L’exregidor incompatible que va sorgir del fred

Dijous a la nit tot el Món de Reus esperava amb expectació l’arribada de la Siberiana. Dit així, desconextualitzat, sembla que em refereixi a una vedette russa d’aquelles que feien les delícies dels nostres conciutadans al celebrat TEATRO ARGENTINO. Però la Siberiana en qüestió és la tan amanida onada de fred que havia de fer estralls a la ciutat, amb nevada inclosa. L’expectació davant d’aquest fenomen metereològic era tan elevada  que fins i tot un petit reducte de reusenques i reusencs també esperava l’arribada de la susdita onada parapetats al Tastets, un acollidor restaurant situat a la plaça d’Enric Yzaguirre, al capdavall de carrer de Sant Llorenç. Però els protagonistes d’aquesta història no només guardaven l’arribada del fred i prou. Volien alguna cosa més, una altra mena d’emocions fortes. Perquè tot just aquest va ser l’indret triat pels integrants del #fila0 per realitzar la seva quarta sessió d’anàlisi i reflexió amb un dels protagonistes de l’agitadíssima vida política de la nostra ciutat. Poc abans de les nou d’aquella nit ingrata i desplaent, feia entrada al local el Pepe Jofré. Quedava clar –tot jugant amb el títol de la novel·la de John Le Carre- que ens havíem topat amb “l’exregidor incompatible que va sorgir del fred”.

Jofré havia acceptat feia dies la invitació d’aquests malalts del #fila0. De fet és coneguda la seva afició al twitter, l’eix sobre el que giren les intenses relacions de tots els integrants d’aquest grupuscle. I per això va portar els deures fets, amb un parell de fulls blancs -arrencats d’una llibreta d’espiral- plens fins al capdamunt d’anotacions fetes a mà amb una “lletra majúscula i rodona” com la va definir a la xarxa el consultor Xavier Menduiña assegut a la dreta del ponent. A seva esquerra –cal pensar que independentista- hi seia l’advocat irreductible Lluís Gibert que va moderar a la perfecció tot l’acte.

En la intervenció inicial ja vam poder comprovar una de les virtuts del nostre convidat: la seva oratòria. Ens va deixar anar un monòleg formidable que hagués signat qualsevol dels artistes del Club de la Comèdia. Però el seu contingut no tenia res de frívol ni superficial. Ans al contrari. L’exregidor, sense perdre la ironia que el caracteritza, va deixar anar un discurs agredolç, amb moments de certa emotivitat que van sobtar a una audiència que piulava de manera obsessiva. “Quan venia cap aquí em deia a mi mateix “Pepe, l’estàs cagant.” Però bé, vosaltres tampoc és que pugueu estar gaire a gust sopant amb un cadàver polític a la taula”. Va ser una presentació directe, sense pal·liatius. Abans de regalar-nos el seu relat dels fets, també va voler fer un apunt sobre el seu pensament. “Jo no m’he considerat mai polític, entre d’altres coses perquè ideològicament sóc una persona transversal”. Em va recordar a l’Anton Baiges. “En conseqüència jo no podria militar en cap partit”. Això –per tant- explicaria la fi sobtada de la seva trajectòria municipal. “Sóc un exregidor incompatible perquè jo tenia incompatibilitats o –millor dit- era incompatible”. Més clar, l’aigua.

Precisament, frases com aquestes posen de relleu que el més significatiu del seu discurs no és el que va dir, sinó el que no va dir. Veritats que no va arribar a pronunciar i que l’oient podia interpretar a partir dels seus silencis o de les preguntes que llençava sense suggerir la resposta. Ja ho diu el Josep Cuní “no hi ha preguntes indiscretes, sinó respostes indiscretes”. I això és el que va fer Jofré. No em va deixar anar ni una de resposta, sinó que tot ho acabava amb interrogants afavorint la reflexió d’un auditori realment perplex davant el discurs del ponent.

