“Ozú” amb el Fil Directe de la ràdio

Carles Pellicer sembla que ha trobat en el Dia d’Andalusia la millor manera de reconciliar-se amb un càrrec –el d’alcalde- que durant els últims dies més que gaudir-lo l’ha patit, especialment després de tantes i tantes setmanes de viure i veure al seu entorn un ambient terriblement enrarit per culpa de tanta denúncia i drap brut que alguns han estès al sol. Si la setmana passada, aprofitant l’efemèride regional, enviava a discreció un bé de Déu de cartes als andalusos reusencs, diumenge es deixava anar durant la celebració realitzada a Tarragona en record a la pàtria de Blas Infante abraçant-se de manera efusiva amb el seu homòleg a la Imperial Tàrraco. La imatge la reproduïa ahir en portada el Diari de Tarragona de manera generosa. El que veu el lector és molt simple, l’abraçada entre Ballesteros i Pellicer. Però anant més enllà, i posats a ser dolentots, sembla l’abraçada de dues persones que no volen abraçar-se, sense mirar-se a la cara i amb un Pellicer que malgrat veure’s esmunyit pel seu col·lega sembla voler-se’n allunyar girant el cap.

La impactant plasticitat de la imatge em va acompanyar durant tota la jornada. I creia que potser seria motiu de comentari durant el FIL DIRECTE a Ràdio Reus que ahir havia de protagonitzar el mateix Pellicer. El FIL DIRECTE és un dels espais de referència de l’emissora degana de la ciutat. Un programa on alcalde, a pit descobert, es sotmet a les consultes de l’audiència. Són preguntes gairebé sempre delicioses, ja que la gent no pregunta pas per aquestes qüestions que tant ens agraden als periodistes –Innova, SAMS, factures i denúncies- sinó que es decanten sempre per temes molt més domèstics que afecten directament la seva qualitat de vida com ara el contenidor de la cantonada, la vorera mal acabada o les caques dels gossos per citar només alguns dels arguments més recurrents.

El d’ahir era el primer FIL DIRECTE de Pellicer-Alcalde nou mesos després d’accedir al càrrec. I potser per trencar esquemes i encetar aquesta nova època, Cartanyà va voler revolucionar el concepte clàssic del programa, afavorint l’ús de les noves tecnologies per rebre les preguntes dels oients i portant a l’estudi a dos referents de la societat civil per dinamitzar encara més l’espai. A l’estudi central hi van seure el Xavier Filella -president del Centre de Lectura- i el Bartolomé Pluma, destacat dirigent veïnal de la Urbanització Blancafort. I sort va fer el locutor-estrella de convidar a ambdós ciutadans per anar-la fer petant ja que Pellicer es va fer de pregar. L’alcalde va quedar atrapat al transcendent Consell General d’Innova convocat a primera hora a l’Ajuntament i que es va allargar molt més del compte. De fet veient les decisions preses sobre el futur d’algunes de les societats que formen part del holding -i que es van fer públiques a la tarda en roda de premsa- més que el consell del holding va semblar una partida del Monopoly. Per això Pellicer va arribar a la ràdio a misses dites o –el que és el mateix- a tres quarts d’una tocats. Quedaven només quinze minuts de programa. Quan va seure a la taula se’l sentia esbufegar i tot després del fart de córrer que s’havia fet.

Cartanyà va recordar el telèfon de contacte però per cortesia, i després de quatre preguntes per situar als oients en la realitat ciutadana, va donar la paraula als seus convidats. “Persones magnífiques” com les va definir l’alcalde i que van dir la seva de manera curiosa. Filella va fer una reflexió al voltant de l’esperança d’un canvi de discurs després d’aquests primers mesos convulsos. Una altra manera de fer que permeti mirar el futur amb optimisme. Un anàlisi que Pellicer va rebre amb complaença. Però Pluma va ser molt més trencador i va decidir arrencar-se llegint una carta molt singular. Resulta que el president de l’Urbanització Blancafort és un dels andalusos que va rebre la cèlebre missiva de l’alcalde a la que em referia al principi. I al Bartolo –que la iniciativa no li va semblar escaient- va començar a recitar una epístola de rèplica amb un accent tan andalús que per un moment em vaig pensar que el Cartanyà havia fet entrar a l’estudi a un dels Morancos. Pluma va dir que la carta no li havia fet “ni fú ni fa” afirmant a continuació “Que digo yo que tantos años luchando para integrarme en la cultura catalana (…) con su carta me veo ya catalogado en un grupo de vecinos por su lugar de nacimiento que no me parece ná bién”. I en aquest punt Pluma va fer sortir a escena l’Ortiz. Sí, ho han llegit bé. Fins i tot s’ho va fer venir bé per mencionar-lo apuntant que l’encara militant socialista nascut a Tànger, per la mateixa regla de tres “que digo yo pa mi, y le pregunto señor arcarde, ¿ar señor Eduardo Ortiz le enviarà la carta er día nacional de Marruecos?”. M’imagino la cara que devia posar el Xavier Filella a l’estudi escoltant tot això. Pluma va acabar signant el correu com un “catalán nacido en Huelva”. Pellicer va replicar la interpel·lació amb solvència, afirmant que ell està molt content d’aquestes cartes i que ben aviat també les rebran les reusenques i reusencs nascuts a “Castellà Lleó, Castella la Manxa, València, les Illes Balears, Astúries…” i un llarg etcètera. Això sí, no va dir res dels riudomencs que han fet de Reus la seva segona pàtria i que em sembla que el dia del Beat es quedaran sense carteta. La meva mare tindrà un disgust molt gran. “Miri, a mi m’han arribat molts inputs favorables perquè hi ha molta gent que no rep mai una carta. I ara, com a mínim, han rebut la nostra” va insistir Pellicer convençudíssim de les virtuts de la seva afició epistolar. “I si en reps alguna de l’Ajuntament sempre acostuma a ser una multa, un impost o una taxa…” vaig pensar d’immediat. Però l’alcalde va rematar amb una frase concloent que li va sortir del cor. “Escolti, ja m’agradaria que tots els meus problemes fossin com els d’aquesta carta. Ja li dic jo que si fos així treballaria molt més tranquil.” I no li falta raó. Per això, escoltant-lo, de seguit vaig imaginar com de bonic seria un Món de Reus sense tanta denúncia i amb el Bartolomé Pluma representant entremesos dels germans Álvarez Quintero a Ràdio Reus. Per cert, algú sap quan tornen a fer el FIL DIRECTE? Jo no me’l perdo.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a “Ozú” amb el Fil Directe de la ràdio

  1. Bartolomé ha dit:

    Josep, me has hecho reír…Gracias por tus comentarios.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s