Pànic escènic al Món de Reus

“Aquest xiquet promet, reusenques i reusencs del meu cor. David Vidal, el barrufet de l’Ajuntament i líder de la CUP, és l’autèntic cap de l’oposició municipal. Aquest jove emergent, irreductible i eixerit, aconseguirà rebaixar el preu de les zones blaves, implementar la targeta resident i omplir de joia el cor d’un convilatà, sortejant la seva targeta d’aparcament municipal”. D’aquesta manera tan florida i acolorida iniciava diumenge l’Anton Tapias el seu habitual article d’opinió a les pàgines de Reus del Diari de Tarragona. Sota el títol genèric “BON CUP de CAT”, es desfeia en elogis vers l’increïble home normal. Tapias ja ho té això. No coneix el terme mig. O et menja a festes o t’esbudella sense compassió. I ara sembla que s’hagi enamorat del líder de la CUP. Políticament parlant, és clar. O potser Vidal li ha promès la famosa targeta d’aparcament municipal que vol rifar. Ves a saber. En tot cas l’enamorament del Tapias pel cupaire és similar al que gastava per l’Alícia Alegret abans de les eleccions i que sembla que s’hagi refredat. La tinent d’alcalde també surt a l’article i no pas de manera agraïda “Mentre encara cueja la mestralada provocada per l’abanderada de l’Ajuntament i els irreductibles menys populars de Reus, farts de banderetes carrinclones sota la mirada de resignació de bon alcalde Pellicer, el barrufet independentista i els seus indignats haurien d’ocupar el solar de Metrovacesa per començra a revitalitzar-lo, reciclant, per exemple, els membres de la Guàrdia Urbana que volien tocar els estalvis d’una jove periodista per la ximpleria d’un adhesiu del CAT”. Aquest paràgraf el posen en un examen de comprensió lectora de Selectivitat i suspèn tothom, segur. Com sempre en poques línies en té prou el Tapias per escalfar l’ambient i despertar els més baixos instints. No m’estranya que la classe política local tingui certes reserves a l’hora de fullejar l’edició dominical del Diari. Uns articles que tenen efectes secundaris que s’haurien d’estudiar. Lluís Miquel Pérez, per exemple, mai va superar les rebregades dialèctiques que li va dedicar un Tapias sense fre i coll avall en els famosos cent dies que van canviar el Món de Reus.

Tot això genera un cert pànic escènic similar al que descrivia el mateix diumenge en l’article del veí de pàgina de Tapias, el Josep Cruset. El periodista ens regalava una documentada descripció del món teatral local després de l’adéu del bon jan del Cèsar Compte. L’altre dia, per cert, un d’aquests elements característics de la flora i fauna local em deia, a propòsit de la suposada pèrdua de confiança que hauria precipitat la marxa del Cèsar, que hauria d’escriure un article titulat “Com CAER en desgràcia”. N’hi ha, certament, que es creuen molt graciosos. Però retornant al relat de Cruset s’ha de dir que és molt acurat i posa de manifest una realitat palpable: hores d’ara estan sense cobrir les gerències del Bartrina i el Fortuny i les direccions artístiques del CAER i el Trapezi. Vaja, que el director de teatre en actiu amb més rang al Món de Reus deu ser actualment el Jaume Amenós del Bravium. Tot plegat deu fer patir més del compte –i no ho dic pas amb segones- al regidor de cultura, el Quimet Sorio, que a la part final de l’article del Cruset es converteix en protagonista d’una autèntica tragèdia grega, explicant amb molta amargor que no hi ha un ral. Ell –el Sorio- també deu tenir un cert pànic escènic.

Però de tot això ahir no se’n va parlar a la tertúlia del debonmati del locutor-cuiner de Punt 6 Radio, el Jordi Escoda. El pòquer d’opinadors locals que formaven Gibert, Barceló, Allueva i Vendrell, va centrar la seva atenció en els Jocs del Mediterrani. Tots quatre van coincidir en assenyalar que l’elecció de Tarragona era una bona noticia pel Món de Reus. Però tots quatre també van coincidir en no posar gaire entusiasme en la seva asseveració. N’hi va haver algun, per cert, que es va preguntar per la solvència d’uns Jocs que tenen entre les seves modalitats la petanca. Un esport que es desenvoluparà a la subseu de Vila-seca en unes instal·lacions que s’han de construir per l’ocasió. Miraré a Servicaixa a veure si ja es poden comprar entrades. Jo no m’ho perdo. I ves que no s’hi apunti el Tapias, especialista en petanca o, millor dit, en tocar les boles sense cap vergonya ni mania. Ell segur que mai patirà de pànic escènic.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s