A Reus hi sobra una tiara papal

A Reus som cent. La frase és de l’Eduard Ortiz i moltes vegades la recordo per poder visualitzar la manera de fer i d’actuar del nucli dur del Món de Reus, aquest reduït grup de persones que són les que acaben liderant projectes i iniciatives diverses. És evident que al seu darrera hi més gent, més massa crítica, però al capdavant sempre hi veus als mateixos. I sovint porten més d’un barret. És el cas, per exemple, del Quim Besora. Protagonista d’episodis memorables del #Reus22m al front de la nau d’Iniciativa, ara torna a ser noticia. I no em refereixo a la seva responsabilitat com a president de l’agrupació local dels ecosocialistes, intentant redreçar l’embarcació després del naufragi electoral, sinó com a màxim responsable de la secció de geografia i història del Centre de Lectura.

Fa dies que va aparèixer als mitjans de comunicació una carta oberta del Quim adreçada al regidor de cultura –l’altre Quim, el Sorio- sobre l’oficialització de l’escut de la ciutat. La carta ha esdevingut notícia i durant els últims dies ha merescut l’atenció de diversos mitjans que li han dedicat, de manera profusa, espai en els seus informatius. La carta posa l’èmfasi en algunes incorreccions que –segons ell- presenta l’actual escut com ara  “la forma de quadrilong hispànic, malgrat que el caironat sigui el propi de l’heràldica cívica catalana”. Això del quadrilong, ho he de reconèixer, m’ha deixat distret. O també “lamentar que no hi figuri l’àliga imperial com a símbol al qual té dret la ciutat a partir d’una concessió atorgada per l’arxiduc Carles d’Àustria”. Besora també destaca la possibilitat d’analitzar aquests possibles greuges de manera fàcil i àgil, atenent que l’Ajuntament “compta amb uns equips tècnics molt qualificats que possibiliten un peritatge d’altíssima qualitat sense cap cost econòmic rellevant. Als museus i a l’arxiu de la ciutat, hi treballen estudiosos de reconeguda erudició, també en el camp de l’heràldica. Per això, en aquest àmbit, no ens trobem presoners dels temps de crisi que vivim.” Per tant allò del “Això no toca per la crisi”, segons Besora, en aquest cas no s’hi escauria.

Però parlant de tocar, més enllà del debat serè i responsable que es proposa, hi ha una frase que ha estat la que ha generat més impacte i rebuig, especialment entre els sectors ciutadans més tradicionalistes. Besora denuncia “el despropòsit de mantenir la tiara papal en el timbre”. Embolica que fa fort. L’Antonio Zaragoza (per cert, començo a preocupar-me: és el segon dia consecutiu que el cito en aquest blog) el rebrega en un comentari a la noticia del reusdigital titulat genèricament “Tocada de bemolls”. Si el Besora volia debat ciutadà n’estic segur que l’aconseguirà, tot i que caldrà veure quin recorregut té. Potser algú demana d’inserir a l’escut a la nova perla blaugrana, el reusenc Isaac Cuenca, a semblança de l’Hèrcules que ens fan concedir en temps immemorials per ser “ciutat esforçada”. Jo ja m’ho espero tot. I  de fet pagaria per veure la cara del Quimet Sorio en llegir la carta en qüestió al seu despatx de l’IMAC i deixant anar, amb aquella mitja rialla que el caracteritza, alguna cosa així com “Amb la que m’està caient i ara volen que em preocupi de la tiara Papal”. Amb tot això ves que un dia d’aquests algú ni li posi la tiara per barret al bon jan del Quim Besora. Seria per fer-ne un escut.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s