Jofré “el Breu”

Foto de l'Enrique Canova al reusdigital.cat

Foto de l'Enrique Canova al reusdigital.cat

En una de les cròniques de l’apassionant campanya electoral del #reus22m vaig comparar al candidat convergent Josep Jofré amb el seu homònim francès, el comandant Joseph Joffre, molt popular al país veí gràcies a la seva actuació a la batalla de Marne de l’any 1914 que va frenar l’atac alemany durant la primera guerra mundial. El nostre Jofré també va participar d’una batalla, la de les eleccions municipals a les ordres del General Pellicer, col·laborant de manera decisiva en la victòria de les tropes convergents. Però set mesos després d’ocupar l’Ajuntament, expulsant als enemics socialistes, Jofré ha decidit abandonar la carrera política. Divendres, gairebé per sorpresa, anunciava que plegava. Ha estat, per tant, un pas fugisser pel consistori. Tanca una etapa deixant un balanç curiós: haurà estat el regidor més llarg de la història recent de la casa de la vila–diria que cap ha tingut la seva alçada física- però també haurà estat el regidor més curt, atenent aquests poc més de dos-cents dies en el càrrec. Per això l’altre dia al twitter –una eina que el regidor sortint ha utilitzat amb fruïció durant aquests mesos- un piulador ja el definia com “Jofré El Breu”. Una curiosa manera de passar a la història de l’Ajuntament del Món de Reus.

Jofré ha plegat –segons deia l’alcalde en el comunicat llegit davant dels mitjans de comunicació- per una “una possible incompatibilitat en el fet que l’empresa que representa el senyor Jofré és proveïdora de l’Hospital de Sant Joan. Es tracta d’un contracte de subministre de medicaments, que una de les empreses familiars del senyor Jofré ve realitzant des de 2001 de manera continuada. El govern ha confirmat aquesta situació amb un informe de l’Assessoria Jurídica de l’Ajuntament, que conclou la impossibilitat de conciliar la condició de regidor amb la de contractista de l’Ajuntament.”. Pellicer va fer aquesta declaració amb Jofré al costat que també va intervenir. M’ha comentat un dels àvids periodistes que segueixen l’actualitat local que va veure al regidor relaxat, molt tranquil “com si s’hagués tret un pes de sobre”. Ves a saber. Josep Cruset al Diari de Tarragona de dissabte, també ens donava algunes claus interessants per analitzar el rerafons de la sortida de Jofré: “Uno tiene la sensación que la dimisión no ha sido un drama para ninguna de las partes, mas bién al contrario” afirma l’articulista, destacant que “los dimes y diretes sobre la falta de sintonía con la teniente de alcalde responsable de su área, la popular Alícia Alegret, ha sido un clásico en éste primer semestre de coalición CiU-PP”. Així doncs, l’anàlisi de Cruset corrobora la impressió del meu amic periodista. Per acabar la seva semblança, l’articulista del Diari de Tarragona recupera algunes de les perles que Jofré ens ha regalat pel twitter durant aquests mesos. “El primer dia que aterrizó en Redessa twiteó que había tenido que esperarse en la puerta porque por ahí no había aparecido nadie hasta las 8.30. “Vamos bién” fue su conclusión. Y el más brillante, la definición que desde ayer figura en el perfil de su cuenta “Ja no res”. Caldria clarificar que “Ja no res” serà en l’àmbit polític, ja que a nivell empresarial Jofré continuarà tenint un específic important en aquesta ciutat.

I parlant de perfils i de comptes de twitter, el que està sorprenentment inactiu és el del Marc Arza, flamant substitut de Jofré a l’Ajuntament. Arza –un dels piuladors més saborosos del Món de Reus- va desaparèixer de la xarxa just després de conèixer la noticia. D’aleshores ençà només ha piulat dues vegades. I l’últim missatge em va fer patir i tot: “El @carlesborja recull en un vídeo els millors moments de l’animal Pepe…”. Al llegir això vaig tenir un bon ensurt pensant en el regidor dimissionari. Però per sort la piulada no acabava aquí i permetia al lector sortir de l’equívoc “… i l’esperit blaugrana com a resposta” afegia Arza. Vaja, que es referia al Pepe del Madrid. Deu n’hi do quina setmana de “Pepes” que hem deixat enrere. Esperem que la que comença sigui més agraïda i ens depari, com deia ahir l’Anton Tapias en el seu article al diari, “menys política del dit a l’ull i trepitjada a la mà”. Altrament això no es podrà aguantar.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Jofré “el Breu”

  1. Un que passava ha dit:

    Josep Jofre no era del país veí, era del nord del nostre país.
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Joffre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s