. Als 84 anys em va tornar a demostrar la seva enorme vitalitat, explicant-me mil projectes i recordant mil anècdotes. No se pas com sortir a la conversa, però em va reproduir fidelment les pàgines viscudes a la dècada dels anys quaranta del segle passat quan una avioneta dels “italians” es va estavellar en ple centre de Reus, després de topar accidentalment amb el parallamps del Teatre Fortuny. El sinistre va provocar diverses víctimes mortals i Ferran ho recordava de manera fidedigne, com s’hi hagués passat ahir mateix.  Al Círcol també vaig parlar amb el fill del Josep Maria Gort, el Gerard. Periodista d’àgil mirada i de somriure constant que ara treballa a Barcelona. Sempre m’he mirat amb moltíssima simpatia als Gort. La seva és una família esquitxada per la genialitat en tots sentits. I és un goig gaudir de la seva inspiració al Món de Reus.

Feta la presentació, i veient que el beuratge Pellicer continuava fent efecte, vaig tornar cap a l’Ajuntament on el lliurament dels guardons era a punt de finalitzar. Al hall del primer pis hi feia moltíssima calor. La temperatura s’havia enfilat fins dalt de tot i les emocions que es traslladaven des del saló de sessions havia deixat a alguns dels assistents una mica estabornits. De fet l’espai era gairebé a les fosques tenint en compte que es projectava el senyal de Canal Reus per una pantalla gegant. I la penombra afavoria els badalls més generosos de la concurrència.

Al obrir-se les portes -i els llums!- alguns dels assistents van abandonar la letargia tornant a la vida. Va ser aleshores quan  la vaig fer petar amb l’Empar Pont. No ha perdut facultats: feia anar el ventall amb la mateixa gràcia que abans. Posar-me al seu costat i recuperar l’alè gràcies a la seva ventilació manual va ser tot una cosa.

En aquell punt la multitud es va abraonar sobre el càtering, i més concretament damunt la zona de begudes. N’hi havia que fregaven la deshidratació i clamaven per una mica de líquid. Va ser així com vaig marxar del consistori pensant en les paraules dels protagonistes de la nit de les quals en destaco, a continuació, alguns apunts:

El Sr.Cabré, president del Gremi de Forners, l’home que procura pel nostre pa de cada dia i que va agrair la dedicació dels professionals que han treballat de valent durant els últims 100 anys a la ciutat. L’Enric Espasa, dels Amics del Cavall, va sortir al galop per subratllar la dedicació dels seus companys que ha fet possible, entre d’altres coses, uns Tres Tombs Magnífics. El Joan Bové de la Colla Sardanista Rosa de Reus compartint la menció amb tots els que han fet possible que la festa sigui per a tothom. El Màrius Nogués del Gegant Carrasclet, amb la veu trencada per l’emoció, destacant com l’entusiasme de petits i grans ha permès familiaritzar-nos amb el personatge. L’homenatge pòstum al Sr.Macaya dels Retaules amb la seva vídua, la Natàlia Elías, i el seu fill Carles. Paraules sentides i emotives que a molts ens van arribar al cor. Mossèn Anton Roquer, el responsable del santuari de Misericòrdia. Els capellans dominen sempre l’art de l’oratòria. És un goig escoltar-los. I en el cas de Mossèn Roquer, encara més. Francesc Palacín, el fill de Donya Cèlia Artiga, en reconeixement a la seva feina de Síndic Municipal.  Palacín és una bona persona. Amb això ja està tot dit. Xavier Llorenç, cap dels bombers de Reus. Especialista en apagar focs i no pas metafòricament, com va precisar el Marc Cámara. Això dit a l’Ajuntament pot tenir moltes lectures. Isaac Sanromà, president de la Cambra i de la Llotja, recollint la distinció pels 700 aniversari de la Llotja i agraint la capacitat de la gent de Reus de donar dinamisme comercial a la ciutat. El savi Josep Murgadas amb un monòleg extraordinari que podríem titular “Jo que he fet per merèixer això?”. En recomano la revisió a la redifusió de Canal Reus. I finalment la filla del Modest Gené, la Maria del Carme, agraint la concessió del títol de fill il·lustre al seu pare dient que, finalment, s’havia fet justícia. Als qui coneixem a la família Gené vam entendre perfectament el perquè d’aquest final tan contundent.

Una última observació abans d’acabar. Després de cada lliurament, seguien uns motets musicals que interpretaven l’Anton Colom a la flauta travessera acompanyat d’un guitarrista de nom impronunciable. Un minutet que servia de cortina musical. No sé si feia falta, però en tot cas s’ha de dir que sempre és un goig veure i sentir tocar a l’Anton. Especialment les composicions més alegres. Per un moment, veient el ritme que gastaven, em vaig arribar a témer que el Jordi POUGET de l’ARA REUS –que ahir estava pletòric- no s’arranqués a ballar amb la Cori Fargas. Hauria estat de Menció Honorífica.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s