Els Reis del Món de Reus

Acta d'Inniova (NW Revista de Reus)

Acta d'Inniova (NW Revista de Reus)

La setmana passada va fer un any d’aquest blog. El vaig començar a escriure el 19 de gener de 2011. Ho vaig fer sense cap pretensió. L’únic que volia era trobar un espai per explicar aquelles petites coses –i que són les més importants- que passen a la nostra estimada ciutat. Després va venir el tsunami del #reus22m que em va arrossegar –i de quina manera!- i la publicació del llibre amb tota la repercussió afegida. Però em vaig imaginar que en aquest punt s’acabava tot. Que la situació s’estabilitzaria i que podríem anar fent, sense urgències ni sotracs importants. Però queda clar que aquí no pot descansar ni l’apuntador. El Món de Reus s’ha convertit en un no parar, on cada dia es succeeixen notícies impactants que generen multitud de reaccions. No dones a l’abast. I el que és més curiós, no et deixen mai de sorprendre. Deu ser cosa del Mestral.

Divendres ens vam aixecar ben d’hora amb el locutor-actor, el Marc Càmara, descobrint-nos fil per randa el sou del Josep Prat. El secret més ben guardat d’aquesta ciutat, més fins i tot que el bust reliquiari de Sant Pere que només es treu un cop l’any. En canvi la nòmina de l’exgerent d’Innova, pagada amb diners públics, no l’havia vist mai ningú. I a la ràdio, a Ràdio Reus naturalment, ens van donar la xifra exacta: 280.000 euros l’any. Una quantitat que –es veu- va ser superior durant els anys de bonança. Ara que són temps de vaques magres la nòmina arriba “només” als 46 milions de les antigues pessetes.  A la página web de NW Revista de Reus, a més de recollir aquesta informació, també ens descobrien el contingut de l’acta de la reunió del consell d’Innova convocada pel mateix divendres on trobem que Prat  explica que “està en una situació personal que li genera una certa incomoditat pels plantejaments que s’estan fent en premsa i que posen en qüestió la seva professionalitat i honorabilitat. Amb 64 anys complerts i amb 42 anys de vida professional diu que és la primera vegada que es troba en aquesta situació”. El neguit del Sr.Prat és molt humà, i comprensible. Però entenc que això també deu anar amb el sou.

Però quan encara intentàvem pair aquest “souàs” -com el va definir el director del Diari de Tarragona Josep Ramon Correal a la seva columna d’opinió- dissabte Francesc Gras o, millor dit, Gras III al Món de Reus, ens descobria al mateix rotatiu una altra nòmina astronòmica, la de l’adjunt a la presidència del Grup Salut d’Innova, Lluís Nualart. Segons sembla cobrava més que el mateix Prat quan estava al capdavant de Sagessa. Embolica que fa fort. Aviat els nens d’aquesta ciutat ja no voldran ser futbolistes, sinó que frisaran per entrar a treballar a Innova. Els de cal Barato podrien vendre la samarreta del holding més famós de la ciutat. Estic segur que els hi prendrien de les mans. Però val més que calli ja que comentaris com aquests abonen la demagògia que envolta aquest qüestió. Així ho deia el Quico Domènech a la tertúlia de divendres al debonmatí. El director de NW Revista de Reus s’abonava a la tesi que pel nostre Ajuntament calen els millors tècnics i que, per tant, s’han de pagar bons sous per retenir-los. “I ja sé que aquests arguments no agradaran als talibans anti-Innova. Però a mi això me la bufa”. Domènech ho podia dir més fort però no pas més clar.

Tornat a la notícia de Gras III al Diari, aquest també feia una curiosa comparativa: Prat i Nualart cobraven tant o més que el rei d’Espanya, el sou del qual s’ha publicat oficialment fa unes setmanes. Per tant, tots dos són els autèntics reis de Reus, els dos executius més ben pagats amb diners públics. Correal era explícit al final de la seva columna: “L’alcalde de Reus es va negar a confirmar o desmentir la quantitat (la de Prat) i va argumentar que no és una qüestió important. Crec que seria plenament legítim que els reusencs es neguessin a pagar impostos si no poden saber, fil per randa, què i com es gasten els seus diners. N’hi ha per cremar un tren.”

I amb tot això divendres al migdia a Ràdio Reus van buscar l’anàlisi a l’exclusiva del dia. I si la notícia havia estat una bomba, per la tertúlia van preparar un còctel molotov convidant a Eduard Ortiz, Fèlix Oliva i Lluís Gibert. Tres reis també de Reus que –això sí- enlloc de caramels van tirar fletxes enverinades. El còctel realment va ser explosiu, especialment quan feien contacte Ortiz i Oliva. Gibert, un autèntic depredador de l’actualitat local, va quedar en un segon terme atenent la ferotgia dels seus companys de tertúlia. Amb la conducció del locutor-estrella Jordi Cartanyà, els convidats van tornar a demostrar que l’estudi central de Ràdio Reus té alguna cosa especial, comparable a la consulta d’un psiquiatra. Els qui el visiten s’hi troben còmodes i comencen a garlar com aquell qui res, com si no els escoltés ningú. I li foten pel descosit que dóna gust. Un autèntic espectacle.

