Fascicles de micropolítica

Ahir diumenge el Diari de Tarragona ens va regalar un nou fascicle de la col·lecció de referència d’aquests últims mesos al Món de Reus, la de Micropolítica. De fet es tractava d’un 2 x 1 ja que en el mateix lliurament se’ns oferien dos cromos nous per afegir a l’àlbum de coses extaordinàries d’aquests 100 dies llargs del nou govern municipal. La primera estampa feia referència a l’aparició de la bandera espanyola a la caserna de la guàrdia urbana. El periodista Josep Cruset ens oferia una de les seves excel·lents cròniques que en aquesta ocasió, i sota el títol genèric “UNA DE BANDERAS”, apuntava que l’aparició de la “roja y gualda” a l’avinguda Marià Fortuny no és una simple anècdota: feia molts anys que aquest símbol no onejava en un edifici municipal. De fet Cruset descobreix l’enginyosa estratègia que seguia l’anterior consistori per no posar la bandera en qüestió sense vulnerar la llei. I ara, com és que la “enseña nacional” és a la caserna dels “urbanos”? Segons Cruset el motiu és ben senzill “teniendo en cuenta que la concejal responsable de la Guardia Urbana es la primera teniente de alcalde, Alícia Alegret, del Partido Popular, no es difícil verle una significación política a la decisión. Una peculiar pica en Flandes para simbolizar que la ciudad vive nuevos tiempos y que Alegret y el PP mandan y marcan territorio”. Aquesta última afirmació de Cruset és la que convida a reflexionar. Queda clar que Alegret i al PP manen i marquen territori. I és lògic, atenent la seva ideologia, que actuïn d’aquesta manera. Però no oblidem que qui va guanyar les eleccions –CiU- és un partit marcadament nacionalista i l’alcalde Pellicer, per tant, hauria de tenir l’última paraula en qüestions com aquesta que poden inquietar als militants de la seva pròpia coalició. De fet l’Anton Baiges, que va anar a la llista de l’actual alcalde com independent, ha volgut temperar la polèmica recordant, en un comentari publicat al delcamp.cat, que la senyera de Misericòrdia ha estat canviada “enguany per l’Ajuntament de Reus amb una senyera d’unes mides més solemnes per a l’espai ciutadà on és situada. També hi ha bones notícies.”. Qui no es consola és perquè no vol.  

Pel que pugui ser n’hi ha que no es queden de braços creuats com ara els “Irreductibles” que ja tenen la falç al puny. I ves que algun, fins i tot, no s’hagi atrevit amb l’espasa del Condesito que durant aquests últims dies brilla per la seva absència. De fet l’altre cromo de micropolítica que ens regalava el Diari tenia com a motiu central aquesta popular escultura pública. L’Ajuntament ha decidit redreçar l’espasa de “Il Cotino” que segons sembla estava torta. La petició va arribar a la casa gran a través d’un grup de reusencs que s’ocupen i es preocupen d’aquestes petites coses de ciutat. No em negaran que l’apunt és novament sensacional, comparable a la reorientació de la Pastoreta o a la reparació del Tobogan Tobi. L’altre dia a la tertúlia de Punt 6 diversos periodistes analitzaven el tractament informatiu de qüestions com la que ens ocupa. En concret reflexionaven sobre si convertir en notícia el que hauria de ser una simple anècdota és culpa de l’Ajuntament a l’hora de difondre la informació, o la responsabilitat també és dels periodistes per elevar a categoria el que és un tema menor. De ben segur trobaríem respostes i arguments per tots els gustos. Jo em quedo, però, amb la capacitat de resposta del nostre Ajuntament a peticions com aquesta. I de fet, intentant establir alguns paral·lelismes, vull recuperar el que sovint m’explica l’Enric Tricaz sobre el cavall del General Prim. Sembla que originàriament l’equí era asexuat. I un bon dia van aparèixer a la part corresponent uns atributs genitals de dimensions considerables. S’imaginen, per aquelles coses, que un grup d’inquiets ciutadans demanin a l’Ajuntament que la figura del cavall torni a la seva fesomia original i que, en conseqüència, es retirin els genitals afegits? Com arribi a orelles de l’Hipòlit Monseny ja vec a les brigades actuant en conseqüència i fent la corresponent tisorada. Fa mal només de pensar-ho.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s