El Halloween municipal del David Vidal

Ahir es va realitzar la tercera sessió del #FilaO, l’etiqueta del twitter que identifica a aquest grupúscul de rara avis que vivim amb passió l’actualitat política de la nostra ciutat. I d’entrada he de constatar una evidència: les retallades també han afectat seriosament l’entorn d’aquestes profundes sessions d’anàlisi i reflexió. Si la primera trobada es va realitzar al glamurós saló de ball del Círcol, i la segona al coquetó reservat de la Glorieta del Castell, ahir vam fer cap al prosaic recinte del Casal Despertaferro. Un espai que depara alguna sorpresa pel que fa a la decoració. Presidint la sala hi ha un retrat del messies català, referent espiritual del país, el Pep Guardiola. Però sobten els retrats que l’envolten, els de la Tina Turner i el del Michael Douglas. No acabo d’entendre que tenen en comú. Potser és que tots tres s’aixequen aviat per arreglar els seus respectius països. Deu ser això.

Però anem per feina. La sessió d’ahir tenia com objectiu conèixer, en les distàncies curtes, què pensa l’increïble home normal, el David Vidal. I conscient de la importància de la trobada davant de tan selecte concurrència, el cupaire se’ns va presentar amb el polo negre de les grans ocasions, el mateix que va utilitzar pel dia de la constitució de l’Ajuntament. Ahir em van dir ahir que també l’acostuma a utilitzar per les sessions plenàries. Però més enllà de l’estil del jersei en qüestió em quedo amb el simbolisme del color, el negre, que pot constituir la millor metàfora per definir el panorama que Vidal s’ha trobat al consistori amb situacions i reaccions d’aquelles que fan esgarrifar. Per això he de reconèixer que el relat de Vidal en ocasions em va confondre: ben bé no sabia si m’explicava les seves vivències a l’Ajuntament o la visita del cap de setmana a la festa de Halloween de Port Aventura. Allò feia por. D’entrada descrivint al totpoderós Senyor Prat. “L’autèntic alcalde de Reus” va subratllar Vidal fent referència, també, a l’article que ahir publicava el Diari de Girona sobre el gerent d’Innova. Prat, per cert, de formació acadèmica és enginyer naval. Ara entenc perquè hi ha tanta gent que diu que l’Ajuntament és tan gran i complex com un transatlàntic. Vidal també va alertar sobre el poder que acumulen les dones amb més influència política de la ciutat, l’Alícia Alegret i la Teresa Gomis. O sobre la manera de fer de l’alcalde, Carles Pellicer. En aquest punt el portaveu de la CUP es va sincerar. Va reconèixer que amb Pérez tenia una relació més propera “Quan em veia em donava una colleja i em deia “Què passa, cabrón!”. Però, això sí, amb to amical. En canvi Pellicer es veu que el té travessat i després de saber que havia sortejat impunement el passi pels pàrquings municipals que li toca com a regidor, el va fer cridar al seu despatx i li va dir el pitjor dels insults del Món de Reus “Vidal, ets com l’Ariel”. Però no acaba aquí el passatge del terror en el que està immers el polític de la CUP des del 22m. Terrorífic va ser el seu relat de l’incident que va viure amb un assessor municipal molt popular que li va retreure de males maneres –segons va explicar- la seva actitud al destapar-se la contractació del fill del regidor Domènech. O el tracte paternalista que li deparen alguns regidors i càrrecs de confiança, com si no se’l prenguessin seriosament “El Senyor Prat sempre em diu “Vidal, jo tinc un fill com tu”. I no és l’únic”. També va fer fredat el relat de com arribaven currículums al despatx del grup municipal de la CUP que abans havia estat el de Convergència i Unió “La gent es confonia i ens deixaven els currículums a la nostra taula. N’hi havia un bé de Déu i alguns feien una cosa, escrits amb un full quadriculat i una foto enganxada amb celo”. O també el dia que en un consell d’administració Vidal es va trobar com el responsable polític de la sessió aprofitava la reunió per “engrapar un entrepà del quinze. Aquell dia vaig acabar amb un cabreig considerable!.” El que deia, això no ho supera ni el Halloween de Port Aventura.

Però una altra cosa que fa por és el sou del Vidal, molt justet. Però ell ja en té prou. I fins i tot estan estudiant la manera de rebaixar la retribució de l’assessor, el Xavi Milian “Per quaranta euros no té dret a l’ajut per l’habitatge. Per això busquem la manera de retallar-li el sou”. Brutal. I després va afegir “La Teresa Gomis em va dir que no es creia que jo només cobrés això. (la Gomis, per cert, també té un fill com el Vidal) I certament potser seria més feliç tallant gespa (recordem que professionalment és jardiner del camp municipal) i cobrant el mateix. Però a mi m’agrada la feina que faig”. I això de sentir-se a gust amb la feina ho vam poder comprovar els assistents, veient la passió –dins de la seva absoluta normalitat, és clar- que posava en totes i cadascuna de les respostes, amb la complicitat de l’incansable Bartomeu Castellano que sovint rematava per l’escaire les passades dialèctiques del seu líder de referència. Un debat que es van encarregar d’animar l’irreductible Lluís Gibert –mestre de cerimònies a la sessió d’ahir-, la periodista dels debats impossibles, la Gemma Torrents; l’analista perspicaç, Octavi Anguera; el riudomenc de discurs abrandat, Salvador Mestre; o el locutor-cuiner Jordi Escoda entre d’altres. Però també en un extrem de la taula s’hi concentraven, en poc més d’un metre quadrat, dues de les VEUS que més ressonen –per raons ben diferents- al Món de Reus: la del regidor d’alçada Pepe Jofré i la de l’ínclit articulista Anton Tapias. Aquest últim, de qui ja és públic el seu enamorament pel líder de la CUP, en un moment donat i com fa la canalleta el dia de Nadal, es va alçar per recitar el seu “poema del Vidal”. I ens va regalar una filigrana lingüística on definia al cupaire com el “Nou Rei David contra els Goliats de l’Ajuntament” afirmant que “Vidal podrà ser un potent desodorant per aquesta pudor de mediocritat de l’Ajuntament”. No em negaran que la plasticitat de la descripció és de traca i mocador.

I així es va acabar la tercera sessió del #Fila0 de la que em quedo amb una frase demolidora del portaveu de la CUP que van piular de manera compulsiva alguns dels assistents “Amb el PP nosaltres ens entenem molt bé, mai discutim. Estem a les antípodes: el que per ells és blanc per nosaltres és negre. I avall”. No va dir res, però, del proper protagonista del #Fila0 o, millor dit, del Halloween Municipal. Em refereixo al Jordi Cervera d’ARA REUS amb el qui de ben segur no ens morirem de por, especialment si l’il·lustre nedador ens porta a les seves brasileres ballant al ritme de la batucada del Jordi Pouget. N’hi haurà per llogar-hi cadires.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s