Que no s’apagui la llum

He de reconèixer que d’ençà que m’he exiliat a la República Independent del Ganxet Pintxo, he perdut la noció del temps i de l’espai al Món de Reus. D’aquí que em passés gairebé per alt la convocatòria de l’Assemblea Nacional que es va fer dissabte a la tarda a la nostra ciutat. En vaig tenir noticia fa dies gràcies al rètol penjat a la façana de la nova seu de l’Òmnium. Un espai que s’ha convertit durant les últimes setmanes en la cartellera publicitària més eficaç i promíscua de la nostra ciutat. Però dissabte, fent ruta de tapes, em vaig trobar que l’acte s’iniciava just quan un servidor s’estava cruspint les delicioses croquetes que serveixen els amics de NOSTRUM al raval Santa Anna. Per això, quan les croquetes ja eren història al meu estómac, vaig arribar al Palau Bofarull gairebé a misses dites, i em va ser literalment impossible treure el cap ja que tot eren culs. M’explicaré. Des de l’accés del carrer Llovera es veia una munió de gent d’esquena que intentaven alçar-se de puntetes per veure que hi passava a l’auditori de cal Bofarull. I per això vaig decidir marxar recollint alguns fulletons d’informació que vaig trobar a l’entrada amb material de marxandatge de l’Assemblea Nacional Catalana barrejat enmig d’un bé de Déu d’estelades per triar i remenar.

Tot anant a peu cap a casa, amb la voluntat d’afavorir una digestió àgil de les tapes devorades amb fruïció, vaig poder seguir les piulades d’alguns dels intrèpids reusencs que van aconseguir accedir a l’auditori i que anaven fent la crònica amb l’etiqueta #AssembleaCamp. És el cas del David Fernández, el periodista d’àcida percepció ciutadana, que ens descobria que “L’auditori del Palau Bofarull està ple de gom a gom, no hi cap ni una agulla! Quin goig!”. La “bèstia” Ramos-Salvat també ens donava una referencia del públic assistent “Cares noves. Gent nova. Cada dia més gent. #assembleaCamp #ANCat”. No era l’únic que seguia l’assemblea en la distància. Jordi Escoda, el locutor-cuiner, piulava “Seguint #AssembleaCamp #ANCat via twitter el Palau ple de gom a gom, a veure si al final aconseguim la unitat”. I l’Ernest Beanch feia seva una piulada del Xavier Plana “+ els q no hi podem ser físicament, xò sí de tot cor“ @xavierplana: En Joan Reig diu q #sommolts #AssembleaCamp #ANCat”. El president de l’Assemblea, l’arquitecte Pere Pugès, va ser un dels altres oradors. Ho destacava el Xavier Plana citant una de les seves intervencions “El primer escull a superar per aconseguir la independència és personal: la por!” Pugès dixit #AssembleaCamp #sommolts”.

Però el moment àlgid de la convocatòria es va produir amb la intervenció de Lluís Llach. Miquel Saperas es va encarregar d’explicar-ho “Llach cita les paraules de Pep Guardiola (llevar-se d’hora,etc) i l’auditori arrenca en aplaudiments #assembleacamp #ANCat”. David Fernández insistia amb la transcendència d’aquest moment “Lluís Llach acaba el seu discurs parafrasejant el #bendhorabendhora de Guardiola #ANCat #AssembleaCamp #tenimpressa” N’hi havia, en canvi, que tenien pressa per fer la Ganxet Pintxo i que van simultanejar la teca amb el twitter, com el Jordi Brunet “Al Tupí, el #GanxetPintxo no s’atura. Llàstima de no haver pogut anar a l’#assembleacamp”. I d’altres que es van esperar arribar a casa per dir-hi la seva, com l’irreductible Abel Andreu que en va deixar anar un parell de punyents “Una pregunta als organitzador: el Sr. Pérez (ex-alcalde) no aplaudia als crits d’Independència, algú sap per què??” I una altra perla “Una altre pregunta, el Sr. Pellicer (actual Alcalde) rondava per l’acte. Què no recorda que governa amb el PP Espanyol?? #reus #assemblea.”

Malgrat els impactes al twitter s’ha de reconèixer que em faltava més informació per fer-me una composició de lloc de com havia anat tot plegat. I la vaig trobar en la noticia publicada per la Natàlia Borbonès ahir al Punt Avui. Una noticia -que no crònica, llàstima- on destaca la foto que signa el Tjerk Van der Meulen. Es poden veure, conversant, al Lluís Llach i al Joan Reig. M’ha cridat especialment l’atenció la barba del Reig que m’ha semblat més blanca que mai. I de fet, veient-lo així de perfil, sembla un personatge bíblic. Al peu de la foto en qüestió la frase del Llach que serveix de titular: “La independència és l’únic horitzó lluminós”. I a partir d’aquí la reflexió és obligada. Esperem que després de l’acte de dissabte, i com per desgràcia ha passat altres vegades, aquesta lluminositat no s’acabi apagant per l’afany de protagonisme d’alguns, especialistes en fondre els ploms de moviments independentismes com el de l’Assemblea Nacional. Seria una autèntica llàstima.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s