Gràcies per tot senyor Salceda

Un dels assidus lectors del meu blog és el periodista cambrilenc Josep Capella, delegat de TV3 a Madrid. I no fa gaires dies va tenir la gentilesa d’obsequiar-me amb una piulada molt elogiosa cap a la meva persona amb la que, certament, em vaig sentir molt honorat. En la resposta al seu comentari li vaig deixar anar, de manera molt sincera, que el meu somni era convertir-me en el Josep Salceda de Reus. Evocava així la dilatadíssima trajectòria de l’històric cronista de la vila de Cambrils, referent del periodisme d’aquestes comarques i al qui sempre he professat la meva simpatia i admiració. El que són les coses. Ahir un altre periodista cambrilenc, el Jordi Rom, em feia coneixedor a través del facebook de la defunció de Salceda. I he de reconèixer que em vaig quedar fotut, molt fotut.

Feia molts anys que el coneixia. Bon amic del meu pare, sovint pujava a l’Estudi Baiges a fer-la petar, passant pel sedàs les incidències d’aquest triangle virtuós que tots dos coneixien tan i tan bé, el que dibuixen Reus, Riudoms i Cambrils. Salceda, a més, gaudia amb les obres del meu pare i en més d’una ocasió li havia comprat algunes marines. De Cambrils, és clar. Però on més i millor vaig assaborir la saviesa del cronista va ser a la platja del Regueral on hi tenia tirada d’anar-se a remullar, just davant del carrer Riudoms on els Baiges hi fem estada els estius. Converses llargues, agraïdes, divertides, amb l’aigua fins als turmells, comentant amb el meu pare les coses d’aquell Cambrils que tots dos portaven al cor. L’un com a cronista tenaç i obstinat. I l’altre com artista enamorat del seu paisatge.

Salceda se’n va deixant un llegat d’incalculable valor. Les seves cròniques, les seves descripcions, les seves magnífiques “estampes” d’una realitat que coneixia com anell al dit i que estimava com ningú. I tot fet sempre des d’una bonhomia excepcional, amb una generositat infinita. Mai tenia un no per ningú, ni en les situacions més ingrates. Recordo com si fos avui els aiguats de l’any 94 que van provocar un daltabaix a Cambrils i que es van cobrar la vida d’un infortunat ciutadà. Calia fer una connexió d’urgència per Ràdio Reus. Les circumstàncies, però, eren molt adverses, atenent la climatologia i l’estat dels carrers adjacents a la riera. Però el Salceda no ens va fallar. El vam tenir al costat, explicant, narrant el que havia viscut el municipi en aquella situació extrema.  El seu va ser un testimoni realment impactant.

Sovint m’agrada dir que el millor de viure Reus és tenir Cambrils al costat. Un Cambrils que es fa estimar quan coneixes gent com ell. Un Cronista amb majúscules l’exemple del qual ens continuarà guiant a aquells que voldríem –i veurem si ho aconseguirem- assemblar-nos a ell en la seva manera de fer i d’actuar. Per això avui toca dir, per tantes i tantes coses, gràcies per tot Senyor Salceda.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s