Ja la tenim aquí: NW, Revista de Reus

La foto de la presentació del Josep Gallofré al reusdigital.cat

La foto de la presentació del Josep Gallofré al reusdigital.cat

Dimecres al vespre tot el MÓN DE REUS era a cal Rofes. Arriba a caure la coberta de la nau i l’endemà ens haguéssim quedat orfes de referents ciutadans a tots nivells: polítics, socials, culturals i periodístics. Sobre tot periodístics. No recordo una concentració tan alta de periodistes per metre quadrat com la que es va registrar a l’antiga fàbrica de vermuts. De fet el motiu ho justificava: la presentació en societat de NW Revista de Reus. Un projecte que ha bressolat gràcies a l’entusiasme d’una colla de periodistes, que han volgut aportar el seu gra de sorra a la iniciativa. Cinc genets no pas de l’apocalipsi sinó de la il·lusió: Francesc Domènech, Natàlia Borbonès, Joan Carrión, Cori Sebastià i Cèsar Comte. Un quintet que ha decidit mullar-se per demostrar que aquesta és la millor professió del món. I que els periodistes també poden ser emprenedors, arriscant recursos de tot tipus per tirar endavant aquesta noble empresa.

Com deia, la presentació va ser un èxit. La nau dels Rofes és grandiosa i això encara dóna més valor a la massiva afluència que va registrar  l’acte. Hi faltaven l’alcalde Pellicer i la tinent d’alcalde Alegret. Eren al Parlament. Però hi havia l’esposa de la primera autoritat municipal, la simpatiquíssima Cori Vidal. Tota l’estona va tenir al costat a l’articulista Anton Tapias. Potser el lligava curt per vigilar-lo. Qui sap. En tot cas la concurrència va escoltar amb atenció als tres protagonistes de la presentació: Xavier Graset, en qualitat de mestre de cerimònies i col·laborador de la publicació; Francesc Domènech, director de la revista; i Josep Maria Martí, el “Martí de la Ràdio”, en condició d’il·lustríssim president del Col·legi de Periodistes (com el va presentar, de manera ampul·losa, el mateix Graset). La posada en escena va ser ben curiosa. Tots tres eren dalt de l’escenari però en la més absoluta penombra. Una foscor inquietant, a la que més d’un va voler trobar-li una doble intenció. Potser s’arrancarien a cantar “Strangers in the night”. O qui sap si a l’acabar les intervencions es faria la llum, i quedaríem enlluernats per l’aparició d’un estel meravellós en forma de la revista. Però no, aquella obscuritat va ser accidental i no tenia cap altra motivació.

El discurs del Francesc Domènech va ser emotiu, referint-se a la històrica revista MESTRAL, una publicació que va trencar esquemes als anys setanta en aquesta ciutat. De fet les inicials del nou mitjà -NW- fan referència a la denominació internacional del vent de Reus, el Mestral Serè. Això explica moltes coses. Domènech va tenir també un detall bonic dedicant unes paraules als molts periodistes que ho estan passant malament per culpa de la maleïda crisi. Però precisament aquesta crisi “que cal convertir en oportunitat” segons les seves pròpies paraules, explica la il·lusió que ha mogut als impulsors a tirar el projecte endavant. Tot i deixar clar que la publicació vol omplir un buit existent a l’hora de trobar un mitjà escrit pensat i fet des de Reus, el Quico va tenir el detall de valorar com cal la feina dels periodistes que treballen en d’altres mitjans i que ens mantenen puntualment informats del què hi passa al Món de Reus. Aquest blog és un bon exemple d’aquesta feina constant i eficaç dels meus companys de professió.

Finalitzat el discurs del director, Graset va donar pas a l’home “que amb el Mestral va introduir el verí del periodisme al Quico, i que a mi em va fer el mateix amb el Plaça Major” en referència a l’històric informatiu del migdia a Ràdio Reus. “L’enverinador” en qüestió no és cap altre que el Josep Maria Martí, pare “professional” de tota una generació de brillants comunicadors. En el cas de Martí això de “pare” té moltes accepcions. No es refereix només al sentit estricte de paternitat professional, sinó també a la seva condició de pastor que condueix al seu ramat per evangelitzar-lo periodísticament. D’aquí que sovint es parli de la “parròquia” del Martí en referència a aquesta colla de feligresos –periodistes naturalment- que li professen autèntica devoció. En la seva intervenció, el president del Col·legi va tornar a parlar del Mestral, “el primer intent seriós de fer premsa intercomarcal des de Reus” i va destacar “la valentia dels promotors que avui han fet possible aquest altre Mestral, el NW”. D’aquí la seva satisfacció per assistir per fi a un natalici després d’haver participat en molts més “enterraments periodístics” durant les últimes setmanes. Un projecte fet de Reus, per gent de Reus i amb proveïdors de Reus que sempre s’han caracteritzat pel seu suport inequívoc a les coses de ciutat. Martí va tenir un record entranyable pel recordat empresari José Pedro Rueda “que va estar sempre col·laborant en tots els projectes periodístics d’aquesta ciutat sense guanyar ni cinc”. Un exemple que ara segueixen les seves filles Rosa i Elena. També es va referir als Rabassa, “l’Artur i les seves filles, bons impressors i especialment bons ciutadans” i a l’Arcadi Vilella de Pragma, responsable d’un disseny tan agosarat con trencador. I després dels elogis, Martí -com tot bon Mestre- va voler ser exigent amb l’audiència. Però no només amb els periodistes, sinó també amb els futurs lectors. “La responsabilitat que aquest projecte tiri endavant no és d’aquests senyors (en referència als emprenedors) sinó vostra, dels lectors. El seu èxit està a les vostres mans”. I no li falta raó. Seran els lectors els qui determinin la sort del mitjà. I sembla que -de moment- estan per la feina, atenent la voracitat amb la que van devorar el primer número repartit amb generositat al finalitzar els parlaments. I fou precisament a les acaballes de l’acte, amb la gent tocant el dos per imperiosa necessitat futbolística (era a punt de començar el Madrid-Barça), quan vaig veure una de les imatges més reveladores de la nit: l’abraçada sincera, volguda de la Natàlia Borbonès i el Quico Domènech. Em va arribar al cor. Una abraçada que simbolitzava moltes coses. I que esperem que sigui la primera de les moltes que vindran per celebrar els èxits de la NW Revista de Reus. Que hi hagi sort. Els cinc genets de la il·lusió se la mereixen.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ja la tenim aquí: NW, Revista de Reus

  1. Empar Pont ha dit:

    Bon dia i felicitats una vegada més. Gràcies al teu escrit he pogut gaudir d’una presentació que em feia especialment il.lusió. Un fort refredat en té tancada a casa. Ara bé, seguint les indicacions del Martí de la ràdio ja he posat el meu gra de sorra al projecte fent-me sòcia. Endavant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s