Una Pastoreta de pel·lícula italiana

Jo m’he fet gran veient la imatge de la Pastoreta. La casa dels pares és just al començament del passeig Prim i sempre hem tingut a la Isabel Besora del Rebull com a referent davant dels finestrals. Per tant sóc un testimoni privilegiat de com, entre els uns i els altres, l’han arribat a marejar fins a l’extenuació. A propòsit d’aquesta evidència l’any 2003 ja vaig escriure al PUNT un article titulat “A on mira la Pastoreta?” ( El podeu llegir a http://ow.ly/6EmrL ) on precisament posava l’èmfasi en l’actual disposició de la imatge, mirant al no res. O millor dit, a l’OPENCOR, un dels misteris comercials de la ciutat: malgrat que sempre que hi entres et “foten un bon cop de pala” l’establiment sempre està ple. Deu ser que tenim un punt de masoquisme.

Per això trobo bé que hagin reorientat la imatge. I tampoc costa tant. Algú ha posat el crit al cel dient que destinar recursos públics a aquesta acció, en època de crisi, és gairebé immoral atenent les moltes necessitats existents. Em sembla una exageració. Per desfer quatre caragols i posar-la mirant al Santuari dubto que se n’hagin ressentit les delicades finances municipals.

Però el que sí m’ha cridat l’atenció de tot aquest tema és la forma com es va procedir, divendres al matí, a fer aquesta reorientació. La notícia de Canal Reus TV sobre el tema és senzillament formidable. Són 2 minuts 37 segons  que constitueixen un homenatge al cinema italià de la postguerra, amb aquelles inoblidables pel·lícules neorrealistes del Vittorio de Sica o les comèdies de l’Alberto Sordi. Per trobar un equivalent d’aquest mateix tipus de cinema a la pell de brau, si m’arriben a dir que el Berlanga ha ressuscitat per dirigir aquesta filmació m’ho crec. Ves que no la nominin a l’oscar a la millor pel·lícula estrangera de micropolítica. I el repartiment és de luxe. Hi ha una munió de persones intentant girar la imatge amb quatre regidors dirigint l’operatiu com són Marcos Massó, Cori Bonfill, Maria Dolors Sardà i l’Hipòlit Montseny que continua en el seu paper de Míster Increïble fent coses senzillament extraordinàries. O les Misericòrdies, un dels nostres “tresorets”, amb la Salvadó de la Megafonia i la Iglesias del Barato actuant de portaveus d’un col·lectiu que estima profundament la nostra patrona i la ciutat. També es veu al poble dient-hi la seva, amb el gran Hilari Sanahuja, l’activista dels Amics de Reus que ha convertit la màquina de retratar en una de les seves extremitats.  

Recomano la revisió d’aquesta pel·lícula (podeu veure-la a  http://ow.ly/6EmM3  ) elaborada per “l’Home Empresa” de Canal Reus Televisió, el Jaume Vich. Impagable el verb que utilitza per definir la reorientació. Diu que les Misericòrdies “perpetraven l’acció”. Juraria que amb això de “perpetrar” li va trair el subconscient. El que deia, tot plegat d’autèntica pel·lícula italiana. D’aquelles, això sí, deliciosament encantadores. Com és, de fet, el Món de Reus.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s