Ja només faltava l’Arquebisbe

La tuna de l'IES Domènech i Muntaner

La tuna de l'IES Domènech i Muntaner

Ahir al migdia em va trucar un periodista local. Estava alteradíssim. “Baiges, em sembla que a l’ajuntament han finiquitat a algú altre!” em va dir el meu interlocutor. Quan li vaig preguntar com havia arribat a aquesta conclusió, em va respondre de manera molt gràfica “Estic davant de l’Ajuntament i se sent cridar “Se va, se va y no volverá”. Això és que han tornar a cessar a algú!”. D’immediat vaig entendre el perquè de tot plegat. El que se sentia a l’interior de la Casa de la Vila era una de les quatre tunes a les que van passar revista les autoritats municipals aprofitant la celebració de Sant Tomàs d’Aquino. A la foto que acompanya el text podem veure a l’alcalde i a diverses regidores abillats amb la capa corresponent, just després de ser “rondats”. Per aquells que coneixen bé el món de les cintes i les capes, això del “Se va” és la cançó que interpreta la rondalla per acomiadar-se. Per tant -que se sàpiga- la interpretació no tenia cap altre objecte que aquest, malgrat que alguns malalts de la política al Món de Reus ja li busquessin el doble sentit.

Dedueixo que la presència d’aquesta colla d’estudiants rondant li devia servir a l’alcalde per desconnectar de la intensa activitat d’aquestes últimes hores. I quina activitat Déu Meu!. Jo no recordo, en la història recent del nostre ajuntament, una borrasca informativa com la que plana –de fa dies- sobre el Mercadal. Unes tempestes que sacsegen un Ajuntament que en l’antigor era considerat un oasi, i que ara –en plena contemporaneïtat- s’ha convertit en un camp de batalla amb atacs despietats, defenses numantines i un munt de cadàvers… polítics, és clar.

Fa esgarrifar tot el que ha passat durant aquestes últimes setmanes. Ens hem assabentat de coses realment increïbles. Ahir mateix el locutor-estrella de Ràdio Reus, el genial Jordi Cartanyà, entrevistava a l’ex alcalde Pérez. Una entrevista peculiar en el fons i en la forma. Cartanyà, molt mesurat i prudent, no semblava ell. I a Pérez, entre les condicions tècniques de la connexió telefònica i el to de veu extremadament apagat, costava d’entendre’l. Em va sobtar la seva explicació al voltant del perquè de les retribucions extraordinàries als regidors populars López-Mallol i Juan Gallardo que ara s’han destapat. “Eren ambaixadors de la ciutat davant del govern del PP”. Això d’ambaixadors ho vaig trobar extraordinari ja que reforça la singularitat del Món de Reus, amb cos diplomàtic propi. I també em va sobtar que dos regidors haguessin de cobrar un suplement per defensar els interessos de la ciutat a la capital de la pell de brau. Si no l’haguessin cobrat, no els haurien defensat? M’estimo més no saber la resposta.

En tot cas tot el que s’ha viscut a la ciutat durant aquest darrer mes dóna un valor afegit al ple municipal previst per aquest divendres al matí. Caldrà veure les reaccions d’uns i altres després de les declaracions creuades que s’han produït durant els últims dies al voltant d’una sèrie de qüestions amb les que -de cop i volta- tots plegats ens hem familiaritzat: Innova, holding,  nòmines, dimissions, factures, cessaments, cartes, expedients i, naturalment, ambaixadors. N’hi ha per donar i per vendre. Per tant el ciutadà, desconcertat per tantes notícies convulses, esperarà amb atenció les explicacions dels seus representants polítics per intentar asserenar l’ambient.  I amb tot això, en aquest ple interessantíssim i m’atreviria a dir transcendental, la CUP –que després de la dimissió de Prat ha baixat moltíssim la seva presència mediàtica- presentarà una moció per declarar persona non grata a l’Arquebisbe i una altra reclamant que es treguin els símbols franquistes de la ciutat. He de reconèixer que la iniciativa m’ha sorprès. Naturalment estan en el seu dret de fer-ho i en d’altres circumstàncies tindria la seva lògica. Però ara, amb la que està caient a la ciutat de Reus, no seria millor proposar coses més constructives, que generin il·lusió entre la ciutadania i que permetin canviar la cançoneta del retret i la crítica en la que ens hem instal·lat de fa temps? Potser ja seria hora de començar a regenerar el discurs o acabarem devaluant entre tots la marca de ciutat. Altrament serà per agafar i tocar el dos cantant el “Se va” naturalment.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ja només faltava l’Arquebisbe

  1. "cupero" ha dit:

    Sobre propostes constructives… Ple d’avui. Moció: PSOE 2 mocions, ARA Reus 1 moció, CUP 3 mocions (superant el límit de 2 que té la CUP per només tenir un regidor). Precs i preguntes: PSOE màxim permés de preguntes, ARA Reus màxim permés de preguntes, CUP màxim permés de precs. I, així, podríem anar calculant en els plens anteriors. I, òbviament, comptar les propostes a comissions informatives, consells municipals, consells d’administració d’empreses (on cap grup municipal fa cap proposta). Llàstima que no siguin públiques!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s