A Reus “Llegamos donde nadie llega”

Ahir a la tarda vaig fer temps al Mercadal tot esperant a un bon amic. I vaig aprofitar l’espera seient als comodíssims bancs de disseny modernista instal•lats als extrems de la plaça a l’inici d’aquesta legislatura. Van un pam bé. Fins i tot vaig observar que tenen efectes afrodisíacs. Naturalment no ho dic per mi -valga’m Déu!- sinó per la parella asseguda al banc del costat. S’hi trobaven tan a gust que van dedicar-se unes carantoines amoroses realment excepcionals. Però més enllà d’aquesta circumstància puntual -que de ben segur hauria escandalitzat a l’Arquebisbe de Tarragona- seure en un d’aquests bancs et converteix en testimoni privilegiat del què hi passa i de qui passa pel rovell de l’ou de la ciutat. Una mena de “observer” però en forma de quatre. Des d’aquest punt vaig saludar, per exemple, a l’escriptor reusenc Jordi Folk, guanyador de l’últim premi Josep M. Folch i Torres per la novel•la per a joves titulada ‘Llibre d’Encanteris de la Vella Faràndula’. Ahir el va rebre personalment l’alcalde Pellicer. També vaig veure passar al Ferran Madico, flamant gerent del CAER. Bé, això de veure’l passar és un dir. Anava gairebé d’incògnit, amb ulleres fosques i una gorra calada fins a les orelles. No semblava ell.

Deixant a banda aquestes imatges quotidianes, sense més transcendència informativa, la meva privilegiada posició al Mercadal em va permetre ahir ser testimoni dels treballs d’arranjament de la façana del Restaurant Florida. Una gran xarxa de color vermell cobreix tot l’edifici esperant una agraïda rehabilitació. De la contemplació de l’immoble el que em va cridar l’atenció va ser el cartell immens de l’empresa encarregada de l’arranjament. Es diuen “Spaciovertical” i els seus operaris desafien les alçades sense necessitat de bastida. Vaja, són autèntics “homes aranya”. Que vigili l’alcalde mentre duri l’embelliment de la façana, no fos cas que un bon dia es trobés a un d’aquests professionals penjat del finestral del seu despatx.

Ara bé, el que més m’ha cridat l’atenció de l’anunci de l’empresa és l’eslògan reproduït de manera generosa a la part superior del cartell: “Llegamos donde nadie llega.” La frase, al costat mateix del palau municipal, té missatge. I segurament s’escauria per definir algunes de les realitats que estem vivint darrerament a la ciutat. De ben segur la subscriuria el David Vidal de la CUP atenent les seves denúncies desacomplexades al voltant d’algunes realitats ciutadanes. O els d’ARA REUS, amb un president –el Jordi Pouget- tan imprevisible com trencador a l’hora de dir la seva. O alguns tertulians i/o articulistes que s’estan deixant anar darrerament de manera insòlita en el que –en una altra època- es coneixia com l’oasi del Món de Reus. O fins i tot el regidor de via Pública, l’Hipòlit Monseny, que s’ha fet un fart de pencar en aquests sis mesos fent-se mereixedor del qualificatiu de Mr.Increïble. Però atenent la més rabiosa actualitat, n’hi ha que han fet punxa al llapis amb la frase en qüestió. Com el Jordi Salvador que, al llegir això de “Llegamos donde nadie llega”, piulava al twitter “es refereix als sous d’Innova, no?”. N’hi ha que són incorregibles.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s