Torero

Divendres el Jordi Escoda em va convidar a la tertúlia del DEBONMATÍ, engabiant-me amb una excelsa representació de la fauna periodística local formada pel cronista cardinal –per allò del NW- Joan Carrión, el repòrter més “in” Gras III i la “Bèstia” Guillem Ramos-Salvat. L’exercici zoo-periodístic va ser realment interessantíssim. Em vaig sentir com el primatòleg Sabater Pi al descobrir al Floquet de Neu, observant des de primera línia de la selva radiofònica com la “Bèstia” s’abraonava sobre el micròfon, mossegant sense pietat amb els seus comentaris càustics a alguns dels protagonistes de l’actualitat més nostrada. Mai unes queixalades sonores deuen haver fet tant de mal als seus destinataris.

Durant la interessantíssima tertúlia es va parlar, entre d’altres coses, de la comentada visita a la ciutat d’Alon Bar, l’ambaixador d’Israel. S’ha de destacar -per cert- l’ascendent que el país hebreu exerceix sobre algunes de les personalitats del Món de Reus i especialment a la Societat El Círcol on la recepció a l’ambaixador -on només hi faltaven els Ferrero Rocher- va generar una convulsió important. Els serveis de seguretat van actuar de manera diligent i es va cuidar fins a l’últim detall, instal·lant les banderes corresponents al Saló de ball amb la solemne interpretació dels himnes d’Israel i Catalunya. Els assistents es van posar dempeus, en posició gairebé hieràtica, en senyal de respecte, com es pot veure a la fotografia publicada a la web de la NW Revista de Reus i que l’amable lectro/a pot veure al final d’aquest article. Per cert, em pregunto quin himne faran sonar el proper dia 14 en la conferència del “cupaire” David Vidal. De ben segur que el Tapias ja deu tenir a punt una bona simfonia que no deixarà pas indiferent a l’audiència. Retornant a la xerrada del distingit diplomàtic, els meus companys de tertúlia van lamentar la poca substància del seu contingut, més centrada en el relat dels atractius turístics i culturals d’Israel que no pas en l’aprofundiment de la complexa realitat política i geo-estratègica d’aquest influent país de l’Orient Pròxim.

Però al marge de relacions internacionals, la tertúlia també va derivar cap a qüestions més domèstiques com pot ser el cas de l’activitat de serrar la cama de la Vella Quaresma que es feia el mateix divendres a les Peixateries Velles. De fet al sortir de la ràdio ens vam trobar amb el sarau a punt de començar. Es tracta d’una festa molt simpàtica que -particularment- em sembla del milloret que es fa en aquesta ciutat en l’àmbit de la reivindicació de les nostres tradicions. És un projecte que va bressolar a Reus i que ha merescut l’atenció d’altres municipis d’arreu del Principat que s’han deixat seduir per un espectacle interpretat musicalment de manera excel·lent pels germans Carbonell, l’Albert Galcerà o el Guillem Anguera entre d’altres i que compta amb la brillantíssima actuació del Xavi Martín, el cantant del grup  Picarols, que broda la seva interpretació de “Carni”, sent capaç ell tot sol d’omplir l’escenari amb la complicitat dels “Serradors“ de torn. Un protagonisme que divendres passat va recaure en l’alcalde Carles Pellicer i el President de la FAVR Valentín Rodríguez que es van fer ajudar d’una representant de l’entitat veïnal, l’Esperanza Torrijos, i també de la regidora de participació Àngela Tello. Mentre vaig ser a la plaça l’actuació de l’alcalde va ser extraordinària. Em va agradar la seva proximitat i naturalitat interactuant amb la quitxalla. especialment quan –trencant el foc- va deixar anar una frase amb molt de missatge: “És cert que tinc molta feina però per mi el més important sou vosaltres”. I no li faltava raó. S’adreçava a les reusenques i reusencs que regiran la ciutat el dia de demà. I aquestes criaturetes mereixen totes les nostres atencions.

Pellicer es va trobar tan a gust que fins i tot va preferir no utilitzar micròfon. La veu li petava aprofitant la sonoritat de les Peixateries. Se’l veia xalar, gaudint fent d’alcalde en aquella situació. I això explica la satisfacció que trasllueix a la imatge que l’Ajuntament va difondre de l’acte i que il·lustra aquest article. Just quan havien serrat la cama, l’alcalde va enlairar cap al cel l’extremitat, oferint-la als espectadors com el torero al rebre l’ovació del respectable. La metàfora s’accentua al veure el personatge aquest que hi ha dalt de l’escenari, amb un vestit de “faralaes”, que no se sap ben bé qui és ni d’on surt. Pellicer ensenya la cama com el matador l’orella de la bèstia. I per cert, amb això de bèstia em refereixo al brau, no pas al Guillem Ramos. Tot i que sembla que més d’un –després de la tertúlia de divendres- li voldria tallaria l’orella i alguna cosa més al corrosiu periodista. N’hi ha que no canviaran mai.

La conferència de l'Ambaixador (NW Revista de Reus)

La conferència de l'Ambaixador (NW Revista de Reus)

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s