El Beat Ortiz i el Dia de la Marmota

Les autoritats observant al Beat Ortiz

Les autoritats observant al Beat Ortiz

De ben segur l’amable lector/a recordarà una pel·liculeta de principis dels noranta anomenada ATRAPAT EN EL TEMPS on l’incombustible Bill Murray  es despertava dia sí, dia també cobrint informativament el DIA DE LA MARMOTA a la bonica població anomenada Punxstawnwey de ves a saber on. Es poden imaginar la desesperació del Murray periodista veient que cada dia de la seva vida l’havia de dedicar a informar de la mateixa notícia, entrevistant als mateixos protagonismes. Allò era un patir morir. Doncs bé. A un servidor de vegades li passa una cosa semblant. Però jo que m’acostumo a despertar gairebé sempre al Món de Reus enlloc de la marmota el que se’m reprodueix diàriament és la imatge de l’Eduard Ortiz amb algunes de les seves impactants declaracions.

El proper 22 de març –d’aquí quatre dies mal comptats- farà un any que Ortiz va protagonitzat una de les entrevistes radiofòniques més transcendents de la història d’aquesta ciutat. Va ser aquella de la corprenedora ganivetada a Ràdio Reus que vaig descriure en l’article que va marcar un abans i un després en la història d’aquest blog (La Funció de l’Agonia de l’Eduard Ortiz http://ow.ly/9xGUH ). Allò va ser sensacional, únic, irrepetible. Però tots pensàvem que més tard o més d’hora les coses tornarien al seu lloc. És allò que diem “el temps tot ho cura”. De fet en condicions normals i en una ciutat normal, dotze mesos després d’aquell sarau qualsevol altre que hagués abandonat la política activa –com va ser el cas del nostre protagonista- hauria anat perdent progressivament el protagonisme mediàtic fins a convertir-se en un discret ciutadà que aniria fent la seva, allunyat de càmeres, micròfons i portades. Però ni les condicions ni la ciutat –la nostra- són normals. I Ortiz –no ens enganyem- tampoc. Es tracta d’un personatge excepcional en tot sentits i la seva aureola l’ha permès continuar acaparant l’atenció mediàtica d’una manera espectacular.

El millor exemple d’aquesta evidència el vaig tenir ahir quan se’m va aparèixer novament a l’antena de Punt 6 Ràdio. David Fernández -l’àcid periodista de millor percepció ciutadana- el va entrevistar després que l’Ajuntament fes pública la seva decisió de no actuar judicialment contra el mateix Ortiz i el Pepe Magrazó pels controvertits complements que van cobrar quan eren a l’Ajuntament. Això sí, en la nota que va donar la Tinent d’Alcalde Alícia Alegret, el Consell d’Innova “reprovava” la seva actitud. I Ortiz, a preguntes de Fernández, va començar a treure foc pels queixals. “Això és un signe de covardia. Innova no és ningú per reprovar-me a mi ni a cap antic regidor res del que hem fet. Em van difamar i per tant el que han de fer és rectificar (…) L’Interventor ja va dir que els antics òrgans d’administració  eren competents per autoritzar aquells complements. I enlloc de reconèixer que havia estat així, el que diuen és que l’òrgan d’administració d’ara no té cap competència. El que han de fer és rectificar. Els dirigents d’una ciutat han de ser valents i reconèixer que s’han equivocat. Però com que no tenen aquesta valentia i son uns covards doncs jo el que faré serà presentar una querella per difamació. I la indemnització la destinaré a una ONG tipus Càritas.”

Però això només havia estat el preàmbul. Ortiz s’esperava a la segona part –com diria el Llambrich- per disparar amb bola grossa. “I ara em volen reprovar? He mirat al diccionari el significat de reprovar i entre d’altres coses significa que mai em faran Beat. I és clar que no m’hi faran mai. Què s’han cregut!”. Això de la beatificació va ser èpic. “Com que tots són una colla de covards, el que s’hauria de fer és reprovar-los i demanar-los que pleguin. No volem uns covards que governin la ciutat!” Va rematar Ortiz que sembla que es trobi còmode, molt còmode en el paper de “Llanero Solitario” de la política local.

L’entrevista del David Fernández també la va recuperar el locutor-cuiner per la seva tertúlia. Ahir tenia entre d’altres a la republicana Empar Pont. I com és lògica l’ex-rexidora s’hi va referir, fent costat a l’Ortiz i carregant amb moltíssima duresa contra Alícia Alegret de la qui va dir “aquesta senyora que sàpiga que per reprovar a algú s’ha de ser una ànima pura. I no crec que ella ho sigui (…) Mire, el que està passant amb tot això és d’espectacle d’opereta. L’Ajuntament ha d’analitzar molt bé unes accions abans de llençar una pedra. Si us plau sigueu una mica més seriosos”. Embolica que fa fort.

I amb tot això l’amable lector/a potser es preguntarà que dimonis té a veure la imatge que il·lustra aquest article amb el que acabo d’explicar. Una foto que enviava l’Ajuntament per comentar la visita de l’alcalde i dels regidors Monseny i Tello al Barri Juroca. Doncs bé, veient als nostres polítics mirant cap el cel, he conclòs que o bé estan pendents de l’últim míssil dialèctic de l’exregidor socialista o potser és que l’Ortiz ja levita com fan alguns dels nostrats beats més nostrats. La resposta demà quan tornem a sentir a parlar de l’Ortiz. Perquè ja veuran com torna. És el que té això d’estar atrapat al Món de Reus.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s