Un monument pels mestres al Món de Reus

Monument al mestre a Palencia

Monument al mestre a Palencia

Ahir a la nit vaig arribar a casa a tres quarts de quinze, just quan arrencava l’emissió del primer capítol de la nova sèrie de TV3 titulada Mestres. Vaig agrair aquesta coincidència ja que m’anava com anell al dit per desconnectar de la trepidant actualitat local que durant aquests dies m’està generant un desassossec considerable. En la línia del que sovint proposa la televisió catalana, el programa és una delícia, d’impecable factura i acuradíssima presentació. I ens va servir per redescobrir una de les professions més boniques i agraïdes que existeixen. Recordo que Canal Reus fa anys ja va fer un programa semblant. Salvant les distàncies –els recursos no eren pas els mateixos- l’actual presentador de l’INFO K al Super3, l’intrèpid Jordi Gil, ens va proposar un recorregut molt interessant descobrint-nos  el batec de les escoles de la ciutat. Un programa que va ser molt ben rebut per la comunitat educativa i que va servir –també- per reconèixer la feina dels docents de casa nostra.

Com era de preveure l’estrena de Mestres va generar alguns impactes interessants a la xarxa, concretament al twitter.  Vaig trobar molt encertat al periodista Toni Soler que va definir el programa com “un merescut homenatge a un col·lectiu que està a primera línia de foc”. L’analogia és encertadíssima atenent les connotacions d’aquesta “primera línia de foc” sovint tan ingrata. Sempre estan a l’ull de l’huracà. Per això és curiós comprovar com amb els mestres tothom s’hi atreveix, amb crítiques gairebé sempre gratuïtes a partir de tòpics tan trillats com el dels horaris privilegiats o les vacances excessives. Crítiques que es vessen des de la més absoluta falta de respecte i consideració. Vaja, que clama el cel. Ho deia una de les criaturetes que van entrevistar al programa “Es una feina que no té gaire prestigi”. Fins i tot la canalla percep aquest menysteniment social. I aquí és on volia anar a parar. En quin món vivim? Com pot ser que tinguin tan mala premsa? És evident que s’ha de fer alguna cosa per canviar aquesta inèrcia impròpia d’una societat madura.

Per fer aquest exercici cal generar accions a tots nivells, fins i tot en l’àmbit més quotidià. He anant per algunes ciutats que han tingut la sensibilitat de dedicar un espai públic o un monument a aquest col·lectiu. I no estaria gens malament que tombant pel Món de Reus –com proposava al programa el pallasso nacional de Catalunya, el Tortell Poltrona-. poguéssim ensopegar amb un monument al mestre. Seria una bona manera, també, de fer justícia a la feina i a la dedicació d’unes persones tan importants a la nostra vida. I, de retruc, aquest homenatge seria un bon exemple pels nostres fills i filles a l’hora de fer entendre el paper determinant que juga aquest col·lectiu en la formació de ciutadans lliures, compromesos i responsables. Gràcies per la vostra feina.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s