L’entrecuix del Pouget i el senyor “Madicu”

El camp de batalla amb Vendrell, Pouget i Arbonès

El camp de batalla amb Vendrell, Pouget i Arbonès

El farcit de la conferència de l’alcalde de dilluns costa més de pair que el del gall dindi del dia de Nadal. Si dimarts gairebé no podia digerir el tall rodó que servia el Jordi Cartanyà a Ràdio Reus, ahir tocava cruspir-se els torrons i algun d’aquells polvorons tan espessos. D’una banda el president del Círcol, Francesc Gras (Gras II al Món de Reus) ens regalava el seu bitllet d’opinió al Diari de Tarragona on jugava amb la celebrada subhasta d’art realitzada darrerament a l’entitat de la Plaça Prim amb la presumible venda d’alguna empresa municipal. De fet el mateix diari apuntava que la Funerària té tots els números per entrar en aquesta subhasta. Caldria preguntar-se si en el mateix lot hi entrarà, també, la mòmia del general Prim que reposa actualment a les instal·lacions del tanatori. Però bromes a banda (bromes d’humor negre, és clar), el que diu Gras –l’oftalmòleg, no el periodista- és molt clarivident sobre la recança que hauria d’existir a l’hora de despendre’s d’aquesta empresa municipal: “El motivo es que (la funerària) es una de las pocas sociedades anónimas que están en el umbral de los beneficios. De igual forma ocurre con las Aigües de Reus, la otra gran empresa municipal que tiene todos los números de ser vendida aún siendo uno de los buques insígnia de la Ciudad.” Més clar, l’aigua. I mai tan ben dit.

Però si el torró de Gras II era mengívol, com aquelles barres de xixona tan bones de la confiteria Poy, el locutor-cuiner de Punt 6 ens tenia preparada una barra de torró del dur, molt doble i gairebé immenjable. Per perpetrar la tertúlia l’Escoda va portar al Jordi Pouget -president de l’ARA REUS-, el Jaume Vendrell -sempitern assessor convergent- i el Marià Arbonès – director del resudigital.cat-. Tots tres es van encarregar de continuar disseccionant la conferència de l’alcalde. I l’espectacle radiofònic va ser d’excepció. El Poguet va tornar a carregar contra una de les seves obsessions, el gerent d’INNOVA Josep Prat, al que va anomenar en tot moment JPD, denunciant el procediment per encarregar la famosa “due dilligence” a Price waterhouse. “Aquesta auditoria s’hauria d’haver contractat l’endemà de les eleccions. Han passat sis mesos i el JPD i el seus han tingut temps de fer l’amanida”. Això de l’amanida, naturalment, anava amb segones. Poguet va tornar a parlar dels famosos articles del Diari de Girona dedicats al gerent d’Innova. I el Vendrell, que ja començava a escalfar-se, va deixar anar amb vehemència “Ara ja sabem qui és el la Garganta Profunda” donant a entendre que era el president d’ARA REUS qui filtrava la informació al periodista del rotatiu gironí al més pur estil Watergate. L’embolic, però, estava servit. “El seu contacte amb la realitat comença a ser difús Senyor Pouget” va dir Vendrell, rematant amb una altra afirmació contundent que posava en entredit la veracitat de les seves opinions: “Vostè es munta una pel·lícula amb una pàtina de realitat”. I en aquest punt Pouget va entrar en erupció deixant anar una frase antològica: “La gran diferència entre vostè i jo és que un servidor s’ho pot passar tot per l’entrecuix. I en canvi vostè no, perquè viu de la política”. Això de “l’entrecuix” del Pouget entrarà en els anals radiofònics de la ciutat al costat de grans cites com la del “I like/plantxasso” del Lluís Miquel Pérez al famós Cara a Cara del #reus22m. Al locutor cuiner, veient que el sofregit se li recremava, va intentar treure’l del foc. Però el Vendrell exigia el dret a rèplica “Tiempo, tiempo! –va deixar anar l’assessor convergent- que aquí hi hagut una al·lusió personal!”. I aleshores va agafar aire per contestar al president d’ARA REUS tot dient “Vostè ho emmerda tot, tirant amb bala contra tot i tothom”. El Marià Arbonès -a qui caldria condecorar amb la medalla al mèrit radiofònic per quedar-se en aquell estudi i no apretar a córrer veient com anaven i venien les canonades dialèctiques- va intentar posar pau. I al final l’Escoda va decidir anar a publicitat. I va passar allò tan curiós de la ràdio que casualment surten falques amb missatge. Després de tantes garrotades en antena el primer anunci va ser el del Tió Solidari, de “l’entrecuix” del qual surten regals que ho “emmerden” tot en el bon sentit tractant-se de caca de tió. I tot després d’unes bones bastonades com les que havíen repartit Pouget i Vendrell. Ni fet expressament.

Després de la publicitat l’ambient es va temperar una mica tot i que el  Pouget va tornar a deixar una altra frase per emmarcar: “Miri, en aquest Ajuntament el director d’orquestra no fa bona música. I nosaltres no volem tocar la trompeta”. Sort que va dir trompeta. Després de parlant tant “d’entrecuix” jo ja m’esperava qualsevol cosa.

Si l’amable lector/a vol escoltar aquest gran moment de ràdio del Món de Reus ho pot fer a l’adreça http://ow.ly/876Kq on hi ha totes les tertúlies del locutor-cuiner. Per cert, aquest dijous segur que parlen a la tertúlia del debonmatí del nou responsable dels teatres de la ciutat en substitució del Cèsar Compte. Bé, cal fer una precisió. Nou, el que diríem nou no és. Es tracta d’un vell conegut, el Ferran Madico, que torna anys després d’haver portat les regnes del CAER. Sobre aquesta qüestió Ràdio Reus va aconseguir les primeres valoracions del regidor de cultura, el Quimet Sorio, al fer-se públic el nomenament. I el tall de veu, malgrat la seva brevetat, és terriblement il·lustratiu i explícit de com han anat les coses. Recomano que l’escoltin http://ow.ly/876SK . Impagable és com el regidor parla del “Senyor Madicu”. Això sí, el tall de veu no diu res de l’altre integrant de l’equip directiu teatral. Perquè resulta que Madico farà de director artístic i la feina de gerent anirà a càrrec d’un altre vell conegut, el Lluís Graells. Cal pensar, doncs, que el “Madicu” substitueix al Cèsar i el Graells al Compte… Coi, ja ho dic bé això? o potser no? M’estic fent un embolic. Deu ser que amb tanta indigestió ja començo a necessitar vacances.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s