Campi qui pugui al Món de Reus

Ahir vaig tenir un bon ensurt. I dels grossos. Escoltant la tertúlia del DeBonMatí a Punt 6 Ràdio vaig creure que el seu conductor, el Jordi Escoda, havia embogit. A l’arrencar el programa el locutor-cuiner va començar a dialogar amb els seus convidats, però no el responia ningú. Ell, en canvi, anava fent amb tota naturalitat. Havia saludat a l’equip mèdic habitual dels dimecres -Llambrich, Pouget i Arbonès- però per antena no es sentia res de res. Em vaig arribar a creure que l’Escoda s’havia ferit, fruit de la ingesta excessiva i desmesurada d’informació local. Quin patir Déu meu. Però a la fi, després de 5 o 6 minuts eterns, vaig comprovar que tot plegat havia estat un problema tècnic. Un d’aquells follets que tomben pels estudis de ràdio havia fet de les seves i per antena la veu dels tertulians havia quedat en silenci, malgrat la seva presència física a l’emissora de les Peixateries. Vaig respirar alleugerit.

Solucionat el problema –“ara funcionen perfectament tots” va dir el locutor-cuiner en referència als micròfons, tot i que va semblar que es referia també als seus il·lustres convidats- es va iniciar l’anàlisi de l’actualitat. I van començar parlant d’una bona notícia com era la compareixença dels representants de la societat civil al Parlament –Centre de Lectura, Cambra de Comerç, Federació d’Associacions de Veïns i URV- per defensar el règim de Gran Població per l’Ajuntament de Reus. Però l’anàlisi d’aquesta bona notícia es va acabar en un tres i no res, amb una minsa valoració dels tertulians. I a continuació van començar a remenar altra vegada l’olla barrejada de les factures i les denúncies. És el plat únic del menú del dia informatiu al Món de Reus durant aquestes últimes setmanes. Qui més i millor remenava el cullerot era el Pouget. Estava en plena forma defensant l’actuació del seu partit –ARA REUS- després de la denúncia presentada la setmana passada als Jutjats i criticant a aquells que els van titllar d’oportunistes buscant una imatge impactant. “Nosaltres no en necessitem cap de foto. Fotografies molt boniques ja les feia el Sr.Cases al Condesito” va deixar anar el president del partit municipalista referint-se a l’històric “fotomatón” que hi va haver –durant anys i panys- davant de l’edifici de la Caixa a la Plaça Llibertat.

Com deia, tot va girar sobre la mateixa polèmica. I per això em va agradar el Marià Arbonès que en un parell d’ocasions va reclamar un canvi de discurs per destacar d’altres coses en positiu –que n’hi ha- en una ciutat que últimament té un excessiu protagonisme per qüestions no gaire agraïdes. El Marià va fer també autocrítica sobre el paper dels mitjans en tota aquesta polèmica que –no ens enganyem- suquem pa en tot aquest sofregit oliós. I la seva assenyada reflexió em va fer pensar en el que ahir mateix em va dir un company periodista. El mateix dia que ARA REUS presentava la denúncia als jutjats per l’afer de les factures del Tecnoparc, es feia pública la nova zonificació escolar a la ciutat. Un tema aquest últim- d’importància cabdal per les famílies reusenques. Si poséssim els dos arguments a la balança de l’interès informatiu, n’estic segur que el tema educatiu pesaria molt més. Però en canvi la majoria de mitjans van destacar de manera preeminent la denúncia “perquè això del Cervera ens posa més calents als periodistes” em va dir el meu company de manera gràfica. Es referia a l’escalfor periodística, no pas a la carnal naturalment. I aquesta reflexió -insisteixo- em va semblar molt reveladora del que està passant durant aquestes últimes setmanes a casa nostra.

Per això a l’acabar aquest articlet voldria quedar-me amb una altra bona noticia. La Federació d’Associacions de Veïns de Reus ja té mascota després del concurs organitzat entre els escolars de la ciutat per la Junta presidida per l’activíssim Valentín Rodríguez. La Núria Viñuelas de l’escola RUBIÓ I ORS ha creat “En Campi”, aquest campanar rialler i satisfet, amb braços i cames, que a partir d’ara ajudarà a familiaritzar encara més a la FAVR entre la ciutadania. Té gracia la mascota. Malgrat que ahir algú ja feia la conyeta habitual tot comentant “Fixa’t, sembla que fins i tot el campanar “apreti” a córrer al Mòn de Reus. És allò de “Campi qui pugi”. Ja hi som. Allò que dèiem abans. Com ens agrada treure punxa al llapis. Realment som incorregibles.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s