Els Reis i la Pastoreta de l’esperança

El Món de Reus fa mesos que pateix els efectes devastadors d’una borrasca de dèficit i deute que s’ha instal·lat sobre tot el terme municipal. Tot són tempestes i tamborinades de pessimisme aterridor. Però paradoxalment hi ha un punt de la ciutat on viuen al marge d’aquests cirrostrats miseriosos. Això fa que gaudeixin d’un microclima excepcional, caracteritzat per un anticicló que els permet viure una existència idíl·lica, on tot és de color de rosa i l’amor s’hi posa. Com l’àvid lector/a haurà endevinat m’estic referint a la plaça de la Pastoreta on hi ha l’administració de loteria que s’està encarregant, durant aquests últims mesos, de demostrar-nos que un altre Món de Reus és possible, allunyat de les penúries financeres que dia rere dia ens està descobrint la casa gran. El dia de Reis en vam tenir una nova demostració gràcies als resultats balsàmics d’un tercer premi de la loteria del Nen que va generar una nova pluja d’euros que devien endolcir l’existència d’alguns dels nostres convilatans. L’administrador, l’Òscar Bauzà, s’ha guanyat per mèrits propis figurar a la galeria de reusencs extraordinaris per demostrar-nos una vegada més com la Pastoreta manté intactes les seves propietats miraculoses. Així ho demostren la multitud de feligresos que cada dia fan cua a la seva administració talment com si volguessin comprar l’espelmeta pel rosari de torxes. Queda clar que la pastoreta de Bauzà ens ofereix cada dia el seu millor perfil, per bé que ha canviat la rosa que li estampà la Mare de Déu per l’euro que dia sí, dia també li estampen els nens de San Ildefonso. N’hi ha per fer un altre “Goig”.

La bona notícia d’aquest nou premi ens arribava l’endemà de la visita a la ciutat de Gaspar, Melcior i Baltasar. Ho van fer en vehicle d’època ja que el vent -el de Reus, naturalment- va impedir l’aterratge de l’helicòpter. Però realment el que em va cridar l’atenció de la benvinguda va ser el discurs de l’alcalde. El vaig trobar, en el fons i en la forma, colpidor. Fins i tot diria que l’alcalde tenia la veu trencada. O potser estava una mica refredat. No ho sé. Però fins a tres vegades els va demanar a ses majestats que portessin esperança a la ciutat. Ho vaig trobar molt il·lustratiu. Com també em va cridar l’atenció comprovar com només el van anar a rebre regidors de l’equip de govern. Si abans arribaven al peu de l’helicòpter les autoritats acompanyades de xiquetes i xiquets, dijous només es van atansar als vehicles reials l’alcalde i la Teresa Gomis. I alguns regidors de l’equip de govern s’ho miraven de lluny com el Pepe Jofré, el Marcos Massó, el Miquel Domingo o l’Hipòlit Monseny que no es desenganxava del mòbil ni un segon. Devia demanar que tanquessin un dispositiu del reg automàtic de la plaça d’Anton Borrell que -de manera sorprenent- estava funcionant a aquella hora de la tarda.

I amb tot això, on eren els regidors de l’oposició? Doncs jo no els vaig saber veure al parc de Sant Jordi. O potser no es van fer veure. Ara bé, al que si vaig localitzar a la rua de lluïment va ser al Jordi Cervera. I el més bo del cas és que anava assegut a la carrossa del DivertiMAX, aquest nou centre recreatiu per la canalla que han  posat a l’autovia de Tarragona. I anava ell sol, envoltat de canalla mig disfressada per l’ocasió. Tots acompanyaven al pallasso Pipo, que abans defensava els colors del Bubbleland i que els promotors del DivertiMAX han fitxat a cop de talonari com un dels reclams d’aquest nou establiment infantil. No em facin dir què hi feia el Cervera assegut allà al mig. Com també sóc incapaç d’explicar la presència de diversos vehicles de l’acreditada marca Mercedes Benz al mig de la rua sense cap tipus de caracterització ni estirant de cap carrossa. Devien fer bonic.

En tot cas, i fent balanç de la jornada màgica, em quedo amb una constatació: l’alcalde deu ser bon minyó ja que demanava esperança i els reis van satisfer els seus desitjos amb un bon pessic de loteria guanyadora. Però em queda el dubte de saber si el “miracle” va ser cosa de ses majestats o bé de la més nostrada pastoreta. No sóc l’únic. Divendres el Lluís Gibert  piulava al twitter -recordant la grandiosa escena de micropolítica de la reorientació de la imatge de Rebull- el següent: “Confirmat! el gir de la pastoreta cap a l’administració de loteries ha sigut efectiu. I si la posem a la Plaça Mercadal?”. Que no doni idees l’ínclit irreductible. Tenint en compte la provada eficàcia de l’Hipòlit Monseny, i l’existència d’una altra imatge de la Pastoreta que reposa desenfeinada als magatzems del Vaticà, ves que un dia no ens trobem l’escultura al costat d’un dels bancs modernistes que hi ha davant de l’ajuntament. Jo ja m’ho crec tot.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s