Anem a pams. Sobre la venda de medicaments a l’hospital –que oficialment hauria motivat la seva renuncia- va voler precisar la qüestió afirmant que “Hi ha un matís important: jo no venc a l’hospital. Són ells els que em compren”. I va posar com exemple gràfic una comparació que va reproduir al twitter el Meduiña “La incompatibilitat de @pepe_jofre és com si a una benzinera d’un regidor algun cop fa el ple un cotxe de la urbana”. Feta aquesta precisió, Jofré va dibuixar els primers traços de les “Memòries d’un exregidor incompatible” amb frases certament il·lustratives. “Sóc el que he cobrat menys dels regidors de l’equip de govern” va deixar anar, abans d’entrar en el capítol de les xarxes socials. “Jo tenia 3.500 seguidors al Facebook i un bon dia ens van reunir a tots els regidors de l’equip de govern per dir-nos que quedava prohibit disposar de perfil propi. Me’ls vaig mirar a tots i vaig poder comprovar que jo era l’únic que tenia Facebook. Era clar per qui anava aquella consigna”. Missatge rebut.

Però si algú pensava que amb tant poc temps Jofré les havia vist passar sense adonar-se’n, anava molt equivocat. Va tenir temps de sobre –per exemple- per fer un dissecció de la fauna i la flora política que va voler compartir amb nosaltres. “He distingit tres tipus de polítics: 1.Els qui en fan un estil de vida i fan el que poden. 2.Els qui converteixen la política és un modus vivendi i 3.Els paràsits sapròfits de la política”. I en aquest punt va iniciar una reflexió pseudo-doctrinal certament curiosa. “La política és una religió monoteista: un sol Déu que és ell mateix” referint-se al polític com individu. I potser per aquestes connotacions religioses, en aquest món també hi ha una Santíssima Trinita.t “El pare, que és que els hi posa (en política) i a qui s’ha de fer tot el possible per satisfer-lo. Però per darrera s’ha de fer tot i més per fotre’l. El fill, que només va darrera del diner i del poder. I l’Esperit Sant, que són els mitjans de comunicació. Si surts al Diari de Tarragona amb un parell de fletxes (en relació al baròmetre que publica a la pàgina 2 el rotatiu) ja ets un cadàver.” No sóc capaç de dir quantes sagetes li ha dedicat el Diari al Pepe Jofré, tot i que puc imaginar-me-les. Un polític independent a les llistes de CiU. Una adscripció política que –segons les seves pròpies paraules- et converteix en “prescindible. No pintes res a la llista i a més sempre ets l’ase dels cops”. Però –anem a l’origen de tot plegat- què hi feia un empresari com Jofré en un món com aquest? Ell mateix descobreix la paranoia d’aquesta realitat que li ha tocat viure. “La lògica del dia a dia no té res a veure amb la lògica política” per bé que –això sí- l’experiència de portar les regnes de la ciutat sembla interessant. “Governar és xulo, però amb calers deu ser l’òstia.” Res a dir.

A la fi Jofré es va deixar anar amb una confessió colpidora sobre la seva experiència a l’Ajuntament. “En ocasions he arribat a casa plorant. Mai havia passat per una situació semblant.” Potser per això va ser molt sincer al confessar que “alguns de vosaltres –en referència als periodistes presents- vau dir el dia de la meva renúncia que m’havíeu vist relaxat. I no anàveu gens equivocats. M’havia tret de sobre un pes molt gran”.

I així va anar la xerrada del Pepe Jofré. Una dissecció que es va allargar fins altes hores de la matinada i on només en una ocasió va demanar que no piuléssim. Per tant, es va deixar anar de debò, sense tallar-se un pèl. I –s’ha de dir- amb elegància i fair play. No va atacar a ningú de manera directa, evitant posar en evidència a cap dels seus excompanys polítics. I –atenció!- va afirmar que no descarta tornar-hi en un futur a mig o llarg termini. Va ser el punt i final a una nit apassionant en un Món de Reus que no necessita de cap siberiana per quedar glaçat. N’hi ha prou veient, escoltant i llegint les notícies que envolten últimament el nostre Ajuntament. Que li preguntin a “l’exregidor incompatible que va sorgir del fred.”

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’exregidor incompatible que va sorgir del fred

  1. Carlos M. Ruiz ha dit:

    Apassionant crònica.

  2. Retroenllaç: XIII « escolis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s