Un “problema” de 87,9 milions d’euros

Imatge captada pel periodista-àrbitre Enrique Canovaca al reusdigital.cat

Imatge captada pel periodista-àrbitre Enrique Canovaca al reusdigital.cat

D’un any cap aquí Carles Pellicer allà on va triomfa, com ho demostra l’extraordinari poder de convocatòria que tenen les seves conferències. Ahir en vam tenir una bona mostra amb la seva exposició pública sobre l’estat de les finances municipals. L’escenari -el sempre acollidor saló de ball del Círcol- no es va quedar petit sinó que directament es va sobreeixir. L’expectació era màxima per poder conèixer la situació real de les finances municipals que la primera autoritat havia anunciat que desgranaria en un anàlisi ampli i generós i que va seguir amb atenció una nombrosíssima representació ciutadana. M’estalvio fer-ne la relació ja que hi eren tots i totes. És a dir, s’arriba a ensorrar el Círcol i desapareix de cop el Món de Reus.

Dissortadament vaig arribar tard i em va tocar quedar-me al hall de l’entitat ja que l’accés a la sala de ball era senzillament impracticable atenent la munió de gent que l’obstaculitzaven. Això sí, no vaig ser l’únic. Com jo mateix, més d’una cinquantena de persones, i davant la impossibilitat de veure al conferenciant, es van haver de consolar escoltant-lo a recer d’un altaveu de la històrica megafonia Salvadó que amplificava la veu de Pellicer com la d’un Mossèn en plena homilia. La imatge semblava d’una altra època: tota aquella gent parant l’orella, com si escoltessin la ràdio, amb l’alcalde fent el comunicat de guerra i explicant l’estat de les malmeses finances municipals després de l’ultima batalla econòmica lliurada pel govern tripartit. Aquella lletania de dèficits va deixar al personal aixafat. Se’ls veia amb cares llargues, cap cots. Més d’un tenia la mirada perduda i n’hi havia que es van quedar més glaçats que la mòmia del Prim i no pas per la temperatura –ahir va fer més fred que mai- sinó per l’impacte dels números vermells. Per un moment em vaig arribar a pensar que enlloc del Círcol, m’havia traslladat a una sala de vetlla del tanatori on t’esperes per donar el condol a la família del finat. Allò feia plorar.

La veu de Pellicer retronava per tota la sala en una llarguíssima tirallonga de xifres, cada cop més esgarrifoses. La concurrència escoltava amb atenció la magnitud de la tragèdia que es va enfilar a una xifra que semblava una sentència, la de 87,9 milions d’euros que l’alcalde va definir com “el problema” per dir-ho finament. Si la traslladéssim a les antigues pessetes estaríem parlant de 14.591 milions. I posats a fer càlculs si als ciutadans se’ns fes responsables subsidiaris del dèficit, surt que per barba ens hauríem de fer càrrec de … bé, val més  estalviar-nos la divisió no fos cas que algú ens acabés comprant la idea. De fet l’alcalde ja va deixar clar que no augmentarien la pressió fiscal per eixugar el deute, i que la solució passaria per la venda d’actius com alguna empresa municipal o terrenys de titularitat pública. Malgrat el panorama, Pellicer va voler acabar insuflant optimisme amb una frase que ja ha repetit en d’altres ocasions “El que és difícil es fa i el que és impossible s’intenta”. Una declaració de principis que l’audiència va rebre amb aplaudiments, això sí, continguts.

A l’acabar el saló de ball es va buidar amb celeritat. I això em va permetre comprovar la presència dels portaveus dels grups municipals i també la d’alguna vella glòria del tripartit, com els ecosocialistes Daniel Pi, Ernest París o Teresa Vallverdú. Dels antics gestors socialistes no en vaig veure cap, malgrat que el seu record es va fer molt present a la sala i no pas de manera agraïda. Caldrà estar atents a les reaccions que pugui suscitar el discurs de Pellicer. De fet el Marc Càmara –flamant cap de continguts de Ràdio Reus després del traspàs (en el bon sentit, és clar) de la Torrents a Ràdio Barcelona- ja em va posar la mel als llavis al confirmar-me que avui mateix tindrà a l’Eduard Ortiz per valorar la conferència de l’alcalde. Si, ho han llegit bé. Serà a partir d’un quart i cinc d’una a la sintonia de la CADENA SER. Després de tants mesos de silenci, n’hi haurà per llogar-hi cadires amb aquesta reentré de l’Ortiz al Món de Reus. Ves que el Tapias no en faci una audició pública al mateix Círcol. Seria “el no va más”.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s