Tres senyores, un “florero” i el “Nen” Vidal

Canal Reus ens ha ofert durant aquestes últimes hores, amb generoses redifusions, el primer debat de portaveus municipals d’aquesta legislatura (http://ow.ly/6I3Gw).  La gentil Cori Sebastià va convidar al salonet més confortable de la televisió local als representants de les cinc formacions polítiques que ara mateix són a l’ajuntament. A l’inici del programa no vaig poder evitar pensar en aquells que tenien, abans del 22m, seient reservat en sessions de psicoanàlisi municipal com la del Tribuna. Què deuen fer ens dies així el Cortadelles o el París? Se’ls miren aquests debats o prefereixen canviar de canal per no fer-se més mala sang? En el cas de l’Ariel, per cert, ja no m’ho pregunto. És evident que s’entreté amb la guitarra i l’ordinador, escrivint novel·les d’assassins a sou i d’altres galindaines de difícil classificació. M’esgarrifo només de pensar-hi.

Del debat de portaveus hem de constatar que estem davant d’una nova realitat, amb equilibris ben definits, que vam poder veure de manera clara i que he intentat dibuixar  gràficament amb el titular d’aquest article. Ara mateix tenim a tres senyores –Gomis, Pallarès i Alegret-, a un florero encantador -Jordi Cervera- i al “Nen” Vidal. Això d’aquest últim és de calaix. Observant-lo vaig veure clar que al David no se’l prenen seriosament. Especialment la Teresa Gomis a la qui em va semblar que li sortia la vena de mestra de l’Institut. En ocasions més que replicar-lo diria que el va arribar a renyar com fa la professora amb l’alumne rebel. Es va veure clarament, sobre tot quan es va arrencar tractar-lo de tu. El líder de la CUP amb la cara pagava.  Veig clar, per tant, que ara que l’Ernest París ja no hi és, Vidal s’ha convertit en el “Nen” de l’Ajuntament. S’ha de reconèixer, també, que la vestimenta que gastava tampoc el va ajudar a fer-se respectar. Aquella samarreta blau marí de coll rodó no em va acabar de fer el pes. Diries que venia de tallar la gespa i que s’havia trobat, sense comptar-hi, amb el debat en qüestió.

El Jordi Cervera, en canvi, va ser el “florero” del debat. I vull que s’entengui el qualificatiu en la seva justa mesura. Formalment feia bonic. Pentinadet amb la ratlla al costat, amb aquella camisa blanca, immaculada, planxada de manera impecable. La meva dona al veure’l va ser molt explícita “Sembla que faci la primera comunió”. Ben arrepanjat a la butaca, com si estigués a casa. Amb bon color de cara, amb un somriure permanent. Deixant anar, de tant en tant, alguna galanteria a les seves companyes de plenari. En alguna ocasió més que debatre semblava que volgués festejar. I amb un discurs que formalment tampoc va ser massa agressiu ni incisiu. El que deia al principi, Cervera era com un “florero” d’aquells que fa bonic. Però poca cosa més.

I per això les tres senyores van capitalitzar l’atenció del debat en tots sentits. També les va ajudar el fet d’asseure’s una al costat de l’altra atenent la classificació electoral del 22m. Un fet que reforçava l’equilibri o, millor dit, el desequilibri de les forces majoritàries al consistori. La Teresa Pallarès quedava al mig de la Teresa Gomis i de l’Alícia Alegret. I en aquest punt va començar un “PIM, PAM, PUM” d’impressió contra la regidora socialista. Pallarès segurament deuria acabar amb torticoli de tant girar el cap d’un costat a l’altre intentant donar rèplica al joc contundent de les seves rivals polítiques. En canvi, a la Teresa Gomis la vaig veure còmode. Al trobar-se en un extrem ens va oferir en tot moment el seu millor perfil. Només li fallava l’escut de Reus que portava a la solapa i que va quedar en posició horitzontal. La tiara papal devia pesar una mica massa. Però he de reconèixer que l’Alícia Alegret em va arribar a fer respecte. És evident que d’ençà que governa, la primera tinent d’alcalde ja és una altra.  He revisat alguns vídeos de la campanya electoral i el canvi és espectacular. Ha modificat el seu pentinat, s’ha enfosquit el cabell i al debat vestia de manera discretíssima, amb americana i pantaló negre i camisa blanca. Tenia una imatge austera, pròpia d’una “Dama de Ferro” que no està per punyetes i que fa posar “firmes” al personal.

Resumint, i per anar acabant, queda clar que ens espera una legislatura amb debats de portaveus apassionants, perfectament conduïts per la Cori Sebastià a qui, per cert, diria que en un parell d’ocasions se li va escapar el riure. Val més així. Deu ser que s’ha impregnat de l’efecte Sorio, el de riure per no plorar.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Tres senyores, un “florero” i el “Nen” Vidal

  1. Xavi Esteve ha dit:

    Cada dia et superes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s