Shirota Yuu i el Caballero Español de Riudoms

Si ahir al matí Carles Pellicer va estar mínimament pendent dels mitjans de comunicació del Món de Reus, n’estic segur que devia pensar que hagués valgut més no aixecar-se del llit. M’imagino la cara que devia fer tot esmorzant i llegint el Diari de Tarragona. Se li devia travessar el xuxu (que diria el Basté a l’altre Món, el de RAC 1) al veure com el seu homòleg a la Imperial, després de l’abraçada afectuosa de l‘altre dia que vaig comentar en aquest mateix blog, li endinyava una bona patacada al sec de la cama demanant la construcció de l’estació intermodal a Tarragona. Ja vaig dir ahir, al comentar la foto on Ballesteros esmunyia entre els seus braços a Pellicer, que allò no ho veia gaire clar. Al final s’han confirmat els pitjors auguris amb una ganivetada traïdora. L’Ortiz sap perfectament del que estem parlant.

Però si Pellicer va decidir escoltar la ràdio per fer-se passar el mal regust de boca del Diari, devia quedar servit. A Ràdio Reus van treure a l’irreductible Lluís Gibert amb un article d’opinió valorant el Fil Directe amb l’alcalde del dia abans. Ara bé, no es pensin que va ser com un d’aquests articlets innocents i ensucrats que fa un servidor. Gibert va fer una destralada antològica, de les que fan època. Diria que més d’un aparell de ràdio devia fer figa sentint la contundència de l’opinador. I a Punt 6 Ràdio tampoc estaven per gaires alegries. El locutor-cuiner va portar als marmitons habituals dels dimecres: el president d’ARA REUS, Jordi Pouget; el republicà David Llambrich; i el director del Reusdigital, el Marià Arbonès. Van ser tan implacables en l’anàlisi de l’actualitat que al final fins i tot se les va carregar l’alcalde de la Torre de la Fontaubella. No em facin dir com hi van fer cap al poble prioratí però la qüestió és que al batlle del municipi també li va tocar el rebre.

“No hi ha un pam de net. I aquest govern no té full de ruta. Així és impossible caminar!” va deixar anar només començar el Pouget que va desplegar el seu millor repertori. “Què es pensen? Que faig  cara de tonto, de pallasso o de què?” va dir més tard per donar a entendre que no li vinguessin amb sopars de duro amb la cèlebre indemnització al Doctor Nualart de –només- 310.000 euros. “El Nualart quan va venir a Reus vivia en un piset al carrer Antoni de Bofarull. I tenia un dos cavalls que amb prou feines s’engegava. Més d’una vegada el vaig haver d’ajudar a empènyer-lo!” va recordar en plena efervescència dialèctica per explicar l’extraordinària progressió professional del Doctor del corbatí. Queda clar que mentre Pouget li empenyia el cotxe, d’altres l’empenyien -al Nualart- a la glòria veient la carrera que ha fet l’insigne gestor hospitalari.

Mentrestant Llambrich es va referir “pels que disparen amb bala grossa” a la decisió d’Innova de no iniciar cap procés judicial contra els exregidors Ortiz i Magrazó pels suposats cobraments irregulars que van transcendir darrerament. “Ja ho va dir el Refecas al Vostè Jutge: No es pot matar tot el que és gras” va deixar anar el crític republicà. I en aquest punt Escoda va recordar l’anècdota que havia viscut la nit anterior quan, al baixar la brossa, s’havia trobat a una veïna seva d’avançada edat, una genuïna senyora Maria que sobre el tema li va comentar “Al final només els hi han fet pam pam al cul”. Per cert, d’aquesta deliciosa vivència  hi ha una cosa que no em quadra. Una veïna gairebé octogenària a mitjanit baixant la brossa i parlant de pam pam al cul? Volen dir que l’Escoda no es va trobar a una altra mena de veïna amb d’altres intencions menys confessables? Aquest locutor-cuiner…

Però el que em va cridar més l’atenció de la tertúlia va ser la revelació del Marià Arbonès. Parlant del Consell d’Innova i de la desaparició de l’empresa Shirota, Arbonès va ser molt contundent, fins i tot amb la denominació de l’empresa afirmant que “Té un nom molt lleig. És el mateix que el d’un cantant japonès-espanyol“. I un servidor -que des que va deixar de presentar la ràdio-fòrmula dels 40 principals ha perdut molt de bagatge musical- va poder comprovar com efectivament hi ha un cantant que es fa dir Shirota Yuu i que és fill d’un japonès i d’una espanyola. És una mena de cantant melòdic, una cosa així com el Bustamente oriental. El podria llogar el Quimet Sorio per Festa Major. Tindria el seu morbo, segur.

Però -bromes a banda- m’imagino la cara de l’alcalde sentint aquest rebombori mediàtic. Res a veure amb el que viu el seu homòleg riudomenc, el Josep Maria Cruset, l’alcalde “més pinxo” del Baix Camp al seu país de les meravelles. Ahir vaig rebre la publicació de referència del municipi, l’històric L’OM. I el tema que capitalitza tota  la portada no té res a veure amb aquestes galindaines que ens fan perdre el temps als de Reus. Veient la revista hom dedueix que tot el poble només està pendent d’un xicot molt ben plantat. I no em refereixo a l’alcalde sinó a un tal Sergi Magre, originari de Sarral, que treballa a la nostra ciutat i que fa dos mesos –només dos!- que viu a Riudoms. I que –atenció!- opta al títol de Caballero Español, que no és res més que una mena de Míster Espanya amb menys pedigrí. Ho veuen? Això són notícies com Déu mana i no aquesta escudella que remenen cada dia aquests periodistes del Món de Reus. Quin personal.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Shirota Yuu i el Caballero Español de Riudoms

  1. Sebastià Griniyó Martí ha dit:

    Molt bo Josep, un cop més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s