L’efecte del regidor “bonatxon”

Avui tenia intenció de fer la crònica del debat de portaveus que ahir va muntar la simpatiquíssima Cori Sebastià al seu salonet del Tribuna al CANAL REUS TV. Però finalment vaig decidir deixar reposar el meu anàlisi vint-i-quatre hores com a mínim. Vaig veure clar que necessitava pair amb tranquil·litat algunes de les idees que van monopolitzar la sessió de psicoanàlisi municipal. Em va desconcertar l´ús abusiu de la metàfora de la “política del retrovisor” i l’absència del tobogan TOBI en alguna de les reflexions més profundes. A més, mentre intentava treure l’entrellat de tot plegat, enlluernat per la camisa immaculada del Jordi Cervera -que semblava “l’hombre blanco de Colón”–  em va arribar una piulada que em va capficar. L’enviava el Gerard Baiget, genuí representant de l’escoltisme local i reconegut “toca campanes”. Això últim dit en el millor sentit atenent que és un dels intrèpids activistes dels agrupaments locals que toca les campanes de la Prioral per Festa Major. La piulada del Gerard deia “Surto del Consell Municipal de Joventut #Reus. Una mica surrealista tot plegat, i amb un regidor “bonatxon” i que no diu gairebé res del tema” . El regidor “bonatxon” és, naturalment, el Quim Sorio, el responsable de cultura que, realment, està vivint una segona joventut d’ençà que és a l’Ajuntament. I ho dic en el sentit literal això de segona joventut ja que l’han fet regidor de l’àrea malgrat que ja frega els 60 anys.

Ja he dit en altres ocasions que, per mi, el Quimet és un personatge entranyable. No perd mai el somriure, sempre te’l trobes de bon humor, oferint-te alguna ocurrència genial . I això, amb la que està caient a l’administració local, és digne d’elogi. Un personatge d’aquestes característics té efectes balsàmics alhora d’oferir la imatge més amable de l’equip de govern. Perquè, no ens enganyem, la crisi econòmica en general, i la situació financera de l’ajuntament en particular ho condicionen tot. No hi ha recursos. I la regidoria de cultura se’n ressenteix especialment. Per això el perfil del Sorio és interessant. Fa com aquells entrenadors que es carreguen l’equip a les espatlles per protegir als seus jugadors de les crítiques i de la pressió mediàtica. El Quim, segurament de manera involuntària, amb la seva manera de fer planera i molt senzilla es converteix en protagonista i evita que ens fixem com les retallades condicionen les activitats que programa l’IMAC. La festa major d’enguany ha estat fluixeta però l’efecte Sorio ho ha dissimulat.

L’última mostra d’aquesta manera de fer ens la va descobrir l’altre dia el Jordi Escoda, el locutor-cuiner de Punt 6. A més a més dels fogons radiofònics, Escoda domina amb molta gràcia uns altres fogons, els televisius. Fa temps que s’encarrega del canal tv de reusdigital.cat amb entrevistes a diversos personatges d’actualitat. Últimament, però, ha iniciat una sèrie que anomena REUS A PROP on l’acompanya una ajudant de primera, una locutora d’aparença agraïda i somriure encantador que es diu Cristina Andrés. Ella és l’encarregada d’introduir els testimonis dels reusencs anònims que van dient la seva, en aquest cas, sobre la festa major. I el reportatge finalitza amb una entrevista amb el regidor. Una entrevista, per cert, que fa justícia al nom del programa: a Sorio se’l veu a prop, massa i tot. En primer terme, assegut al seu despatx. Mira que n’hi ha de racons bonics a la casa Rull i tot just aquest no és pas el més agraït. Potser indirectament ens vol dir algunes coses: el regidor no és mou de darrera la taula, fent mans i mànigues per quadrar el pressupost i trobar recursos per fer una festa amb cara i ulls.

Durant la seva intervenció Sorio fa un repàs espectacular al programa de festa major. I com deia abans no perd en cap moment el somriure. Recomano la visió d’aquest vídeo on resulta impagable quan anuncia els noms dels grups que formen part del cartell musical, especialment uns que es diuen Freddy Krugger. Déu n’hi do. Esperem que pel “bonatxon” del Quimet això de l’IMAC no s’acabi convertint precisament en una “Pesadilla en Elm Street”. Podria acabar sent terrorífic.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s