Anem a pams. Ortiz, després de comentar que si haguessin dit abans el sou s’haurien estalviat molts problemes, va descobrir-nos una curiosa teoria sobre la dimissió de Prat: “El que ha fet petar aquesta qüestió són interessos particulars i del sector sanitari de Catalunya. I alguns d’aquí han caigut de quatre potes pensant-se que feien un favor a la ciutat. Al marge que el sou pugui ser important o no, el govern de la Generalitat va encarregar al Prat una reforma important de l’ICS. I l’Institut Català de la Salut és administració pública i el dèficit el cobreix la Generalitat. I així no es pot anar.”. Més perles d’Ortiz: “Aquí hi hagut funcionaris, sindicats i empreses proveïdores que no els interessava que l’ICS funcionés com una empresa. I han anat a rebentar al Prat. I des d’aquí, pensant-se que es feia un favor a la ciutat, s’han fet denúncies. I el que es volia és que saltés de l’ICS i al final d’on ha marxat és de l’Ajuntament. Als de la CUP –per tant- els han utilitzat sense saber-ho.” I amb tot això -per una vegada i sense que serveixi de precedent- Ortiz és va alinear amb les idees de l’alcalde Pérez afirmant que  “Si tenim en compte la incompetència que ara mateix hi ha instal·lada al govern municipal, Prat era l’únic que ho podia arreglar”.

I després de “l’speach” d’Ortiz, va ser el torn d’Oliva que en tot moment es va mostrar molt d’acord amb el seu antic oponent socialista. L’exregidor convergent va apuntar que “la irresponsabilitat no és de qui cobra, sinó de qui paga. Aquest és un sou d’una altra Espanya molt diferent a la d’ara. En canvi amb la crisi la gent vol sang. I aquesta sang ha anat a parar al Josep Prat.” Oliva també va apuntar com hauria fet ell una transició tranquil·la al capdavant del holding. “Jo hagués canviat al Senyor Prat, però d’una manera progressiva. És un director general, un cap pensant. I el relleu s’hauria d’haver fet durant sis mesos per deixar-ho tot lligat”. I a continuació va criticar veladament l’alcalde Pellicer afirmant que “el que no pots fer és ratificar una persona i fer-lo fóra dient que és un problema heretat.” Al Cartanyà, però, l’interessaven els calers i va anar per feina.“Escoltin, però 280.000 euros són molts?”. I Ortiz va afirmar que “relativament són molt diners”. I després de defensar la quantitat per la feina inicial, va considerar que el més recomanable hauria estat “revisar a la baixa el sou un cop INNOVA ja funcionava”. “I el futur, què?” va apuntar novament Cartanyà. “Innova s’ha fet molt gran i de difícil conducció. S’ha de redimensionar. Hi ha molt poc know how empresarial. S’hauria de fer una cosa conduïble. No pot ser que tinguem un alcalde que només es dedica dos dies a la setmana a fer d’alcalde i la resta de diputat.” va respondre Oliva. Ortiz, en canvi, va demanar temps però de manera sibil·lina. “Fins a l’estiu ens hem de mossegar la llengua. Quan portin un any i s’hagi demostrat que no han fet res, barra lliure!”. Vaja, que donava per fet que d’aquí a l’estiu el balanç continuarà sota mínims. Gibert va continuar amb el seu pronòstic tempestuós que ja ha apuntat en diverses ocasions. “L’equip de govern no té projecte polític. El govern anterior amb les seves equivocacions i encerts tenien un projecte.  En canvi els d’ara no sabem quin projecte tenen.”. I Ortiz va començar a disparar amb bala, “l’objectiu d’aquest equip de govern ja el sabem: estar assegut a primera fila a la llotja del Fortuny”. I escoltant-lo el Cartanyà devia creure que ja estava a punt per encendre la metxa, llençant un tall enllaunat de la Teresa Pallarès valorant la polèmica. I Ortiz no se’n va poder estar: “La senyora Pallarès és el senyor Pellicer bis. Igual d’incompetent. L’única persona que fa oposició és el David Vidal. I possiblement si la fes com cal encara trauria més benefici. I a l’ARA REUS només hi ha alguna persona il·luminada, un advocat enlluernat que veu coses.”. La referència al lletrat Josep Maria Pujol va ser meridiana.

I a la recta final de la tertúlia se la van carregar els mitjans. Oliva i Ortiz van coincidir en que els mitjans de comunicació són el 50% de la política i en canvi el ple de l’ajuntament interessa més aviat poc. “De fet pel públic que teníem allò era un teatre barato” va dir Ortiz. I Oliva va descobrir el “dia que ens vam pensar que un dels assistents al ple s’havia mort. El vam veure amb el cap enrere, els ulls clucs i la boca oberta. I crèiem que l’havia guinyat. Vam parar fins i tot el ple i vam comprovar que el pobre home s’havia dormit”. I a continuació l’exregidor convergent li va tirar una floreta a l’Ortiz afirmant que “L’Eduard, amb les seves intervencions, era l’únic que ens despertava”. Ortiz, que continuava embalat, va acabar la seva intervenció amb una patacada de les grosses al Diari de Tarragona, amb l’Oliva demanat que algú a Reus faci un diari. Bona idea. Ara, com el ritme de notícies no s’encalmi s’haurà de fer –també- una edició de tarda. Això no hi ha qui ho pari.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s