Tres advocats, l’Allueva i les brasileres del Cervera

Allueva i Gibert, dos dels protagonistes de la tertúlia

Allueva i Gibert, dos dels protagonistes de la tertúlia

Queda clar que la política municipal del Món de Reus s’ha judicialitzat. L’últim episodi d’aquesta evidència el vam viure divendres passat, amb el Jordi Cervera i la Cori Fargas d’ARA REUS presentant una denúncia al Jutjat de Guàrdia per l’afer de les factures del Tecnoparc. Em va sorprendre la instantània. Fins ara als regidors del partit municipalista s’havien deixat retratar en posats més artístics, com el celebrat cartell de les municipals. O envoltant-se de les plomes d’aquelles brasileres que van il·luminar el Mercadal amb la seva anatomia desbordant a les acaballes de la campanya del #Reus22m. Però la foto a les portes del jutjat era impactant. Cervera -per cert- havia tret el cap dijous a Ràdio Reus amb el gran Jordi Cartanyà. I va deixar anar alguna sentència contundent. “A Reus la tronada tot just acaba de començar”. I per això l’endemà mateix va decidir llençar un tro potent, eixordador, amb la denúncia en qüestió.

Potser així s’explica –per allò de la judicialització de la política municipal- que el Jordi Escoda decidís portar a la seva cuina del debonmati de Punt 6 Ràdio a tres advocats: Josep Maria Pujol d’ARA REUS, Jaume Vendrell de CiU i l’irreductible Lluís Gibert. Un autèntic “3 en 1” per intentar posar oli als grinyols de la política local. A tots tres s’hi va afegir un habitual de les tertúlies del dilluns, el regidor socialista Josep Allueva.

Pujol va començar argumentant el perquè de la denúncia. “Després de les últimes notícies escandaloses sobre les factures vam veure clar que hi havia indicis racionals de criminalitat” va apuntar. Però Vendrell –que això de l’ARA REUS li produeix una certa urticària- no se’n va poder estar de replicar-lo. “Vostès buscaven la foto. I com que la fiscalia és a Barcelona, van decidir presentar la denúncia al jutjat de guàrdia de Reus. Així ja tenen la foto”. Pujol es va indignar. “Nosaltres el que hem fet és un acte de responsabilitat. Som molt responsables. I ens preocupa que tot això que està passant pugui ser més ampli encara”. I és que l’advocat del Cervera apuntava que de factures irregulars n’hi podia haver més. “I jo em vaig esparverar. I jo el que dic és que l’obligació de la corporació era portar-ho al jutjat. I això és el que hem fet nosaltres” va rematar Pujol. Gibert –que ja portava estona esmolant l’eina- va iniciar la seva intervenció afirmant que el Cervera “Necessitava aquesta foto (davant del jutjat) després d’algunes accions lamentables”. El Pujol es va encendre, però el mateix Gibert va apaivagar el foc afirmant que més enllà d’això li semblava correcte el plantejament de la denúncia. “Tinc la sensació que les línies vermelles que es podies traspassar en tots aquests entramats (els d’Innova) estaven molt difuminades. I sembla que en alguns casos aquestes línies s’hagin traspassat”.

El locutor-cuiner –veient que aquell arròs li quedava molt espès, fins i tot una mica passat- va decidir treure a escena al regidor Allueva recordant-li les últimes declaracions de Lluís Miquel Pérez defensant la legitimitat de les factures. El polític socialista va ser molt clar (Pérez) és molt lliure de fer les declaracions que vulgui fer. Però s’ha de tenir més cura en funció del que representes.” Se li va entendre tot. I sobre el tema de les factures va afirmar que “s’ha de respectar la presumpció d’innocència. Però es pot pensar que -malgrat la bona intenció- s’hagi generat una irregularitat que cal depurar. Aquestes coses s’han de solucionar, anant fins al final, traient allò que sigui necessari ja que és com un fre de mà que ens fa entretenir en coses ordinàries enlloc de tirar endavant la ciutat.“

En aquest punt es va iniciar un nou debat sobre Innova. Pujol va afirmar que estem davant d’un “problema de model. No saben quina és la fórmula utilitzada i d’aquí deriva la falta de transparència. I Oju! Un 76% del pressupost no es controla. I això fa anys que ho dic: hi ha massa gent que actua sense control. Si hem de fer neteja per anar creixent, caldrà fer-la.” Aquest “Oju!” és una de les onomatopeies lingüístiques més acollonants que he escoltat mai en una tertúlia. Vendrell va defensar que l’actual govern municipal “sempre ha apostat pel canvi. Estem en la fase de canviar aquest model i ens estem trobant amb certes irregularitats. Innova serà a partir d’ara una altra cosa. Ara estem en l’interin del traspàs d’un model a un altre.” Això de “interin” va ser sensacional. I novament va intervenir el Gibert per tornar a carregar contra Innova, un holding que s’havia dit que “servia per fer coses que no pot fer l’Ajuntament. Sé el que vol dir, però això a mi m’esgarrifa. Més que remuntar-me a Carles III jo parlaria de la democràcia, que consisteix en una sèrie de principis com la publicitat i la transparència del diner públic. I aquest model és el que en els últims anys, malgrat la bona intenció d’optimitzar la gestió de determinades empreses des de la gestió privada, s’ha qüestionat”. I Allueva va rematar la reflexió del seu company de tertúlia apuntant que “l’argument de canvi de model ho admeto. El que voldria defensar és que el model en sí no és dolent, sinó l’ús i la gestió.”

I en aquest punt el locutor-cuiner va donar pas a la publicitat. I per un moment em vaig pensar que –amb tant de lletrat a l’estudi- sonaria una falca de Legálitas, aquella empresa que pagant un fix mensual posa a la teva disposició un advocat de guàrdia les 24 hores del dia com qui contracta l’alarma de casa. Perquè –s’ha de dir- posar en una mateixa tertúlia a tres advocats és massa fort. Especialment un dilluns, a les nou del matí i amb la que està caient a la nostra ciutat. L’audiència necessita d’altres impactes. En dies així faria falta un detonant tipus Pouget, Llambrich o Ramos-Salvat. O les Brasileres del Cervera que -per cert- ja trobo a faltar en aquest Món de Reus tan gris de denúncies i jutjats. Quins temps aquells del #reus22m que mai més tornaran.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s